Investigador en l'àmbit de la lingüística teòrica i la psicolingüística, defensa la Universitat com a formadora de ciutadans crítics

Juan Vela serà reconegut pel Ministeri d’Educació, Cultura i Esport amb el Primer Premi Nacional de Fi de Carrera d’Educació Universitària, un guardó valorat en 3.300 euros que reconeix els millors expedients de grau de tot l’Estat en els diversos àmbits de coneixement del curs 2013-14. Vela ha desenvolupat pràcticament tota la seva carrera acadèmica a la URV, des que va decidir cursar-hi el grau de Llengua i Literatura Hispànica fins a l’actualitat, que està fent el doctorat en els àmbits de la psicologia i la lingüística. Afirma estar satisfet pel premi perquè és un reconeixement acadèmic a l’esforç, si bé el record que té dels estudis de grau és que “va ser tot molt plaent i inconscient perquè va ser un conjunt de coses bones, des de les amistats fins al fet que les classes m’agradaven”.

L’apassiona debatre sobre la utilitat de les carreres d’Humanitats, que les considera la garantia de la formació crítica i intel·lectual de les persones. Hi aprofundeix: “El que considerem inútil en termes de lucre econòmic és el més útil en termes de supervivència”. És a dir, que allò que s’aprèn en l’àmbit de les Humanitats és necessari per desenvolupar-se en el dia dia perquè “el pensament crític et fa invulnerable”, sentencia. És per això que ressalta les habilitats que s’adquireixen en les Humanitats, com ara la capacitat analítica de textos o la capacitat de negociació. I en canvi, considera que “la idea de la universitat com a fàbrica de futurs empresaris i assalariats és pèssima” i admet tenir una idea “potser romàntica” de la Universitat com a acadèmia i “proporcionadora, casi altruista, de coneixements”.

Per a Juan Vela, les classes de Lingüística Històrica, del professor Juan Francisco García Bascuñana, i de Semàntica, de la professora Natàlia Català, van ser un punt d’inflexió que van dur-lo a interessar-se per la lingüística, més que no pas per la literatura, que era la seva passió. Per això va fer el Màster interuniversitari de Ciència Cognitiva i Llenguatge, que li va permetre conèixer altres universitats: “Sovint tenim el prejudici que la URV és una universitat petita, i que la de Filologia també és una carrera petita, però després de veure les universitats de Barcelona, sé que estem al mateix nivell o per sobre”. I a continuació va decidir fer el doctorat amb la direcció de la mateixa Natàlia Català i del professor del Departament de Psicologia, Josep Demestre, ja que la seva tesi està a mig camí entre la lingüística teòrica i la psicolingüística.

La recerca que duu a terme tracta de cobrir el concepte de restricció de selecció semàntica, és a dir, les condicions semàntiques que un verb imposa als seus complements. Per exemple, el verb menjar requereix que el complement directe sigui una cosa comestible, perquè si no l’oració no funciona. Quan en una frase el complement del verb no satisfà les restriccions de selecció, la persona que llegeix o escolta la frase processa la informació amb majors dificultats. Aquestes dificultats es donen perquè les restriccions de selecció es basen en el coneixement que tenim del món que ens envolta; i aquest coneixement del món influeix en el processament del llenguatge de manera molt ràpida i determinant. Vela utilitza la combinació de diverses metodologies per estudiar aquesta influència del coneixement del món en el processament d’oracions: a més de la revisió de literatura, el seguiment de moviments oculars, la lectura autoadministrada i qüestionaris.

Ara per ara, Juan Vela deixa obertes totes les opcions sobre el seu futur després de la finalització de la tesi: “M’agrada la recerca, però no tinc clar si vull seguir una carrera científica ortodoxa”.