El seu estudi aprofundeix en el genocidi cultural que van suposar les Escoles Residencials canadenques, i tracta de demostrar que la pèrdua de la llengua pròpia desemboca en la pèrdua de la cultura

Un estudi de l’estudiant del grau en Anglès de la URV ha estat un dels guanyadors en la novena edició del premi convocat per la Societat Catalana Sociolingüística (SOCS), entitat filial de l’Institut d’Estudis Catalans. La iniciativa reconeix treballs de fi de grau i de fi de màster d’excel·lència en les diferents línies de recerca en sociolingüística. El projecte de Carla Domínguez aborda la història de les Escoles Residencials del Canadà, mentre s’endinsa en la relació intrínseca i extrínseca entre la llengua i la cultura, i les seves conseqüències. 

Les Escoles Residencials canadenques, desconegudes per gran part de la població, van existir i expandir-se al Canadà durant gairebé dos segles, des del segle XVII fins a finals dels anys 90. L’objectiu d’aquestes “escoles” era europeïtzar els nens indígenes, que s’agrupaven en les comunitats First Nations, Inuits i  Métis. Aquests centres residencials van ser fundats pel govern federal del Canadà, en col·laboració amb les diferents esglésies com un procés de colonització a través de l’assimilació de la cultura anglesa, destruint i esborrant les cultures, identitats i històries indígenes. En aquestes escoles els nens patien abús físic, psicològic i sexual. En algunes hi havia cadires elèctriques per castigar els nens que parlaven la seva llengua materna, en lloc de parlar l’anglès, i en altres se’ls hi tallava el cabell, considerat per alguns pobles indígenes com una extensió sagrada del seu esperit. 

Per desenvolupar la seva investigació, Domínguez va dur a terme un estudi experimental on va investigar dues hipòtesis principals. La primera hipòtesi pretenia confirmar que els estudiants d’entre 18 i 22 anys no coneixien el que van ser les escoles residencials canadenques i el que va passar. La segona hipòtesi pretenia descobrir si la pèrdua de la llengua desencadenava en la pèrdua de la cultura i si ambdues estaven interrelacionades.  

Per provar la primera hipòtesi, l’experiment va reclutar al voltant de 70 estudiants universitaris, on a través d’un qüestionari, aquests van respondre preguntes d’història, llengua i cultura. Els resultats  van demostrar que la majoria d’estudiants d’entre 18 i 22 anys, no coneixen ni el que van ser les escoles residencials canadenques, ni tampoc el que va ocórrer en aquestes. El que és interessant, és que els estudiants tenien una tendència en associar la història del Canadà amb la història catalana, per exemple, en preguntar-los si consideraven la seva llengua materna com a part de la seva identitat i cultura. “Aquest fet es va produir en la majoria de les preguntes, la qual cosa és interessant tenint en compte que les preguntes es referien a un context cultural completament diferent”, declara Domínguez. 

Per provar la segona hipòtesi, que pretenia descobrir si la llengua i la cultura estaven interrelacionades, es van dur a terme entrevistes a quatre professionals del camp, que van permetre complementar la investigació i aportar-hi una perspectiva interna. La investigadora Crystal Fraser de la universitat d’Alberta del Canadà, Gwichi’in de primera generació i guardonada amb el Premi John Bullen per la seva tesi “By Strenght, We Are Still Here”, comentava que “la llengua defineix la nostra visió del món, la nostra epistemologia”. Arlene Roberts, supervivent de quarta generació de les Escoles Residencials i que actualment  treballa amb la Indian Residential School Survivor Society (IRSS), subratllava que “prohibir a algú que parli la seva llengua, derivarà en menys seguretat, autoestima i sentit de pertinença”. Lindy Robinson, que va treballar per a dues comunitats a dos comptats a Tofino i va experimentar els processos de revitalització lingüística, declarava que “la llengua està tan estretament relacionada amb la cultura i la identitat d’un mateix, que la pèrdua d’aquesta, tindrà efectes devastadors en la seva cultura i identitat”. Kayleigh Jordan MacGregor, associada de la fundació Gord Downie & Chanie Wenjack, que crea un camí cap a la reconciliació entre els pobles indígenes i no indígenes, afirmava que “l’impacte acumulatiu de les escoles residencials és un llegat de trauma sense resoldre passat de generació en generació”. 

Carla Domínguez comenta que no podria haver dut a terme tota aquesta investigació sense la seva tutora, la professora del Departament d’Estudis Anglesos i Alemanys Marni Lynne Manegre, originària del Canadà, a qui considera una mentora. “Aquest projecte és també seu, sense ella de fet, no existiria. Estaré eternament agraïda per la seva ajuda i acompanyament”, declara. Aquesta investigació posa en relleu la importància d’ensenyar i aprendre la història d’un país per evitar cometre els mateixos errors, de la mateixa manera que posa llum sobre el camí de la reconciliació. “Les paraules ens defineixen. Aquest estudi ja forma part de la meva identitat i estic feliç, perquè una part de mi romandrà en aquestes pàgines per sempre”, comenta Domínguez.