Octavi Vilà és abat de Poblet

Estudiant, i estudiós, incansable es va llicenciar en Geografia i Història per la UB als centres universitaris de Tarragona l’any 1984.

Quina és la seva missió com a abat de Poblet?

La meva missió, com defineix la regla de sant Benet, que és el text que ens regeix des de fa segles, és fer la funció de Crist dins de la comunitat, però en el fons no deixo de ser un monjo més entre els altres. A banda d’això, el monestir de Poblet és un lloc emblemàtic culturalment, històricament i socialment, a més d’un punt important turísticament, Patrimoni de la Humanitat, amb una projecció externa que implica una sèrie de relacions amb la societat, les institucions polítiques, culturals, socials i, fins i tot, a vegades, esportives.

La seva va ser una vocació tardana?

Vaig entrar al monestir als quaranta-tres anys i, certament, en aquell moment tenia aquesta sensació, però posteriorment molts companys hi han entrat amb més edat. Deu ser un reflex de les tendències socials, que a la gent li costa més prendre una opció definitiva i ho fa a una edat més avançada. La meva relació amb el monestir hi havia sigut des de petit, però no m’havia plantejat mai ser monjo, més aviat em produïa una certa por. L’any 2000 l’abat Josep Alegre, el meu predecessor, va recuperar una associació de laics amb una nova perspectiva, la Germandat de Poblet, que s’havia fundat als anys quaranta per ajudar econòmicament els monjos, i vaig guardar una relació més directa amb el monestir, amb certs aspectes més espirituals. Reprenc, també, la relació amb l’abat Maur Esteva a la casa general, a Roma, i llavors començo un procés que acaba el juliol de 2005 amb el postulat.

Pel que fa a la falta de vocacions a l’Església, ha defensat un paper més gran dels laics. Com seria?

És la idea fonamental del Concili Vaticà II, que va fer una cosa molt agosarada per a l’època: en comptes de començar parlant per a la jerarquia, va començar parlant per als laics, el poble de Déu, després els religiosos i així anar passant. Crec que els laics tenen un paper fonamental dins l’Església, i en relació amb això hi ha un aspecte cabdal: la seva formació. Els laics han de fer un esforç per formar-se i ser capaços de portar a terme moltes missions. En institucions com per exemple els arquebisbats, cada vegada hi ha més laics, homes i dones, que tenen càrrecs de responsabilitat, i es deixa als preveres el paper pastoral en concret.

Què li ha aportat la formació contínua?

Moltes coses. La primera llicenciatura, de Geografia i Història, és vocacional perquè la història sempre m’ha apassionat, i em vaig especialitzar en història contemporània. Biblioteconomia i Documentació vaig estudiar-la per raons professionals, perquè treballava a l’Hemeroteca Tarragona i després vaig fer-ho a l’hemeroteca de la Caixa de Tarragona. Si inicialment hi treballava amb una mica de recança, perquè era una cosa més tècnica, en els més de vint anys que vaig fer-la aquesta feina també em va apassionar. Els postgraus posteriors estan relacionats amb això. Vaig fer Gestió de Noves Tecnologies de la Informació perquè la informàtica s’estava imposant en el camp de les biblioteques i ens havíem de reciclar, i el màster de Gestió Cultural em va permetre conèixer com funciona la gestió des dels punts de vista administratiu i econòmic, a més de l’estructura interna de les infraestructures culturals de Barcelona, una cosa realment molt enriquidora. Els estudis eclesiàstics els començo al monestir. Amb la professió temporal comences els estudis de Teologia, i posteriorment el màster de Teologia Sistemàtica.

Està liderant el projecte Cosmos. En què consisteix?

Es tracta d’actualitzar al segle XXI les raons per les quals es va formar el monestir l’any 1150. En aquell moment, el compte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, va recórrer a una institució que s’havia format el 1098 a França per impulsar les fundacions de Poblet i Santes Creus per repoblar aquests territoris. Va ser un referent espiritual, però també social i, en certa mesura, econòmic. Això, traslladat al segle XXI, és el projecte Cosmos. Volem que tots els visitants sàpiguen que el monestir es va fundar per ser un centre espiritual, i que això, a començaments del segle XXI, encara és una realitat. Hi viu una comunitat de vint-i-nou persones que té el seu centre en Déu però també hi ha les activitats turístiques, l’hostatgeria i una sèrie de projeccions culturals al voltant del Palau de l’Abat, on hi ha l’Arxiu Tarradellas i sales per a diferents activitats, incloses les socials. Tenim una escola d’hostaleria per als joves de la Conca de Barberà que tenen problemes d’integració escolar; hi fan un curs per integrar-se una altra vegada en la dinàmica de formació.

Com s’està adaptant el recinte a les noves tendències museístiques i turístiques?

D’una banda, al museu hi estan remodelant les sales perquè, quan passen uns certs anys i han canviat les tendències, s’ha de canviar el discurs, i també i s’ha de renovar l’espai perquè les visites no vegin sempre el mateix. Les obres de l’edifici estan pràcticament acabades i aviat començarem l’adequació de l’exposició de peces. De l’altra, des de fa un temps hem canviat l’inici de les visites turístiques, que fins ara era a les torres reials, el recinte més intern del monestir, per la plaça, perquè la plaça és la relació amb l’exterior. També estem treballant en l’espai d’acollida dels visitants per crear un centre d’interpretació i que les visites comencin per aquí; volem que els visitants entrin al monestir sabent que és un centre sobretot espiritual.

Com s’incorporen els avenços tecnològics a la vida d’un monestir on s’observa la regla de sant Benet?

D’una banda, com pràcticament tothom, hem incorporat la informàtica a les comunicacions internes i també tenim pàgina web, Facebook i Twitter. De l’altra, es va catalogar informàticament la biblioteca ja fa bastants anys, i en fa uns cinc vam decidir que era imprescindible incorporar-nos al catàleg col·lectiu de les universitats catalanes, cosa que vam fer en col·laboració amb la Universitat Rovira i Virgili. Una altra vessant, que ja fa anys que vam iniciar com a projecte amb el pare Lluc Torcal, l’anterior abat i ara procurador general de l’orde, és la reconversió ecològica. Es va començar amb l’aprofitament de l’aigua, perquè se’n perdia més d’un 50%, i es va aplicar l’energia solar a la generació de calefacció i aigua calenta. L’orde cistercenc es va fundar al segle xi amb respecte per la natura perquè per a nosaltres és la creació de Déu.

La biblioteca del monestir de Poblet té conveni amb la URV. Què implica això a la pràctica?

Ha permès incorporar al catàleg col·lectiu tant els llibres de la biblioteca del monestir com els de l’Arxiu Tarradellas, i això ha obert la biblioteca a l’exterior. El conveni implica suport en el terreny informàtic i també una acció puntual molt important, la reedició de l’obra del pare Agustí Altisent, que als anys setanta va escriure la història de Poblet, una de les millors obres d’un monestir que s’han escrit mai i que va exhaurir-se a principis dels anys dos mil. El pare Agustí va morir el 2004, un any abans d’entrar jo al monestir, i la primera feina que se’m va encarregar va ser organitzar els papers que ell havia deixat. Hi vaig trobar diferents actualitzacions de la seva obra, notes que hi havia anat incorporant i que canviaven el text i aportacions que li havia fet arribar la gent. Llavors vam reeditar el llibre afegint-hi tot el que ell hi hauria incorporat si hagués viscut. Vam fer-ho conjuntament amb la Diputació de Tarragona i la URV, i sota la coordinació de la professora Maria Bonet, d’Història Medieval, i la meva mateixa com a monjo. Va ser una obra de col·laboració amb la URV de les més importants.

Què ha suposat per a la biblioteca la incorporació del fons de Paul Preston?

L’any 1981, el president Tarradellas va deixar al monestir de Poblet el seu arxiu, que ha tingut un accés restringit fins a l’any 2016 però ara ja és de consulta lliure per als investigadors. A l’Arxiu Tarradellas s’hi han incorporat posteriorment trenta arxius més, com els de Carles Sentís, Ramon Barnils, Miquel Mateu i Pla, el doctor Josep Maria Bricall i el doctor Paul Preston. En el cas de Preston es tracta d’un fons particular perquè és el seu material de treball: gravacions, apunts, fotocòpies i, darrerament, material digitalitzat. És un important fons bibliogràfic que ens permet tenir les primeres edicions de totes les obres dels hispanistes que s’interessaven per la història contemporània d’Espanya, des dels anys setanta fins a l’actualitat.

El monestir de Poblet és un símbol per al catalanisme. Com veu la situació de Catalunya en termes polítics?

Tenim les restes de vuit reis enterrades al monestir, que és un panteó reial per excel·lència i ha sigut un referent per a Catalunya al llarg de tots els segles, també avui. El moment polític de Catalunya és complicat, gens fàcil de predir, però és molt important i apassionant. Ha despertat moltes il·lusions i espero que el final sigui feliç i satisfactori, i que es respecti la voluntat dels catalans.

Quina ha de ser la relació de l’Església amb els poders polítics?

L’Església, com un element més de la societat, ha de tenir relació amb tots els elements socials, culturals, econòmics, esportius, científics i també, òbviament, amb els poders polítics. Les èpoques en què hi havia una relació estreta amb el poder polític estan feliçment superades, i a l’Església ens hem de resituar en el nostre paper. El paper dels bisbes catalans va en aquesta línia. Amb el govern català actual, potser per un factor generacional o perquè molts dels consellers han tingut una relació directa amb el monestir de Poblet, hi ha en una relació de franca col·laboració i de respecte mutu molt bona.

Com a historiador, què li suposa pertànyer a la comunitat monàstica de Poblet?

Viure cada dia en un entorn que ens recorda què és la història de Catalunya, sobretot de l’època medieval. El marc és un referent històric i diria que el període que vivim en aquest moment, des del punt de vista històric, també és apassionant.

El valor de la història