La I Jornada Nacional de dolor infantil “L'atenció als nens i joves amb dolor i les seves famílies: un deure inexcusable”, organitzada per la Càtedra de Dolor Infantil Universitat Rovira i Virgili-Fundació Grünenthal i l'Hospital Universitari La Paz, i en col·laboració amb el Grup de Treball de dolor infantil de la Societat Espanyola del Dolor, ha reunit a Madrid els representants de diverses comunitats autònomes, professionals clínics i investigadors i membres de societats científiques. La jornada s’ha fet divendres, 3 de febrer

El dolor en nens, igual que en adults, afecta a tots els nivells. El seu impacte i extensió aconsegueix diversos graus: emocional, social, econòmic i laboral, afectant també a familiars que es veuen involucrats en aquesta realitat. “Es calcula que entorn del 30% dels nens experimenta algun tipus de dolor crònic; en els més petits és més comú infravalorar el seu malestar considerant el seu dolor com una qüestió associada al creixement”, ha apuntat el professor Jordi Miró, director de la Càtedra de Dolor Infantil Universitat Rovira i Virgili-Fundació Grünenthal i director de la I Jornada Nacional de dolor infantil “L’atenció als nens i joves amb dolor i les seves famílies: un deure inexcusable”, celebrada en el Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat. “Els adults ens comportem de manera diferent als nens, ells perseveren i intenten seguir amb el seu dia a dia malgrat el dolor. És freqüent que la incredulitat o la incomprensió per part de l’entorn social, escolar i familiar facin que al dolor infantil no se li doni la importància ni se li atorgui la gravetat que té realment el problema del dolor infantil”, ha explicat Francisco Reinoso-Barbero, coordinador mèdic de la Unitat de Dolor Infantil de l’Hospital Universitari La Paz  i codirector, juntament amb Jordi Miró, de la jornada.

 Reptes de l’abordatge del dolor infantil

El coordinador mèdic de la Unitat de Dolor Infantil ha subratllat que “el maneig del dolor infantil es perfila com un autèntic repte social, ja que cal tenir en compte la variabilitat clínica que suposen els canvis cronobiológics (no és el mateix tractar a un lactant que a un adolescent), les causes i el propi curs de la malaltia en una població tan heterogènia”. Per això, un altre dels desafiaments, en opinió de Reinoso-Barbero, passa per “aconseguir un maneig multidisciplinari, que impliqui a diferents especialitats coordinades i articulades en unitats assistencials específiques”. En aquest sentit, el professor Miró ha destacat que “s’ha millorat i avançat molt en l’abordatge d’aquesta patologia en nens, però així i tot, ens queda molt camí per recórrer”.

Per la seva banda, els professionals reunits han insistit en la necessitat de crear més unitats de dolor infantil, així com en la importància de dissenyar i implementar programes específics per al maneig del dolor infantil als hospitals. A més han coincidit a destacar que el futur d’un correcte abordatge del dolor entre els més petits passa per una clara identificació epidemiològica, els seus problemes i repercussions; pel desenvolupament de les eines adequades de valoració del dolor, imprescindibles per al seu tractament; per l’establiment de guies clíniques eficaces, i, molt especialment, per determinar les opcions terapèutiques més adequades en funció de les característiques i del perfil de cada pacient.

 Premi a la labor contra el dolor infantil

Coincidint amb la jornada s’ha lliurat el Premi a la tasca contra el dolor infantil, de la Càtedra de Dolor Infantil URV-FG. En aquesta edició, el guardó ha recaigut en el projecte Unitat del color, un treball presentat per Raquel Torres, Paula Gómez i Eva del Ara Muñoz, de l’Hospital Universitari La Paz, Madrid.

L’objectiu d’aquests premis és contribuir i fomentar el coneixement del problema que representa el dolor infantil. Convocat pel grup ALGOS i la Fundació Grünenthal, el premi tracta d’ajudar a la sensibilització i conscienciació social sobre l’impacte del dolor en els més joves i dels problemes que provoca a tots els nivells. “El premi es va crear amb la intenció de donar visibilitat a aquest tipus d’accions, i així impulsar l’estudi del dolor infantil, i fomentar i millorar l’atenció que reben aquests nens i joves, així com els seus familiars i cuidadors”.