Una recerca coordinada pel professor Aurelio Fernández, del Departament de Gestió d’Empreses de la URV, ha analitzat la manipulació de l’índex LIBOR entre el 2007 i el 2009. A partir de la recerca, ha dissenyat un mètode de predicció útil per vigilar els mercats que es pot fer extensible a altres tipus d’interessos interbancaris

Es tracta d’una eina d’anàlisi estadística de sèries temporals que alerta els governs sobre els senyals del mercat. En un article publicat a la revista Philosophical Transactions of the Royal Society —la revista científica més antiga del món— els investigadors, coordinats per Aurelio Fernández, del grup de recerca Mercats i Anàlisi Financera de la URV, han permès detectar un canvi de senyal de l’índex LIBOR entre els anys 2007 i 2009, un fet que els ha obert les portes a dissenyar un mètode que permet alertar els governs de la manipulació dels tipus d’interès.

De la mateixa manera que l’euríbor és la taxa d’interès de referència a la zona euro per al mercat interbancari, existeixen productes com hipoteques o bons de l’estat d’altres països com el Regne Unit o els Estats Units , el cost dels quals té com a referència la taxa LIBOR (London InterBank Offered Rate). Per tant, petits canvis provoquen guanys o pèrdues molt importants.

La taxa LIBOR la fixa diàriament un grup de setze bancs de primera línia (Royal Bank of Scotland, Deutsche Bank, Barklays, etc. ). Una entitat compiladora cada dia es posa en contacte amb els seus responsables de finançament i els pregunta que, en cas que s’haguessin d’endeutar amb un altre banc, a quina taxa creuen que els faria el préstec a un dia, a una setmana, a un mes, a tres mesos, a sis i a dotze mesos. De la seva resposta es fixa la taxa LIBOR, és a dir, es tracta d’una mitjana del que estimen els bancs del valor al qual s’endeutarien.

Durant la crisi, als bancs no els interessava dir que aquesta taxa pujaria perquè seria reconèixer que no estaven bé financerament. Al mateix temps, com que els bancs inverteixen en molts productes —com bons amb rendiment lligats al valor del LIBOR—, els convenia en alguns moments que fos més alt o més baix. És aquí quan el cap d’inversió del banc es comunicava per correu electrònic amb el responsable de finançament per dir-li que interessava que el LIBOR pugés o baixés i aquí rau la manipulació que va fer més d’un banc, per respondre als seus propis interessos. L’any 2008 el diari Wall Street Journal va publicar un article sobre aquestes pràctiques irregulars i les autoritats dels Estats Units i del Regne Unit van descobrir informació als ordinadors amb la manipulació de les dades. Aquests bancs, que van reconèixer una conducta fraudulenta, van ser sancionats econòmicament.

D’un senyal aleatori a un de determinista

El grup de recerca de la URV, junt amb investigadors d’universitats de l’Argentina i del Brasil, van analitzar les dades de l’índex LIBOR des del 2001 fins al 2015 per poder detectar aquesta manipulació. La rellevància de la recerca és que treballa exclusivament amb les dades del LIBOR i va detectar les anomalies en aquesta taxa, estudiada com si fos un senyal. Si l’índex es fixa de forma competitiva, com que cadascú té la seva opinió sobre el tipus d’interès, els gràfics resultants haurien de mostrar un moviment aleatori —el que es coneix com un soroll blanc, sense memòria i sense seguir cap patró—, mentre que quan hi ha una manipulació segueix un patró determinista: es manipula per arribar a un fi i aquest fet queda palès en els gràfics d’explotació de dades. És a dir, aquest senyal que hauria de ser aleatori està contaminat per un senyal determinista. I aquesta detecció es converteix en un senyal d’alarma d’un comportament sospitós. Els indicadors amb què van treballar van permetre trobar al voltant dels anys 2007, 2008 i 2009 un senyal que deixa de ser aleatori per passar a ser determinista. Aquest fet va tornar a canviar quan els bancs van ser descoberts.

Aquest mètode no serveix directament per dir que hi ha una manipulació a l’hora de fixar els tipus d’interès, ja que possiblement no es podria presentar com una prova davant un tribunal, però sí que demostra que ha canviat el règim estocàstic —aleatori— que governa el tipus d’interès. Els investigadors consideren que aquest mètode pot servir a les autoritats per controlar el mercat, per tenir un termòmetre que els pugui alertar d’una possible manipulació en etapes primerenques. Els investigadors creuen també que, tot i que l’euríbor està referenciat a l’euro i es fixa mitjançant un grup de bancs més ampli que el LIBOR, el mateix mecanisme pot servir per alertar el mercat d’una possible manipulació, ja que el que s’analitzen són senyals i caldria únicament variar els paràmetres.

Referència bibliogràfica: Aurelio Fernández Bariviera, María Belén Guercio, Lisana B. Martinez, Osvaldo A. Rosso “A permutation information theory tour through different interest rate maturities: the Libor case”. Philosophical Transactions of The Royal Society A Mathematical Physical and Engineering Sciences, 11/2015. DOI: 10.1098/rsta.2015.0119