La URV desenvolupa un projecte de recerca anomenat "CO-UTILITY", finançat amb 640.000 euros per la Templeton World Charity Foundation

El grup de recerca CRISES i la Càtedra UNESCO de privadesa i seguretat de dades de la URV desenvoluparan durant tres anys un projecte anomenat “CO-UTILITY” que té per objectiu redissenyar les regles que regulen les transaccions de tota mena que es fan a la societat de la informació, per tal d’assegurar que, aquestes regles, es compleixin  tot i no haver-hi un marc legal comú a tot el món. En concret, es pretén garantir la seguretat, la privadesa i la funcionalitat de les transaccions. Es tracta d’un projecte de recerca finançat amb 640.000 euros per la Templeton World Charity Foundation.

Actuar per obtenir guanys individuals, assegurant un benefici comú en les transaccions de la societat de la informació és possible. El projecte de recerca “CO-UTILITY”, liderat pel catedràtic Josep Domingo-Ferrer, desenvoluparà protocols -anomenats coútils- de manera que, seguir-los fidelment, serà  la millor opció per a qualsevol individu. A més, quan un usuari executi correctament la transacció, beneficiarà algú altre i es beneficiarà ell mateix. En concret, es busca una major seguretat, privadesa i funcionalitat de les transaccions a Internet. És a dir, com explotar l’egoisme de l’individu per induir-lo a afavorir algú altre (win-win).

I tot això com es du a terme, a la pràctica? L’ordinador (o el telèfon mòbil) que representa cada individu en una transacció per Internet, sempre es comporta racionalment, és a dir, en cas de tenir diverses opcions, tria la que surt més a compte a l’individu. A partir d’aquí, el que cal són protocols que fixin les accions a dur a terme, de manera que el que surti més a compte no sigui allò que només li va bé a un mateix, sinó allò que va bé a un mateix i a algú més.  Els resultats del projecte s’aplicaran en casos com els següents:

• Cerca per paraula clau en l’anonimat. Si un usuari vol fer una consulta -per exemple a través de Google- i vol  mantenir privat el seu perfil d’interessos, pot demanar a un altre usuari que faci la consulta en nom seu. Així, l’usuari que fa la consulta  “despista” el buscador sobre els seus interessos reals. Al mateix temps, l’usuari que l’ajuda també despista el buscador, ja que envia una consulta que no correspon als seus interessos reals. Aquest és un exemple de transacció coútil, en la qual ajudar és bo per a un i per a l’altre.  Per fer realitat aquest mecanisme, s’han de posar en marxa protocols P2P, que permeten l’intercanvi d’informació per la xarxa sense que calgui un servidor central que redistribueixi les dades.
• Oblit digital. Una manera d’aconseguir que un contingut (fotos, etc.) a la xarxa sigui oblidat és marcar-lo amb una data de caducitat, més enllà de la qual el contingut no pot ser exhibit enlloc. Per assegurar que la data de caducitat serà respectada, convé que, quan un individu rep una còpia del contingut, aquesta còpia també quedi marcada amb la identitat del receptor. En aquest cas, quan una persona passa una còpia del contingut a un altre individu, tots dos tenen interès que el contingut quedi marcat amb la identitat del segon, perquè, si no ho fan així, un i altre podrien ser acusats de l’exhibició del contingut que un dels dos faci més enllà de la data de caducitat. En aquest cas hi ha coutilitat (interès comú) en què cada còpia del contingut sigui única, cosa que afavoreix la traçabilitat necessària per garantir que es respectarà l’oblit digital.
• Xarxes vehiculars. S’espera que la comunicació vehicle-a-vehicle estigui disponible en els automòbils fabricats en un futur pròxim per proporcionar informació, a temps real, de  les condicions de la carretera. D’una banda, hi ha un requisit de privadesa: un vehicle hauria de poder emetre informació sense perdre l’anonimat (per evitar que se sàpiga la situació del conductor). Al mateix temps, hi ha un requisit de seguretat: caldria evitar que els vehicles abusin de l’anonimat per emetre missatges falsos sobre les condicions del trànsit.  Es tracta de ser socialment responsable contribuint amb informació sobre l’estat del trànsit, sense renunciar a la llibertat de circular anònimament. La millor opció és ajudar els altres cotxes a mantenir l’anonimat ja que, si no és així, els vehicles no tindran interès a oferir informació sobre el trànsit. Els investigadors dissenyaran protocols coútils de comunicació vehicular.

El projecte pretén que els resultats obtinguts en entorns informàtics es traslladin al món no virtual. Per això, s’organitzarà un congrés multidisciplinari per explorar les aplicacions de la coutilitat en economia, medi ambient, sector sanitari i relacions socials. “Es pretén que, a la llarga, més gent es dediqui a la coutilitat i que una virtut induïda amb protocols coútils esdevingui virtut genuïna”, explica Josep Domingo-Ferrer, investigador principal del projecte.

La recerca està finançada en 640.000 euros i  tindrà una durada de tres anys a partir d’aquest setembre.  L’equip contractarà nous investigadors per dur a terme el seu pla de treball.

Una fundació que finança la investigació “oberta i lliure de perjudicis”

L’inversor i filantrop Sir John Templeton (1912-2008) va crear diverses fundacions, entre les quals la John Templeton Foundation i la Templeton World Charity Foundation, la segona de les quals finança el projecte “CO-UTILITY”. L’objectiu de les fundacions és  impulsar recerca relacionada amb les “grans qüestions de la vida”, que inclouen les lleis de la natura i de l’univers, la preservació de la llibertat individual i d’empresa,  i el funcionament harmònic de la societat.  Les fundacions Templeton financen projectes d’investigació d’alt nivell científic a través de concursos internacionals en els quals prenen part equips d’investigació de les principals universitats del món. La intenció és donar suport a una investigació “oberta i lliure de perjudicis” per contribuir al progrés de la humanitat a través de descobriments rellevants.

El professor Josep Domingo-Ferrer, que encapçala el projecte, és catedràtic de la Universitat Rovira i Virgili i investigador ICREA-Acadèmia.