16/03/2021
Científics europeus i associacions d’experts signen una petició per implementar l’etiquetatge Nutriscore a Europa
La crida, encapçalada pels impulsors de Nutriscore, els professors Serge Hercberg i Mathilde Touvier, de la Universitat de la Sorbona, de París, i Jordi Salas-Salvadó, catedràtic de Nutrició de la Universitat Rovira i Virgili, demana que adopti aquest tipus d’etiquetatge frontal dels aliments
La crida, encapçalada pels impulsors de Nutriscore, els professors Serge Hercberg i Mathilde Touvier, de la Universitat de la Sorbona, de París, i Jordi Salas-Salvadó, catedràtic de Nutrició de la Universitat Rovira i Virgili, demana que adopti aquest tipus d’etiquetatge frontal dels aliments
Un total de 274 científics europeus, a títol individual, i 26 associacions d’experts que representen centenars de científics i professionals de la salut que treballen en els camps de la nutrició, la salut pública, la medicina preventiva, l’obesitat, l’endocrinologia, l’oncologia, la cardiologia, la pediatria i el màrqueting social, de 32 països europeus, han signat una petició per demanar a la Comissió Europea que adopti Nutriscore, el més aviat possible, com una “etiqueta nutricional harmonitzada i obligatòria al frontal de l’envàs (FOPNL) d’aliments a tot Europa”, “en interès tant dels consumidors com de la salut pública”.
Al maig de 2020, la Comissió Europea va anunciar l’adopció d’una etiqueta nutricional frontal obligatòria abans de finals de 2022, com a part de la seva estratègia “De la granja a la taula”, per ajudar als consumidors a prendre decisions alimentàries responsables en salut. Des de llavors, segons els signants d’aquesta petició, “grups de pressió poderosos, amb el suport d’alguns estats membres, han utilitzat declaracions enganyoses per a desacreditar i contrarestar l’elecció de Nutriscore”. Aquests grups de pressió defensen que la informació proporcionada per l’etiquetatge actual, amb dades nutricionals al revers del paquet, és suficient o donen suport a una etiqueta alternativa monocromàtica basada en nombres que consideren “neutrals” (el «sistema d’etiquetatge de bateries NutrInform»).
Els signants de la petició, en canvi, creuen que aquest etiquetatge “no té el suport de cap evidència científica. A més, el seu concepte i disseny són molt similars al format GDA/ RIS establert per les indústries alimentàries a la primera dècada de l’any 2000 (que nombrosos estudis demostren que és totalment ineficaç)”. L’objectiu d’aquests grups de pressió és, segons els partidaris d’implementar el sistema Nustriscore, “bloquejar el procés de presa de decisions per a l’establiment d’un etiquetatge nutricional harmonitzat i uniforme a la part davantera de l’envàs a tot Europa o, si més no, evitar que Nutriscore es converteixi en el model d’elecció”.
En resposta a aquestes accions, un grup de científics europeus ha decidit reunir-se i signar un comunicat oficial per emfatitzar el fet que “només l’evidència científica ha de guiar les decisions polítiques en el camp de la salut pública, i que l’elecció d’una etiqueta nutricional per a Europa ha de correspondre únicament a aquest requisit, i no als interessos dels actors del poder econòmic o dels estats membres que els defensen”.
La petició, publicada aquest dimarts, té el suport d’un text científic adjunt que destaca el fet que Nutriscore, desenvolupat per investigadors acadèmics sense cap conflicte d’interessos, és l’única etiqueta nutricional al frontal de l’envàs a Europa que ha estat objecte de més de 40 estudis publicats en revistes científiques internacionals, avaluades per experts, que demostren la seva efectivitat, rellevància i utilitat per als consumidors i la salut pública, “així com la seva capacitat de superar altres etiquetatges existents o suportats per grups de pressió”.
