Investigadors de la URV avaluen l’impacte judicial del model nòrdic Barnahus, implementat de forma pilot a Tarragona des de 2020, que actualment ja compta amb 13 centres a Catalunya

Cada any es produeixen més de 5.000 denúncies per abús sexual a menors d’edat a l’Estat espanyol. Segons dades de Save the Children, la meitat d’aquestes víctimes són infants que, després dels episodis de violència, se sotmeten a un procés judicial “llarg i dolorós”: de mitjana, han d’explicar fins a quatre vegades l’episodi d’abús després de denunciar-lo, en un procés que dura, de mitjana, prop de tres anys. Aquest fet se suma a la dificultat dels nens i nenes per relatar el que ha succeït i contribueix a la revictimització —també anomenada victimització secundària. Amb l’objectiu de protegir els drets de la infància i l’adolescència i millorar l’atenció en el sistema de justícia penal, s’ha desplegat a Catalunya el model d’atenció d’abusos contra la infància Barnahus.

L’experiència dels països on s’ha implementat el model, com ara Suècia, Noruega i Dinamarca, diu que el model Barnahus facilita el relat de l’infant en la fase d’investigació, ajuda a reunir proves de qualitat, evita les dilacions, i la gravació en vídeo del testimoni del nen li evita l’exposició durant el judici oral. Per determinar l’impacte d’aquestes mesures en els processos judicials, investigadores del Departament de Dret Públic de la URV han dissenyat una eina d’avaluació que ha analitzat més de 1.100 casos a Tarragona i Lleida entre 2018 i 2022 i els ha comparat amb els anteriors a la implementació de Barnahus.

Els resultats de l’estudi, publicats en un informe, han revelat canvis significatius en els procediments penals des de la implantació del model a les dues fiscalies catalanes. Un dels resultats més significatius s’ha observat és la durada mitjana dels procediments, que s’ha reduït notablement: mentre en el període analitzat anterior a 2020 s’allargaven, de mitjana, pràcticament tres anys, després de la implantació del model Barnahus s’han reduït a poc més de quinze mesos de mitjana. Per Núria Torres, investigadora de la URV i directora del projecte, es tracta d’una notícia important per al benestar dels menors víctimes d’abús: “Evitar procediments excessivament llargs es vincula amb un menor risc de victimització secundària per als infants i les seves famílies”.

L’anàlisi també reflecteix l’impacte del model en el nombre de sobreseïments. “Un cas es sobreseeix quan el jutge considera que no hi ha prou elements per portar el cas a judici”, explica Torres. La investigadora assenyala que, en la major part dels casos, el sobreseïment és causat per una falta de proves o indicis racionals. El sistema Barnahus, que aposta per una exploració a la víctima efectuada per professionals formats i especialitzats en infància i en un entorn adaptat, facilita que la informació que es recull sigui apta per dur a terme un procediment penal concloent, tal i com reflecteix l’informe: poc més d’un 36% dels casos en que va intervenir Barnahus van acabar amb un sobreseïment, enfront de gairebé el 64% de l’etapa anterior a 2020.

Tot i que no s’ha pogut determinar estadísticament si la intervenció de Barnahus influeix en el sentit de la sentència, degut a “l’escàs nombre de casos” que han pogut estudiar, les dades apunten a una clara tendència: en tots els processos penals en què va intervenir Barnahus i que van desembocar en sentència, aquesta va ser condemnatòria. En els casos anteriors a 2020, la ràtio de condemnes va ser del 77%. “Ens interessava especialment saber si la intervenció de Barnahus podia influir en el sentit de la sentència; necessitarem més dades per a confirmar-ho, però les perspectives són bones”, valoren.

Actualment, hi ha desplegats 13 centres Barnahus arreu del país, seguint una estratègia que va començar l’any 2020 amb una prova pilot a Tarragona, pionera al sud d’Europa. Són les dades derivades d’aquests primers dos anys de funcionament del programa les que han permès als investigadors dur a terme l’estudi. La metodologia que han desenvolupat oferirà indicadors per monitoritzar la implementació d’aquest model en altres regions i països del món. “Estem valorant la possibilitat de replicar un estudi com aquest, ampliant la mostra a mesura que el model s’estén a altres territoris”, diu Núria Torres, que considera que disposar de més dades és indispensable per confirmar els resultats d’aquest primer informe.

Una casa per als infants

El model Barnahus (Casa dels Infants en suec) aplega sota un mateix sostre, a nivell conceptual i també físic, tots els agents i processos que tenen lloc un cop s’ha produït una denúncia per abús sexual a un infant. Es tracta d’un espai amigable per a l’infant, on se li fa des de l’exploració, a l’entrevista, la valoració i el seguiment, en que han de treballar coordinats tots els agents implicats amb independència del servei al qual pertanyin.

Respon a les conseqüències negatives que els circuits de l’actual sistema de justícia té per als menors que són víctimes d’abusos. Save the Children, entitat sòcia en aquest projecte, en fa una diagnosi: la intervenció en el procés de diferents agents fa que siguin necessàries múltiples entrevistes en diferents espais i per diferents motius; el temps d’espera per al judici oral, que pot ser de mesos a anys, posa la vida del nen o nena entre parèntesi, i hi ha una falta de serveis mèdics i terapèutics apropiats per a les víctimes i les famílies.

L’informe “Impacte del model Barnahus en la protecció dels drets dels infants víctimes d’abús sexual en el sistema de justícia penal” ha comptat amb la participació de la UOC, Save the Children i la Xarxa Promise Barnahus; la col·laboració de les professores Roser Casanova i Elisabet Cerrato, del Departament de Dret Privat, Processal i Financer de la URV, i el suport de la Generalitat de Catalunya, i ha estat finançat per l’entitat internacional OAK Foundation.