Aleix Martorell és cap d’operacions d’una planta dessalinitzadora d’Acciona Agua als Estats Units

Aleix Martorell és enginyer químic per la URV.

En què consisteix la seva feina?

En la producció d’aigua potable amb la tecnologia d’osmosi inversa de la manera més optimitzada possible, acomplint el contracte amb el client, que és l’agència d’aigües de la badia de Tampa, i la normativa mediambiental. Gestiono dotze operaris, mantinc reunions amb els clients, acompanyo els inspectors mediambientals i elaboro informes. L’objectiu és millorar sempre les prestacions i l’operació.

Com s’aplica l’osmosi inversa en una dessalinitzadora com la de Tampa, adjacent a una planta tèrmica?

Les de sal marina, el clorur de sodi, són les molècules més petites que es poden trobar a l’aigua de mar, i per separar-les de l’aigua han de passar per les membranes d’osmosi inversa aplicant-hi pressions molt altes. En el cas de Tampa, la dessalinitzadora es va construir al costat d’una planta generadora d’energia, principalment per aprofitar els permisos mediambientals de descàrrega de la planta, perquè els americans són molt primmirats en aquests temes. En el procés de la planta d’energia es necessiten grans quantitats d’aigua per refredar l’excés de vapor provinent de les turbines. Aquest vapor es crea a partir de la combustió de carbó i gas natural. Part de l’aigua que ells fan servir per refrigerar el seu sistema és tractada per la dessalinitzadora per produir aigua potable. La salmorra, aigua rica en sal provinent del procés de dessalinització, s’envia un altre cop als túnels de descàrrega de la planta tèrmica per dilució abans que surti a la badia. El que ho fa complicat és que la badia té poca profunditat, amb canvis de salinitat i de temperatura, marees i el trànsit industrial d’un port bastant gran, de manera que l’aigua que rebem per tractar no és l’aigua de mar més neta del món. Això comporta una complexitat més gran en l’operació i el manteniment de la planta.

I com arriba a les cases l’aigua que tracten?

L’aigua producte de l’osmosi inversa és aigua desmineralitzada, sense minerals ni bactèries ni microbis. Per fer-la potable li hem de tornar a posar duresa afegint-hi calci i CO2, elements necessaris per formar els carbonats de l’aigua, i finalment la desinfectem amb clor. Aquesta aigua es ven a l’agència d’aigües de la badia de Tampa, que la mescla amb aigua provinent d’altres fonts, com ara potabilitzadores i pous, perquè sigui homogènia, i es distribueix per tota l’àrea de Tampa.

Quines són les innovacions més importants per resoldre la falta de recursos hídrics?

Actualment hi ha molts projectes enfocats a la descàrrega zero, és a dir, a produir aigua potable a partir d’una font que tant pot ser el mar com aigües salobres o residuals, sense crear cap residu que es retorni al medi, aplicant noves tecnologies per reaprofitar tots els efluents d’una planta. Tanmateix, hi ha moltes energies enfocades a reutilitzar la gran quantitat d’aigües residuals creades per la població. S’estan fent molts treballs d’investigació per millorar les tecnologies de separació, desinfecció i anàlisi per assegurar que l’aigua és potable i està dins la llei. S’està treballant per reaprofitar totes les fonts d’aigua que tenim al nostre voltant per abastir les necessitats de la població en èpoques de molta escassetat, i es tracta de fer-ho de la manera més sostenible possible.

Una de les barreres de l’accés universal a l’aigua és el cost de la tecnologia. Veu factible abaratir el procés?

S’innova per produir aigua potable d’una manera més sostenible, però tot i així hi ha processos costosos, com la dessalinització. Hi ha un encariment, però crec que la societat no percep la feina que hi ha darrere de la producció d’aigua potable des que surt del riu o del mar fins que arriba a les aixetes de casa. Hi ha moltes infraestructures, com ara plantes de tractament d’aigua, estacions de bombeig i canalitzacions, permisos i lleis que s’han de complir, i molt de personal. Tot això comporta un treball i un risc.

Prèviament havia treballat en l’àmbit de la gestió de l’aigua a Espanya. Com fa el salt als Estats Units?

Hi ha canvis que són planificats i d’altres que no, com és el cas. La cap d’operacions de la dessalinitzadora de Tampa va deixar l’empresa; aleshores vaig tenir una reunió un dilluns, i el divendres de la setmana següent ja era als Estats Units. La meva és una generació de llicenciats en època de crisi, de manera que tots tenim al cap que tard o d’hora haurem de marxar, i l’oportunitat era atractiva. Per sort sabia anglès i la llengua no va ser un problema, però el canvi cultural és gran. Pensem que als Estats Units són més o menys iguals que nosaltres, però no és així i cal adaptar-se.

Quines són les diferències de cultura laboral entre Espanya i els Estats Units?

Són més relatives, a la meva posició, perquè tot el personal és americà i pertany al soci d’Acciona Agua, American Water, i jo sóc l’únic espanyol. Tenen el convenciment que ningú de fora ha de dir-los què han de fer. Ho has d’assumir i manejar-ho com puguis, intimar amb tothom per veure com són i de quina manera pots treure’n el rendiment a la vegada que sentin que els estàs ajudant.

L’ha ajudat haver fet l’últim any del grau a Escòcia?

Sí, el programa Erasmus és una bona eina per als estudiants perquè  dona l’oportunitat de ser en una universitat que no és la teva, desenvolupar-te en un altre idioma, conèixer un altre país i gent nova, espavilar-te per qualsevol tema, en un lloc que tot funciona diferent. Tot això t’ajuda a sortir de la teva zona de confort i trobar-te situacions diferents. Guanyes experiència que, a la teva vida, tant professional com personal, et serveix molt.

A què li ha costat més acostumar-se?

A anar amb cotxe a tot arreu, perquè les ciutats no estan preparades per caminar i gaudir del fet d’aturar-se cada dos per tres. Si aquí fas quatre coses fent quatre passes, allí necessites dues hores de cotxe per fer-les: la compra, trobar-te amb un amic, fer esport, el que sigui.

Quins aprenentatges va fer a la URV que li han servit per arribar on és?

La carrera era molt aplicada perquè hi havia un projecte integrat a cada assignatura, cada quadrimestre, que ens permetia aprendre diferents eines fins a completar el projecte. Aprenies tècnica, però també eines que a la vida professional utilitzes cada dia. També hi havia molt de treball en grup, que pot ser de tot, divertit, complicat, apassionant, i que t’ajuda a tenir experiència per a la teva futura vida professional, on pots trobar gent amb diferents aptituds i personalitats amb les quals has de treballar conjuntament per assolir un objectiu comú. Aleshores, quan surts al món laboral et sents molt més segur de tu mateix, i aquest és un factor positiu comparat amb altra gent que he pogut conèixer que han fet la carrera tècnica en altres universitats.

Quines són les seves metes professionals?

Pròximament aniré a Califòrnia per posar en marxa una nova dessalinitzadora. La construcció comença el 2018 i durant dos anys prepararé la posada en marxa: els documents, contractar el personal, fer els manuals d’operacions. Aquesta planta tindrà el doble de capacitat que la planta on treballo actualment. Em fa il·lusió perquè serà començar des del principi, tenint l’experiència de Tampa per fer un projecte millor. Actualment als Estats Units hi estic molt bé, perquè em donen oportunitats i, si algun dia torno a casa, seguiré en el món de l’aigua perquè m’agrada el que faig; el dia a dia és reptador, i estar lluny d’una planta és una cosa que encara no veig.

El tractament d’un recurs indispensable