La URV participa en aquest projecte, que té per objectiu dotar els i les adolescents d'estratègies de gestió psicològica i prevenir trastorns d'ansietat i depressió

Es calcula que un 50% dels problemes emocionals apareixen abans dels 14 anys i s’estima que més d’un milió i mig de persones joves a l’Estat espanyol pateix o es troba en situació de tenir ansietat i depressió. La promoció de la salut i el benestar emocional del jovent és l’objectiu principal del projecte PROCARE, liderat per la Universitat de Jaén i en el que participen investigadores de la Universitat Rovira i Virgili a través del grup de recerca en Nutrició i Salut Mental (NUTRISAM); de la Universitat Miguel Hernández d’Elx i la Universitat de Miami (Estats Units). La iniciativa ha promogut dos programes d’intervenció en joves que tenen algun factor de risc de desenvolupar problemes emocionals (PROCARE+), i també en aquells que ja presenten símptomes incipients i que, per tant, tenen un alt risc de presentar un problema emocional en un futur (PROCARE+I). En ambdós casos s’ha comprovat que les estratègies de gestió emocional dins d’aquest programa disminueixen significativament el risc de patir un trastorn d’aquest tipus i redueixen el malestar emocional quan els símptomes ja són evidents. Amb motiu del Dia Mundial de la Salut Mental s’han difós uns vídeos del programa PROCARE+ i PROCARE+I per explicar el projecte.

Baixa resiliència, conflictes familiars, bullying, problemes amb el pes o excés en l’ús de pantalles són factors de risc a l’hora de patir problemes emocionals. El programa PROCARE+ se centra en aquestes persones: joves sense trastorns emocionals però que presenten algun d’aquests factors de risc que s’han identificat a través de les respostes a una enquesta en línia. De la seva banda, també s’ha desenvolupat el programa PROCARE-I, que va un pas més enllà i se centra en joves que ja mostres símptomes incipients de problemes emocionals i, per tant, tenen un alt risc de patir-los.

PROCARE és la primera iniciativa de l’Estat espanyol de prevenció selectiva i transdiagnòstica dirigit a persones d’entre 12 i 18 anys amb risc d’ansietat i depressió que ha demostrat la seva eficàcia en aquest tipus d’adolescents. La intervenció transdiagnòstica es basa en l’anomenat Protocol Unificat de Barlow, adaptat a la població adolescent, que ha demostrat la seva eficàcia als Estats Units i que s’ha adaptat culturalment per fer prevenció gràcies al suport de la principal autora del protocol, la catedràtica Jill Ehrenreich-May de la Universitat de Miami. El programa d’intervenció s’ha basat en estratègies cognitiu conductuals recolzades per l’evidència científica que pretén ajudar els i les adolescents a experimentar les seves emocions més fortes o intenses amb menys angoixa i desenvolupar capacitats d’afrontament. Per exemple, els ajuda a substituir dinàmiques d’evitació de les emocions intenses per d’altres més adaptatives com la solució de problemes, el pensament flexible o estratègies de centrar-se en el present i prendre consciència sense jutjar-se a ells mateixos.

Durant la intervenció s’han fet al llarg d’una desena de sessions grupals en les que s’ensenya als i les adolescents una sèrie d’eines de gestió emocional potenciar la resiliència i també inclou sessions personalitzades per incidir sobre factors de risc concrets com el bullying, mals hàbits de vida saludable, poca comunicació familiar o situacions d’estrès.

Com a resultat de la implementació d’aquest programa ja s’han obtingut les primeres dades, que mostren un clar efecte positiut: en aquelles persones amb factor de risc de patir problemes emocionals incloses al programa PROCARE+ s’ha aconseguit reduir el seu malestar emocional en un 50%, disminuir un 59% el risc de desenvolupar un problema en el futur, a més d’augmentar en un 10% la seva qualitat de vida, un 65% la resiliència, la capacitat per gestionar emocions intentes (un 15%) i la regulació emocional (un 18%).

En aquell col·lectiu de joves que ja presenta algun símptoma, i que per tant està inclosa en el programa PROCARE+I, la intervenció els ha ajudat a reduir el seu malestar en un 50% i el risc d’acabar desenvolupant un trastorn emocional en un 33%, a més d’augmentar la seva qualitat de vida (12%) i la capacitat per gestionar les emocions intenses (un 6%) i un augment de la resiliència (41%).

Davant d’aquests resultats, la investigadora del Departament de Psicologia de la URV, Fina Canals aposta per continuar treballant en favor d’una bona salut mental “ja que no hi ha futur sense adolescents emocionalment sans”.