Així ho constata un estudi que ara es publica a la revista Scientific Reports i en el qual hi han participat membres de l'IPHES-CERCA i de la URV en el marc d'un equip internacional

Fem un viatge al passat i ens situem a fa 50.000 anys. Una petita comunitat neandertal transita pels densos boscos de pins i roures de la zona que avui coneixem com a Moianès (Barcelona). S’apropen a una cova de dimensions reduïdes i mentre uns descarreguen els estris uns altres es preparen per encendre un foc al centre de l’entrada al voltant del qual es desenvoluparan gran part de les activitats domèstiques.

Aquesta escena quotidiana, que podria ocórrer en qualsevol campament humà actual, era comú en el món neandertal. Així ho posa de manifest un estudi que publica ara la revista Scientific Reports i en el qual s’analitzen els materials procedents dels nivells arqueològics de la Cova de les Teixoneres de Moià datats entre els 60.000 i els 40.000 anys abans del present.

L’estudi es basa en la distribució espacial dels objectes recuperats: eines lítiques, fragments d’ossos i dents dels animals consumits, restes de les fogueres i, fins i tot, la disposició de les pedres de calcària caigudes del sostre i de les parets. “Es tracta d’un estudi transdisciplinari de gran complexitat que intenta posar en comú les dades procedents d’àrees tan diferents com la geocronologia, l’estratigrafia, els estudis sobre tecnologia lítica i fauna”, afirma Jordi Rosell, investigador de la Universitat Rovira i Virgili (URV) adscrit a l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES). “En total, l’estudi inclou 38.244 ítems arqueològics i 5.888 blocs de calcària”, afegeix.

La Cova de les Teixoneres era coneguda com a jaciments arqueològic des dels anys 50 del segle passat, quan va ser interpretada com un cau de carnívors, principalment de hienes de les cavernes. Tot i això, les primeres investigacions van detectar indicis ocasionals de presència humana. No obstant, aquestes evidències escadusseres van cridar l’atenció del personal investigador de l’IPHES, els quals el 2003 van decidir endegar un programa d’excavacions sistemàtiques a la cova amb la intenció de recopilar dades sobre els modes de vida de les darreres comunitats de neandertals.

Les excavacions recents han posat de manifest les reiterades visites de grups neandertals a la cova des de fa més de 200.000 anys fins a la seva desaparició com espècie humana ara fa 35.000 anys aproximadament. “Des del principi pensàvem que els campaments humans, en cas d’haver-se produït, es situarien a l’entrada de la cova i no a l’interior. D’aquesta manera podrien aprofitar la llum del dia i evitar concentracions del fum de les fogueres”, continua l’investigador. “A dins solament hi havia foscor i humitat i resultaria un entorn hostil per fer-hi estances prolongades”, assegura.

“Els carnívors, sobretot les hienes, són els únics que utilitzaven les galeries interiors de la cova”, afirma Ruth Blasco, coautora del treball i investigadora de l’IPHES. “Per aquesta raó, els primers investigadors, que van situar les seves cales a les zones internes, van concloure que Teixoneres era un cau de hienes”, insisteix. “Ara, amb aquest treball, hem vist que les ocupacions humanes a Teixoneres van ser més freqüents del que pensàvem i que va haver-hi models molt diferents: des d’ocupacions de molt curta durada, autèntics bivacs, fins a campaments de llarga durada, de setmanes o fins i tot de mesos. Els denominadors comuns a totes elles, però, són la seva posició exclusivament a l’entrada de la cavitat i el foc com element central i catalitzador de les activitats domèstiques”, destaca Ruth Blasco.

“Ha estat un treball lent i costós que ha necessitat la implicació de molts especialistes”, explica Jordi Rosell. “Contrastar tota la informació aportada per les diferents disciplines no és fàcil, però ha valgut la pena. Ara tenim elements bàsics per continuar aprofundint en el comportament dels neandertals d’aquesta àrea geogràfica i comparar-lo amb el d’altres regions. Per la nostra part, podem aportar a la discussió que l’estructura bàsica dels campaments neandertals no va variar en més de 20.000 anys, independentment de la durada de les ocupacions. De moment, l’únic que hem vist és un major requeriment espacial en aquells nivells amb ocupacions de major integritat, de major durada, que podria relacionar-se més amb un major nombre de membres del grup que amb canvis substancials en l’estructura dels campaments”, apunta Jordi Rosell.

Referència bibliogràfica

Zilio, L., Hammond, H., Karampaglidis, T., Sánchez-Romero, L., Blasco, R., Rivals, F., Rufà, A., Picin, A., Chacón, M. G., Demuro, M., Arnold, L. J., Rosell, J., 2021. Examining Neanderthal and carnivore occupations of Teixoneres Cave (Moià, Barcelona, Spain) using archaeostratigraphic and intra-site spatial analysis. Scientific Reports 11, 4339.