El professor José Carlos Suárez es jubila fent un repàs de les fites aconseguides amb el treball de recuperació i conservació del cinema

El professor del Departament d’Història i Història de l’Art es jubila fent un repàs de les fites aconseguides amb el treball de recuperació i conservació del cinema.

Quina ha estat la vostra activitat més destacada des que va arribar a la URV?

Tirar endavant l’Aula de Cinema, des de principi dels 90, i la Unitat d’Investigació del Cinema, que és una referència de l’estudi del cinema domèstic.

Per què és important la recerca sobre el cinema domèstic familiar?

És material de valor incalculable perquè és el testimoni de l’evolució de la societat i és útil per a altres àmbits d’investigació com ara la Geografia, l’Urbanisme, l’Antropologia o la Història.

En què consisteix?

Fem campanyes de recuperació del cine. Busquem pel·lícules antigues de particulars, les recuperem i conservem, i, a partir de les imatges, elaborem treballs de creació per a documentals.

Quines han estat les fites més importants?

La pel·lícula més antiga que hem recuperat és del Carnaval de Reus, de principi de la dècada de 1910. La darrera, en la qual estem treballant, és Heroísmos, de 1922, un film amateur que va ser rodat per aconseguir diners per construir un hospital de sang per a la Guerra del Marroc. Ara estem en fase de restauració però necessitem més finançament per arribar a exhibir-la. També va tenir molta repercussió el documental Dalí, emperador de l’acció; vam aconseguir una gravació en 8 milímetres de la visita de Dalí a Tarragona i en vam fer el documental, dirigit per Maria Roig i amb la tasca de Pedro Nogales com a documentalista.

Com valoreu el llegat que deixa?

L’Aula de Cinema és avui el centre d’Espanya amb un major volum de material recuperat sobre cinema familiar. Sempre ha estat un treball en equip, per tant, l’equip quedarà per treballar en la recuperació del cinema familiar, i tenim obert el projecte de la col·lecció de llibres sobre els inicis del cinema a les comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre.

Quins són els reptes de la Universitat per continuar amb la vostra tasca?

Cal que la institució li doni més importància a aquesta feina i que formi gent. A mi m’agradaria que es pogués crear un centre de la imatge fotogràfica i fílmica al territori sota el paraigua de la URV.

Quin serà el vostre vincle amb la URV a partir d’ara?

Sempre m’hi sentiré vinculat i tenim projectes oberts en els quals continuaré treballant, perquè tot i que em jubilo, la vida continua d’una altra manera. M’ofereixo a tots els companys perquè comptin amb mi en tot el que pugui col·laborar perquè des de l’àmbit de l’art contemporani i del cinema tenim moltes coses a dir i són coneixements molt transversals.