31/01/2024
Un estudi visibilitza els homes igualitaris i reivindica el seu paper actiu en la lluita contra la violència masclista
La URV participa en una recerca que ha analitzat la presència a les xarxes dels homes que es posicionen clarament a favor de les dones agredides
La URV participa en una recerca que ha analitzat la presència a les xarxes dels homes que es posicionen clarament a favor de les dones agredides
Els homes igualitaris tenen un paper clau en la lluita contra la violència de gènere i les relacions no consentides. El degoteig constant de notícies sobre casos d’agressions masclistes fa que en moltes ocasions la presència d’aquests models masculins quedi relegada a un segon pla. Visibilitzar-los i fomentar estratègies educatives i socials que enforteixin aquests models masculins igualitaris i que no conceben les relacions sense consentiment, és imprescindible en la prevenció i lluita contra la violència masclista. Aquestes són algunes de les conclusions principals d’un treball de recerca impulsat pel grup Impacte Social i Educació (IMSE) de la Universitat Rovira i Virgili, que ha analitzat la presència a les xarxes socials dels homes que es posicionen clarament a favor de les víctimes d’agressions masclistes i en contra de la violència de gènere.
La investigació va partir de la preocupació per la presència als mitjans de comunicació i també al carrer “d’un discurs coercitiu que relaciona el plaer i l’atractiu masculí amb conductes dominadores, agressives i masclistes”, explica Oriol Ríos González, investigador del Departament de Pedagogia de la URV que ha participat en la recerca. Davant d’aquesta realitat, l’equip investigador va voler analitzar si existeixen continguts a les xarxes d’homes que no entenen ni desitgen les relacions sexuals i afectives sense consentiment i que es posicionen clarament a favor de les víctimes d’agressions masclistes i contra la violència de gènere.
“Analitzant les xarxes socials com X i Reddit vam veure que a través de l’etiqueta #notallmen combinada amb la de #consent els homes que s’oposen a aquestes conductes hi eren molt presents, tot i que no apareixien a l’esfera més mediàtica”, continua Ríos. L’equip investigador va combinar aquesta recerca amb entrevistes amb homes de col·lectius que tenen relació directa amb aquestes problemàtiques. “Hem comprovat que el discurs igualitari és present a la societat a través de les xarxes. El que cal és donar-li veu, ja que per a bona part de la premsa són invisibles, però són elements transformadors de la societat”, afegeix.
L’estudi s’ha publicat a la revista científica Humanities and Social Science Communications, del grup Nature, i formen part del projecte Allinteract, una iniciativa de la Unió Europea finançada en el marc del programa H2020, dirigit pel catedràtic de Sociologia Ramón Flecha. El treball té per objectiu crear coneixement i incentivar el debat ciutadà al voltant de la igualtat de gènere i l’educació de qualitat basant-se en evidències científiques, un objectiu compartit amb el grup de recerca IMSE.
Les dades de l’estudi es van presentar recentment al Parlament Europeu, on van tenir una bona rebuda i es va impulsar un debat amb representants polítics, grups d’investigadors i agents socials (tècnics i tècniques d’igualtat, mestres d’escola…) que necessiten proves per reforçar els seus discursos. “Cal que la ciència tingui un impacte social, que hi hagi un debat ciutadà a partir d’evidències científiques que ajudin la ciutadania a entendre els problemes socials i, sobretot, com superar-los”, reitera Ríos.
La lluita contra la violència de gènere, l’assetjament sexual o la LGTBIfòbia centren les recerques del grup IMSE, que a través del seu mètode de treball troba l’encaix en els programes de la Unió Europea, que incentiva la cocreació i la participació de la ciutadania per construir, entre totes les persones, coneixement científic d’accés obert, gratuït i universal.
Referència: Rios-Gonzalez, O., Torres, A., Aiello, E. et al. Not all men: the debates in social networks on masculinities and consent. Humanit Soc Sci Commun 11, 67 (2024). https://doi.org/10.1057/s41599-023-02569-y