Un equip internacional i multidisciplinari, entre els quals hi ha membres de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i de la URV, han descobert els gens que han estat seleccionats en les poblacions europees els darrers 8.000 anys per donar resposta a les necessitats adaptatives, com és el cas del gen que permet digerir la lactosa en edat adulta, el de la pigmentació i el de la immunitat

L’equip d’investigadors liderats per David Reich (Broad Institute, Harvard), Ron Pinhasi (University College Dublin) i Wolfgang Haak (Max Planck Institute) i amb participació de centres d’investigació espanyols, entre ells l’Institut de Biologia Evolutiva (CSIC- UPF) i l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-URV), ha obtingut informació genètica de nombroses restes humanes de la prehistòria europea amb l’objectiu de determinar quines variants genètiques han estat seleccionades al llarg de milers d’anys com a resposta a diversos desafiaments adaptatius. Les mostres inclouen, per primera vegada, genomes neolítics d’Anatòlia (Turquia), datats en fa més de 8.000 anys i que constitueixen la població de la qual provenen els primers agricultors europeus. Els resultats es donen a conèixer avui en un article que publica la revista Nature.

Els investigadors, entre els quals es troben Josep Maria Vergés, Marina Lozano i Eudald Carbonell, membres de l’IPHES, han pogut observar, en l’espai i en el temps, com algunes variants genètiques eren afavorides per la selecció natural i augmentaven de freqüència al llarg dels mil·lennis, fins a arribar en alguns casos a ser aquesta del cent per cent en els europeus actuals. Aquests gens estan implicats en els processos adaptatius que han modelat els genomes de les poblacions europees i els han permès sobreviure. Inclouen gens com la persistència de l’enzim lactasa, que permet digerir la llet a la vida adulta i que apareix a Europa fa tan sols 4.000 anys, gens d’immunitat que són la resposta a epidèmies del passat i gens de la pigmentació. Aquests últims inclouen mutacions implicades en la pell clara dels europeus actuals (que estaven absents en el

s caçadors-recol·lectors mesolítics com l’home de la Braña a Lleó), així com en el color blau dels ulls (que era prevalent en el mesolític i sembla ser avantatjós en el nord d’Europa). Alguns dels gens seleccionats tenen un interès biomèdic i s’han relacionat per exemple amb deficiències vitamíniques i amb la malaltia celíaca. L’aparició de noves mutacions en aquests gens és causa de l’adopció de la dieta agrícola a partir del neolític.

L’estatura

Així mateix, els investigadors han pogut estudiar alguns trets complexos que depenen de centenars de gens, com l’alçada, i descobrir que aquesta ha estat seleccionada de manera negativa en les poblacions ibèriques. En aquesta part de l’estudi ha tingut un paper rellevant l’anàlisi de quinze mostres d’ADN d’individus de l’edat del coure, datats entre fa 4.800 i 4.200 anys procedents de la cueva El Mirador, un jaciment del complex d’Atapuerca (Burgos), on es desenvolupen treballs d’excavació des de 1999, coordinats per Josep Maria Vergès. Aquestes dades s’afegeixen a la recent publicació de set genomes de la mateixa antiguitat trobats a El Portalón, també a Atapuerca.

Segons Josep Maria Vergès, investigador IPHES, “les dades obtingudes són fonamentals per comprendre el paper que han jugat les adaptacions culturals en la configuració genètica de les poblacions europees de la Prehistòria recent”.

Per Carles Lalueza-Fox investigador de l’Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF) que ha participat en l’estudi, “aquest és el primer pas per entendre com han evolucionat les poblacions humanes en temps recents. L’anàlisi de més mostres antigues en el futur permetrà conèixer episodis menors de selecció a escala regional”.