L'escriptora és la nova degana de la Institució de les Lletres Catalanes, i s'ha jubilat com a professora del Departament de Filologia Catalana

L’escriptora Margarida Aritzeta, Creu de Sant Jordi 2018, ha estat nomenada al març degana de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) pel Consell Assessor de la Institució i a proposta de la Consellera de Cultura fins al 24 de març, Laura Borràs. L’acompanya el nou director de la ILC, Oriol Ponsatí-Murlà. La institució adscrita al Departament de Cultura és punt de trobada d’associacions, instituts i entitats del país. Al setembre passat, Aritzeta es va jubilar com a professora del Departament de Filologia Catalana de la URV, però la seva activitat és imparable. En aquesta entrevista fa un repàs a la seva vida com a docent i com a escriptora.

Què es proposa fer des d’aquest càrrec?

Des de sempre he estat molt compromesa amb la defensa dels escriptors, de la literatura, des de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC). Estic agraïda i satisfeta per aquest nomenament, és un honor per a mi substituir Isabel-Clara Simó en una institució que ve de la República. Des de la ILC, em proposo fomentar a fons les activitats i programes que tenen la literatura com a eix central, i la lectura i la difusió el patrimoni literari català de tots els territoris de parla catalana.

Des del 1979 va fer classe, primer a l’Escola de Mestres i després a la Facultat de Lletres de la URV. Com ha estat la seva experiència?

A magisteri va ser una època feliç, de promocions extraordinàries d’alumnes que volien saber-ho tot i volien canviar el món. Jo tenia, pràcticament, la seva mateixa edat. A partir de 1992 des del Departament de Filologia Catalana, vaig impartir Teoria de la Literatura i Literatura Comparada i va ser una època de canvis de perspectives professionals, d’exigència acadèmica i d’efervescència: d’estudiar la literatura de l’exili, d’organitzar trobades d’escriptors, de fer màsters especialitzats… Els estudis han anat canviant, i d’estudiants, n’he tingut de tot tipus: d’apàtics però també de brillants. Penso que falta capacitat crítica, esperit d’esforç, competitivitat sana… però el seu avantatge és que són joves i tenen tota la vida per millorar.

Crec que actualment, la literatura  catalana té una mala salut de ferro

Mentrestant en paral·lel es desenvolupava la seva carrera literària. Per què va començar a escriure? Com veu la literatura catalana, avui?

En realitat jo volia ser artista, pintora i escultora, i no m’havia plantejar mai escriure. Però al 1979 a Madrid em vaig presentar a les oposicions per a professora de secundària i al col·legi major on estava, per distreure’m i desconnectar, vaig començar a escriure relats; l’escriptor Joaquim Carbó em va animar i aquí va començar la meva doble vida, l’acadèmica i la literària. Els meus fills van ser el motiu de fer literatura juvenil, volia escriure alguna cosa que ells poguessin entendre; i també molt aviat em vaig endinsar en el gènere negre, que era la meva literatura de relax. Crec que no hi ha cap gènere menor, ni històries que siguin més fàcils d’explicar… Crec que actualment, la literatura  catalana té una mala salut de ferro. S’amunteguen nous títols i títols, però tenen una vida molt curta. Encararem Sant Jordi amb esperit positiu.

I quin és l’estat de la llengua catalana?

Vivim un estat de certa diglòssia, de persones “cosmopolites” que diuen que s’obren al món llegint en diferents idiomes, i deixen el català en un pla secundari. Si la llengua no es fa servir, es panseix i mor…

A més de degana de l’IEC, què fa actualment, en la seva jubilació?

Coordino dos clubs de lectura, el de novel·la negra de la Biblioteca Pública de Tarragona i el Club de Lectura d’Ullastrell. Faig conferències sobre els meus llibres a clubs de lectura que em conviden, soc cocomissària del 5è Festival “El vi fa sang” de l’Espluga de Francolí, soc membre del Consell Redactor de la revista Serra d’Or…