Es tracta d’una mostra itinerant que forma part d’un projecte interuniversitari de preservació de lèxic especialitzat amb la participació del Departament de Filologies Romàniques de la URV

El 1925 es va publicar la quinzena edició del diccionari de la Real Academia Española (RAE), una de les més rellevants per les innovacions introduïdes, sobretot termes tècnics i dialectals, i per ser la primera en referir-se a la llengua espanyola en comptes de la castellana. Per commemorar-ne el centenari, el CRAI del campus Catalunya de la URV acull una mostra que posa en valor aquesta edició.

L’exposició, titulada “Cien años del Diccionario de la lengua espanyola (1925-2025)”, s’ha inaugurat aquest divendres 5 de setembre i es podrà visitar fins l’11 d’octubre. És itinerant (s’ha pogut veure a la Universitat de Barcelona i posteriorment passarà per Múrcia, Madrid i Colòmbia) i forma part del projecte interuniversitari “Transformación digital y patrimonio lexicográfico: preservación y aprovechamiento de los datos sobre el léxico especializado (1884-1936)”, finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats i FEDER, i en què participa personal investigador del Departament de Filologies Romàniques de la URV: Antoni Nomdedeu (investigador principal), José Antonio Moreno, Sandra Iglesia i Maria Bargalló. També formen part del grup de recerca consolidat Neolcyt (Lengua de la Ciencia y de la Técnica).

Aquest projecte té l’objectiu de classificar, descriure i transformar digitalment un conjunt de dades sobre el lèxic especialitzat contingut en els diccionaris publicats entre 1884 i 1936 per permetre’n la preservació, facilitar-ne la consulta i contribuir a l’avenç del coneixement del vocabulari especialitzat de l’època.

A més d’exposar-hi un exemplar del diccionari de 1925, la mostra, difosa per la mateixa RAE, acull altres volums representatius de l’època, acompanyats per una sèrie de panells explicatius que sintetitzen diversos aspectes de l’obra: el context social i cultural, la incorporació de vocabulari científic i tècnic, la seva recepció a Amèrica i la coexistència amb diccionaris contemporanis, com ara el català, el gallec i el basc.