27/04/2020

El consum de llet a Europa fa 7.000 anys era molt desigual entre les primeres poblacions agrícoles

Així es constata en un estudi publicat avui a la revista Nature Communications i entre els signants hi figura un investigador de l'IPHES i de la URV, Xosé-Pedro Rodríguez

Fragment ceràmic de Cova Eirós que s'ha inclòs a l'estudi - GEPN-AAT (Universidade de Santiago de Compostela)

Els resultats d’una nova investigació revelen que el consum dels lactis a Europa era molt desigual entre les primeres poblacions agrícoles. Un equip d’investigació internacional, liderat per Miriam Cubas (Universitat de York-Universitat d’Oviedo), ha aconseguit recuperar residus de les activitats culinàries identificats en atuells usats per les societats prehistòriques de fa 7.500-5.500 anys. Els resultats han estat publicats a la revista Nature Communications i entre els signants hi figura Xosé-Pedro Rodríguez, investigador de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) i de la Universitat Rovira i Virgili (URV).

L’anàlisi química de les restes de greixos d’animals, cera de les plantes, olis de peix i resines preservats en les ceràmiques prehistòriques ha permès a l’equip de la Dra. Cubas explorar els diferents usos d’aquests recipients per part de les comunitats neolítiques, i particularment la seva relació amb les activitats agrícoles i ramaderes.

Els resultats reflecteixen una gran variació en l’ús de les ceràmiques entre aquestes comunitats. Entre els recursos identificats, destaquen els productes lactis, la presència dels quals s’incrementa cap a la zona nord d’Europa, la regió atlàntica francesa i les Illes Britàniques. Els autors conclouen que aquestes diferències poden estar relacionades amb les diverses activitats ramaderes, amb una major presència de bestiar boví al nord i una ramaderia centrada en les ovelles i les cabres al sud d’Europa. A la Península Ibèrica, aquestes pràctiques culinàries reflecteixen una importància dels recursos carnis procedents dels animals domèstics (ovella i cabra) que s’introdueixen en aquells anys.

Ceràmica procedent del jaciment arqueològic de Verson (França) (Fotografia d’Annabelle Cocollos, Consejo Departamental de Calvados, publicada a Germain-Vallée et al. 2015)

Es tracta d’una de les comparacions regionals més àmplies que s’han publicat fins al moment sobre l’ús de la ceràmica durant la Prehistòria. Una de les aportacions científiques més sorprenents és l’absència d’aliments marins a les ceràmiques documentades, fins i tot, en jaciments arqueològics situats en zones de costa, on aquests recursos alimentaris estan clarament disponibles. Una excepció és la zona del Bàltic on tant els recursos lactis com els aliments de procedència marina van ser preparats en la ceràmica.

“El nostre estudi ofereix una àmplia comparació regional sobre l’ús de la ceràmica durant la Prehistòria. Aquests resultats contribueixen a obtenir més informació sobre com van viure els grups humans durant aquest procés de canvi tan transcendental que va suposar la introducció de la ramaderia i l’agricultura”, afirma Miriam Cubas, autora principal de l’article.

“Les diferències respecte a la freqüència d’aparició dels productes lactis podrien ser importants per a la comprensió de l’evolució de la tolerància a la lactosa en els adults a Europa. Avui en dia, les mutacions genètiques que els permeten digerir la lactosa present en la llet tenen una major presència a la zona nord-oest d’Europa que a les regions de sud”, observa el professor Oliver Craig, del Departament d’Arqueologia de la Universitat de York.

L’equip d’investigadors procedents de la Universitat de York, la Universitat d’Oviedo, la Sociedad de Ciencias Aranzadi, la Universitat Autònoma de Barcelona, ​​l’Institut Max Planck, la Universitat de Cantàbria, INRAP, el Servei Regional d’Arqueologia de Normandia, el Servei d’Arqueologia de el Departament de Calvados, la Universitat de Lisboa, UNIARQ, la Universitat de Santiago de Compostel·la (USC), la Universitat de Rennes, el Museu de Prehistòria i Arqueologia de Cantàbria, l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, la Universitat Rovira i Virgili, el Museu Arqueològic de São Miguel de Odrinhas i la Universitat de Barcelona ha analitzat els residus orgànics conservats en les ceràmiques del Neolític antic procedents de 24 jaciments arqueològics situats entre Portugal i el Bàltic. Aquesta investigació permet ampliar el nostre coneixement sobre les pràctiques culinàries d’aquestes primeres societats agrícoles, el paper que van tenir els diferents aliments i el seu impacte en la dieta de les primeres comunitats camperoles.

La col·laboració amb investigadors de la USC (GEPN-AAT), de l’IPHES i de la URV ha permès incloure entre els recipients analitzats la ceràmica cardial descoberta a Cova Eirós (Triacastela, Lugo, Galícia). L’anàlisi dels lípids aquí continguts mostra que va ser utilitzada per al processat de vegetals i carns de remugant. Aquesta dada ens facilita informació sobre els costums alimentàries de les primeres societats agrícoles i ramaderes de la costa atlàntica.

Referència bibliogràfica

Cubas et al. 2020. Latitudinal gradient in dairy production with the introduction of farming in Atlantic Europe. Nature Communications. doi: 10.1038/s41467-020-15907-4

 


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

*