Un equip investigador internacional amb participació de la URV ha analitzat el potencial de les dietes de dejuni intermitent per combatre l’obesitat

El 43% de la població mundial adulta té sobrepès. Així ho apunten dades de l’Organització Mundial de la Salut, publicades l’any 2022, segons les quals un 16% de les persones adultes, gairebé 900 milions, viuen amb obesitat. Les dietes de dejuni intermitent han esdevingut, recentment, un patró alimentari popular entre aquelles persones que volen perdre pes. Consisteixen en alternar períodes d’alimentació amb períodes de dejú en un horari regular, i els seus defensors s’hi adhereixen amb l’esperança de reduir els factors de risc cardiometabòlics com la pressió, el colesterol o la glucosa en sang. Però realment funciona, el dejuni intermitent?

Per determinar-ho, un equip investigador internacional —que compta amb la participació de Jordi Salas-Salvadó, investigador del Departament de Bioquímica i Biotecnologia— ha elaborat una revisió de 99 assajos clínics, amb informació sobre més de 6.500 persones. L’anàlisi compara l’efecte de les dietes de dejuni intermitent en el pes corporal i factors de risc cardiometabòlic, amb el de les alternatives clàssiques de restricció calòrica contínua i també amb el d’aquelles dietes que no impliquen restriccions d’aquest tipus.

Els resultats de l’estudi revelen que totes les dietes estudiades, tant les de dejuni intermitent com les de restricció calòrica, són útils per reduir el pes corporal, amb una efectivitat força similar. D’entre totes les estratègies, seguir un patró de dejuni en dies alterns —24 hores de dejuni seguides de 24 d’ingesta normal—, ha resultat ser lleugerament més efectiva que altres dietes i alternances. No obstant això, aquestes diferencies no van superar el llindar clínic d’importància d’almenys 2 quilos de pèrdua de pes en un període de seguiment de 24 setmanes.

A banda, els autors de l’estudi conclouen que el suport professional, la planificació i l’educació nutricional i la qualitat de la dieta també tenen un impacte crucial en l’èxit o el fracàs del dejuni intermitent. En funció de la naturalesa de cada cas, aquestes estratègies poden esdevenir una opció addicional en els repertoris terapèutics i ajudar a millorar la salut cardiometabòlica d’algunes persones: “El dejuni intermitent no pretén reemplaçar altres estratègies dietètiques, sinó complementar-les”, diuen.

Referència: Semnani-Azad, Z., Khan, T. A., Chiavaroli, L., Chen, V., Bhatt, H. A., Chen, A., Chiang, N., Oguntala, J., Kabisch, S., Lau, D. C., Wharton, S., Sharma, A. M., Harris, L., Leiter, L. A., Hill, J. O., Hu, F. B., Lean, M. E., Kahleová, H., Rahelic, D., … Sievenpiper, J. L. (2025). Intermittent fasting strategies and their effects on body weight and other cardiometabolic risk factors: systematic review and network meta-analysis of randomised clinical trials. BMJ, 389, e082007. https://doi.org/10.1136/bmj-2024-082007