El projecte de la URV vol determinar el rol d’aquesta exposició en el desenvolupament de la diabetis gestacional, i implementar un programa pilot de prevenció durant l’embaràs  

La investigadora del Centre de Tecnologia Ambiental Alimentària i Toxicològica (TecnATox) de la Universitat Rovira i Virgili Montse Marquès ha iniciat una recerca a la Columbia University Mailman School of Public Health de Columbia, als Estats Units, que té per objectiu estudiar detalladament els efectes de l’exposició de les dones embarassades a substàncies químiques nocives, parant especial atenció en els disruptors endocrins, els elements que poden bloquejar l’acció de les hormones naturals.  El projecte, anomenat “The Chemical Exposome of Pregnant Women with Gestational Diabetes Mellitus” (MANGO) i finançat per les accions Marie Skłodowska-Curie Postdoctoral Fellowships, compta amb la supervisió de dos investigadors de la universitat nord-americana, a més de Josep Lluís Domingo, de la URV.   

L’estudi té com a objectiu determinar l’exposoma químic (és a dir, el conjunt d’exposicions químiques a què se sotmet un individu durant tota la vida) en les dones embarassades del grup d’estudi -o cohort- del projecte INSULIN. Una primera fase d’aquest gran estudi poblacional, dut a terme entre pacients de l’Hospital Universitari Joan XXIII, va servir per detectar l’ampli espectre de substàncies químiques a les quals estan exposades les dones embarassades amb la finalitat de proporcionar recomanacions per a la seva reducció, que es van concretar en l’aplicació pionera Safe+Pregnancy, disponible a Google Play. “Amb MANGO, s’escala l’estudi a un nivell epidemiològic per poder descobrir quines d’aquestes substàncies poden estar relacionats amb el desenvolupament de la diabetis gestacional”, apunta Marquès.  

L’estudi pretén, en general, avaluar l’associació entre l’exposoma, les dades clíniques, parant especial atenció en els factors sociodemogràfics, els dietètics i els de l’estil de vida associats a la seva exposició. “Hi ha una falta de coneixement sobre la multitud de substàncies químiques a les quals estem exposats, i encara menys se sap sobre l’exposició durant l’embaràs, la finestra més crítica per als efectes adversos per a la salut tant en la mare com en la descendència”, assegura Montse Marquès, que, més en concret, vol esbrinar el paper d’aquestes substàncies en la diabetis gestacional, que ha augmentat de manera considerable les últimes dècades. Actualment, es diagnostica al voltant del 10% dels embarassos a Catalunya.    

“Parlem majoritàriament de plastificants, com ara els bisfenols i els ftalats; els additius dels productes de cura personal, com són els parabens que s’afegeixen als sabons i cremes, per exemple, i els pesticides i els retardants de flama, entre d’altres. En la vida diària podem estar exposats a totes aquestes substàncies, tot i que amb petits canvis en la conducta en podem reduir l’exposició”, explica Montse Marquès.  

Els objectius del projecte s’abordaran integrant els últims avenços en espectrometria de masses d’alta resolució, models matemàtics i estratègies d’avaluació i prevenció de riscos. En el marc de MANGO s’analitzaran mostres biològiques de diabetis del cohort d’INSULIN de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili i l’Hospital Universitari Joan XXIII.    

L’última fase del projecte consistirà en la implementació d’un programa pilot de prevenció al Joan XXIII per així “augmentar la consciència de l’exposició a substàncies químiques entre les dones embarassades”, tal i com apunta Montse Marquès.