22/04/2021

Carme Oriol: «Ens hem de felicitar per la recuperació d’una autora silenciada»

La Sala de Graus de la URV ha acollit la presentació del llibre Em lliga la beutat de cada flor, un recull de la poesia inèdita de Palmira Jaquetti, una de les autores més prolífiques i desconegudes del segle XX, elaborat per la filòloga de la URV Carme Oriol

La filòloga Carme Oriol entrega un ram i un exemplar del poemari de Palmira Jaquetti a Guillermina Jeggle, descendent de l'escriptora, durant l'acte de presentació del llibre.

Palmira Jaquetti (Barcelona, 1859 – Els Monjos, 1963) ha passat desapercebuda tot i ser una de les autores més polifacètiques i prolífiques del segle XX. La seva obra abasta camps tan diversos com la traducció, la divulgació científica, la creació poètica, la composició i el folklore. Així i tot, no ha sigut fins ara que s’ha començat a reconèixer la seva obra gràcies la investigadora del Departament de Filologia Catalana Carme Oriol, la directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, Maria Àngels Blasco, i la catedràtica de la URV Montserrat Palau, que han dedicat el seu esforç a reivindicar aquesta figura fins ara oblidada.

L’acte de presentació del llibre Em lliga la beutat de cada flor forma part d’aquest esforç col·lectiu per donar a conèixer l’obra de Jaquetti i s’emmarca dins l’Any Palmira Jaquetti, que commemora el 125è aniversari del seu naixement. Carme Oriol n’és la comissària i és qui s’ha encarregat de presentar aquest nou títol de poesia, publicat pel segell editorial de la Universitat, amb la participació de Maria Àngels Blasco i Montserrat Palau.

Carme Oriol explica que la raó per la qual han decidit publicar el poemari és perquè esdevingui «un punt de partida perquè més persones es puguin interessar en Jaquetti i se’n facin més estudis i recerca».  En aquesta línia, Blasco ha destacat que és una autora que s’ha de reivindicar com a dona i com a persona extremadament culta, i les tres es feliciten «per la recuperació d’una autora silenciada.»

Les responsables del llibre han reivindicat durant l’acte de presentació el valor de Palmira Jaquetti com a poetessa: «Té la marca de l’artista. Té aquestes constants de la llum, de les ales…». Afirmen que fins que no van posar-se a investigar, no van ser conscients de la seva «magnitud poètica».

Poesia de folklorista i compositora

La poesia de Jaquetti està profundament marcada pels seus inicis com a folklorista i compositora i sempre va mantenir unes constants que es manifesten al llarg de tota la seva creació: el món de la natura, la musicalitat, l’ús de la forma popular de la cançó i la simplicitat de la vida quotidiana. Inclús després de sortir de l’hospital amb una malaltia greu i patint problemes de mobilitat, «tota la seva poesia és vitalista i optimista», afirma Montserrat Palau.

Una de les aportacions més importants de Jaquetti a la cultura catalana és la seva participació a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Gràcies a les seves exploracions a través de la geografia catalana, va aconseguir recollir unes 10.000 cançons. De fet, va ser una de les participants més actives i implicades en el projecte, col·laborant en catorze de les 66 missions de recol·lecció i inclús va continuar un cop va deixar de rebre subvencions. Les memòries de Jaquetti representen un testimoni directe i d’inestimable valor històric i literari per conèixer el context històric de la vida rural dels anys 20 i 30 del segle passat. Així i tot, tal com Montserrat Palau menciona durant la presentació del llibre: «no trobes a Jaquetti a les llibreries, només hi pots accedir a través de les biblioteques».

M. Àngels Blasco, a l’extrem esquerra; Carme Oriol, al centre, i Montserrat Palau, a l’extrem dret, amb dues descendents de Palmira Jaquetti, Guillermina Jeggle i la seva filla.

També resulten destacables les seves facetes com a compositora i traductora. Va traduir a Gérard de Nerval, escriptor francès del segle XIX. La seva traducció va ser, segons Palau, una de les primeres fetes per una dona de forma professional.

Va ser durant aquesta època que va deixar d’escriure poesia. Segons diverses fonts que l’han estudiat i també segons la mateixa Palmira Jaquetti, una de les causes del seu silenci poètic es devia al seu casament amb Enric d’Aoust, un pintor belga. En paraules de l’autora: «El marit m’arraconava per deixar-li pas perquè fos ell qui pintés i escrigués». Així i tot, va tornar a escriure quan la seva salut es va deteriorar, al mateix temps que es trencava el seu matrimoni.

Llibre Em lliga la beutat de cada flor a Publicacions URV

 

Print Friendly, PDF & Email

Comenta

*