L’estudiant de doctorat representarà la URV al concurs Presenta la teva tesi en 4 minuts, en què doctorands de 12 universitats catalanes tenen el repte d’explicar la seva recerca de manera comprensible per a un públic general en aquest temps com a màxim

Ljubica Damevska representarà a la URV a la final del concurs Presenta la teva tesi en 4 minuts el pròxim 6 de juny a les 17 h a l’auditori de Movistar Centre de Barcelona. Se celebra per primer cop i està organitzat per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació juntament amb 12 universitats catalanes amb l’objectiu que els doctorands exposin la seva recerca d’una forma entenedora i amena a un públic no específic en un temps determinat. Damevska investiga les creences, els coneixements i la pràctica dels professors de llengua quan utilitzen nous enfocaments docents a les classes per primera vegada, com és el cas de la ludificació.

Que et va motivar a presentar-te al concurs?

Em vaig marcar al calendari el dia del concurs, i fins als últims dies no em vaig decidir. Aquest tipus de concurs és una bona oportunitat perquè els professionals et vegin i es puguin interessar per la teva recerca. D’aquesta manera fas contactes i mai saps si algun dia et poden trucar per treballar amb ells.

Com t’estàs preparant per a la final?

Parteixo de la presentació que vaig fer a la fase local de la URV. Tot i això, estic polint-la per donar-li un toc més entretingut, i la meva parella, que és guionista, m’està donant un cop de mà.

Quina és la singularitat de la teva tesi?

El tema de la tesi és molt actual perquè aborda com els professors s’adapten a les noves metodologies d’ensenyament com la ludificació.  Des del meu punt de vista com a professora, considero que no sempre és necessari introduir aquesta nova metodologia. Per aquesta raó volia aprofundir en els processos cognitius del professorat, com per exemple què pensen quan han d’implementar una nova tècnica dins de l’aula, com ho fan i quines percepcions tenen de l’experiència. Fent la tesi he après que hi ha casos en els que la ludificació no es pot implantar, ja sigui perquè l’organització de la classe ja funciona o bé perquè l’experiència del professor no li ho permet. Tanmateix, he percebut que quan apareix una tècnica innovadora tothom corre a implementar-la, però no sempre és necessari.

La ludificació és una bona eina per trencar amb la comunicació unidireccional a classe

Quina és la importància de la ludificació sobre l’aprenentatge?

Aquesta tècnica és una bona opció no només perquè els alumnes aprenguin la lliçó sinó també aspectes com la comunicació, el treball individual o en grup, el desenvolupament d’una visió crítica o l’adopció de diferents punts de vista sobre una qüestió. Tenint en compte totes aquestes competències que es poden adquirir, la tècnica aporta un plus a l’educació dels alumnes, ja que actualment el sistema educatiu és rígid: la comunicació és unidireccional perquè els professors  expliquen i els alumnes escolten. I la ludificació és una bona eina per trencar amb aquesta situació sense desviar-se del material que es dona a la classe.

I sobre l’estudi de les llengües en concret?

Resulta molt útil. L’exemple és el curs ludificat que vaig organitzar per als estudiants del Grau d’Anglès de la URV sobre com escriure. Va donar resultats positius perquè els alumnes em van demostrar que gràcies a aquesta tècnica els va resultar més fàcil trencar amb la síndrome de la pàgina en blanc, a més d’agafar confiança i sentir-se més còmodes a l’hora d’escriure en anglès.

Hi ha prou innovació docent al sistema educatiu?

Crec que sí, s’estan portant endavant molts projectes d’innovació. Potser el sistema universitari encara és clàssic, però també es presenta la dificultat de la quantitat d’alumnes que hi ha en una aula: si fossin grups més reduïts seria més fàcil implementar tècniques com la ludificació.

Quines són les conclusions preliminars de la seva tesis?

De moment he extret dues conclusions. La primera és que quan els professors utilitzen la ludificació per primer cop es donen tres fases: la planificació i la cerca de l’equilibri entre el joc i la serietat; la segona és que, quan els resultats són positius, hi ha un canvi de percepció i comencen a passar del guió tradicional d’ensenyament; i la tercera, quan reben les impressions dels estudiants i volen tornar a utilitzar la ludificació altres cops per a diferents situacions. Finalment, l’altra conclusió preliminar és que la ludificació no s’ha adoptat com la solució definitiva, i que només s’empra en situacions específiques.

Quina aplicació pràctica pot tenir la teva tesi en l’àmbit educatiu?

La intenció és que sigui un manual de bones pràctiques de la ludificació a les aules, ja que al desenvolupament del treball hi explico les experiències del professorat que han portat a terme aquesta tècnica i els seus resultats.

M’ha influït haver treballat com a professora d’estudiants que tenen qualitats i dificultats diferents a l’hora d’aprendre

Què t’ha influït a l’hora d’escollir el tema de la tesi?

El que més m’ha influït és haver treballat com a professora d’anglès i enfrontar-me a diferents grups d’estudiants que tenen qualitats i dificultats diferents a l’hora d’aprendre. A més a més, també m’ha influït l’interès que tinc sobre l’aprenentatge de les llengües en línia, amb l’ús de programes com el Rosetta Stone. De fet, és d’aquí d’on va sorgir la idea principal de la tesi: la ludificació.

Quina importància creus que té la divulgació científica per a la societat?

Considero que és molt important. Però hem de tenir en compte que és difícil fer arribar continguts científics a un públic general perquè són temes molt específics. Activitats com les competicions o les conferències juguen un paper important per a la difusió de la ciència.