Estudiaran durant tres anys els riscos per a la salut humana d’aquests compostos que s'afegeixen als productes de consum, principalment als plàstics, per complir amb els estàndards d'inflamabilitat

Són saludables les modernes llars tecnològiques? Desenes d’articles d’us familiar i domèstic com la roba o els aparells electrònics permeten defensar-nos de velles amenaces com el foc,  amb la utilització de nous compostos com els anomenats retardants de flama. A canvi, però, poden conviure amb nosaltres quotidianament nous materials amb molècules que poden resultar tòxiques. Es per això que el Centre de Tecnologia Ambiental Alimentària i Toxicològica (TecnATox) de la URV mesurarà la contaminació per retardants de flama en diferents ambients interiors (cases, oficines i escoles) i n’avaluarà els riscos per a la salut humana al llarg dels propers tres anys amb un nou projecte del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats que porta per nom FLAMERisk.

La societat moderna s’ha beneficiat de les innovacions tecnològiques que han donat lloc a una millora substancial de la qualitat de vida. No obstant això, hi ha una consciència creixent que aquests beneficis han de ser mediambientalment sostenibles i inofensius per a la salut humana. Un dels debats més recents a aquest respecte, té relació amb els retardants de flama. Els retardants de flama són un grup de compostos que s’afegeixen als productes de consum, principalment als plàstics, per complir amb els estàndards d’inflamabilitat dels productes domèstics i industrials. D’altra banda, alguns retardants de flama desperten gran preocupació a causa de les seves propietats persistència, capacitat de bioacumulació i toxicitat, per les que poden ser perjudicials per al medi ambient i la salut humana. D’entre els més coneguts s’ha citat el tetrabromobisphenol A (TBBPA) que tal i com passa amb d’altres compostos del grup, com el bisfenol A, han causat preocupació pels seus efectes sobre el funcionament del sistema endocrí i nerviós, així com pel seu paper com a inductors de processos de transformació tumoral.

Els articles més habituals que contenen retardants de flama son els plàstics dels equips electrònics com ordinadors, monitors i televisors o els materials amb els quals es fabriquen els automòbils. És per això, que les concentracions d’aquests contaminants poden ser més elevades en ambients interiors que en exteriors. En el cas dels ambients exteriors afectats son els abocadors, és per això important que siguin degudament gestionats. D’altra banda, és en ambients interiors on la societat actual passa la major part del temps és importat avaluar el nivell de contaminació.

El Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats ha concedit un projecte al grup TecnATox perquè estudiï quins són els nivells i la distribució dels retardants de flama en espais interiors espanyols, incloses cases privades, oficines i escoles. L’estudi avaluarà quines son les fonts primàries dels retardants de flama (articles polimèrics, mobles, dispositius electrònics, etc.) així com el nivell d’exposició humana en adults i nens, que en són més vulnerables a la contaminació. El projecte també estudiarà com aquests compostos poden afectar el sistema nerviós i els seus mecanismes de neurotoxicitat.

Se seleccionaran llars, oficines i escoles del Camp de Tarragona i es prioritzaran les llars on hi amb infants ja que un dels objectius de l’estudi és correlacionar l’exposició a aquests compostos amb els efectes neurològics sobre aquest grup de població, que és més vulnerable. Per a l’estudi de l’impacte neurològic el grup de la URV col·labora amb un estudi que està duent a terme la investigadora. Marina Lacasaña, de l’Institut d’Investigació Biosanitària de Granada.

Projecte: “Sources, exposure and human health risks of classic and emerging flame retardants in indoor environments of Spain. Integrated approach of human health risk“