És la principal conclusió d'una investigació internacional, amb la participació de la URV, segons la qual els hominins d’Ubeidiya (Israel) van fer intencionadament esferoides de pedra calcària

Els esferoides són un tipus d’eines de pedra tallada de la mida d’una pilota de tenis molt abundants als jaciments antics tant d’Àfrica com del continent euroasiàtic. Comencen a aparèixer a jaciments africans fa més d’1,7 milions d’anys i són molt recurrents en d’altres jaciments antics de mig món, també en el cas dels jaciments d’Orce, a Granada.

Aquest tipus d’instruments són coneguts pels prehistoriadors des de fa dècades, però la seva naturalesa segueix essent encara un misteri. Al centre del debat científic hi ha la discordansa entre els que consideren que els esferoides van ser fabricats pels hominins de manera intencionada o si, pel contrari, es van generar accidentalment fruit del treball intensiu durant el procés de talla, en aquest cas, d’altres utensilis de pedra.

Aquesta setmana, un equip internacional liderat pel Computational Archeology Laboratory de la Hebrew University of Jerusalem (CAL-HUJI, Israel) i del Tel Hai College (Alta Galilea), en el qual hi han participat activament investigadors/es de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA) i de la Universitat Rovira i Virgili (URV), han presentat un treball a la revista Royal Society Open Science que apunta que aquests esferoides haurien sigut fabricats de manera intencionada.

Mitjançant l’ús de noves tècniques d’anàlisi 3D d’última generació desenvolupats al Computational Archeology Laboratory de la Hebrew University of Jerusalem, dirigit pel professor Leore Grosman, els investigadors han analitzat un conjunt de més de 150 esferoides procedents del jaciment israelià d’Ubeidiya, al nord d’Israel, i han pogut reconstruir la seqüència de reducció de la pedra calcària amb la qual van ser fabricats. La conclusió a la qual han arribat és taxativa: no es van produir de manera accidental sinó tot el contrari. “En els nostres anàlisis, hem detectat una regularitat i, precisament, aquesta regularitat suggereix que els hominins que els van fabricar tenien una clara intencionalitat seguint una estratègia premeditada dirigida específicament a la fabricació d’objectes esfèrics”, assenyala Deborah Barsky, investigadora de l’IPHES-CERCA i una de les autores de l’article publicat. “Aquests esferoides serien les primeres formes geomètriques recreades amb pedra de manera premeditada fora d’Àfrica”, conclou.

Ara, dins del projecte de recerca Lower Paleolithic Spheroids Project (LPSP), dirigit per la pròpia Deborah Barsky i que compta amb el suport econòmic de la Fundació Gerda Henkel Foundation (Alemanya), es continuarà treballant per tal d’esbrinar per a què servien aquests objectes. S’ha proposat que podrien servir per tractar vegetals, treure el moll a ossos o com a projectils per caçar, i també s’ha plantejat que poguessin tenir un valor simbòlic, cosa que seria més probable si, com proposen alguns autors, eren difícils de fabricar i requerien hores de treball enfront al temps que es necessita per a la configuració d’una destral de mà, una eina molt versàtil que sol acompanyar aquests esferoides.

Sigui com sigui, la producció d’una esfera de pedra, és un fet determinant que ens revela que els primers hominins axeulians ja dominaven les tècniques complexes de fabricació d’instruments de pedra que els permetien reproduir formes geomètriques predeterminades. Un altre resultat important que podem extreure del treball publicat és que l’esfera, i no pas el bifaç axeulià en forma de llàgrima, podria ser la primera forma simètrica reproduïda pels nostres primers avantpassats. Caldrà esperar els resultats que s’obtinguin a partir d’ara per tal de poder conèixer amb molta més precisió quines eren les capacitats cognitives i tecnològiques d’aquests primers hominins.