10/09/2021

Estudiants de la URV aprenen amb urbanistes i arquitectes referents internacionals i proposen solucions per vertebrar el Camp de Tarragona

Durant dues setmanes han treballat sobre el terreny amb estudiants de Zuric, Gènova i Lovaina en projectes que integren solucions per a la mobilitat, l'habitatge i el patrimoni

Estudiants i professorat d'Arquitectura treballant conjuntament al Centre d'Art Cal Massó, Reus, per proposar solucions als reptes de l'àrea del Camp de Tarragona.

Històricament “un urbanista ha mirat la ciutat des de l’aire, mentre que un arquitecte mira el solar on ha de construir”, explica Arturo Frediani, professor de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la Universitat Rovira i Virgili (ETSA). En aquesta escola han treballat des del principi per superar la barrera entre les dues disciplines perquè els estudiants que es graduen siguin conscients de totes les repercussions de la seva feina com a arquitectes i urbanistes, sigui quina sigui l’escala en la que treballen. Per això la docència sobre projectes i urbanisme és transversal i els problemes que els estudiants han de resoldre contemplen totes les dimensions.

Aquest principi també l’han aplicat a l’EAR RAW Reus International Architecture and Urban Design Workshop, que l’ETSA ha organitzat amb l’Ajuntament de Reus i amb la participació d’escoles europees d’arquitectura per abordar els reptes urbans de la ciutat, com a part del Pla Estratègic Reus Horitzó 32, entre el 30 d’agost i el 10 de setembre.

Però han anat més enllà: han obert la mirada i s’han fixat en el sistema de ciutats del Camp de Tarragona entès com una entitat metropolitana. La pràctica a través de la qual han col·laborat més d’una vintena d’estudiants, professorat i professionals internacionals els ha portat a plantejar unes solucions que, com afirmen en la declaració resultant d’aquest laboratori d’idees, posen “a disposició de la societat com a eina de reflexió i anàlisi de la nostra realitat urbana, capaç de desbordar l’obstacle que suposen sovint uns límits municipals sempre més administratius que reals”.

Els estudiants, procedents de l’Escola Federal Politècnica de Zuric, la Universitat de Gènova, la Universitat Catòlica de Lovaina i la Universitat Rovira i Virgili, han treballat sobre el terreny en la resolució dels desafiaments sobre mobilitat, manteniment i rehabilitació del patrimoni i emergència residencial que plantegen tres sectors del Camp de Tarragona, a Reus, Salou i Montblanc, i ho han posat en comú a les jornades celebrades a Cal Massó (Reus), inspirades en els tallers que el grup d’arquitectes “Team X” van fer entre els anys 60 i 80 a Itàlia, on s’hi reunien talents del segle XX autors de projectes arquitectònics i urbanístics que introduïen el component social. “Ara hi sumem la preocupació ambiental”, explica Frediani, que també és coordinador de les jornades.

Han comptat amb ponents que són referents internacionals en la seva disciplina i que, a més a més, han supervisat i orientat els estudiants en l’elaboració dels seus projectes: Joan Busquets, professor a la Universitat de Harvard i director de l’estudi BAU Barcelona, que ha intervingut en la planificació i el disseny de ciutats com Lisboa, La Haia, Marsella, Toulouse, Milà, Ginebra, Sao Paulo i diverses ciutats de la Xina i que aquest 2021 ha rebut el Premi Patrick Abercrombie al Disseny i Planejament Urbà de la Unió Internacional d’Arquitectes; Livia de Bethune, arquitecta i urbanista belga que va desenvolupar la nova línia de tramvia de Brussel·les, entre d’altres projectes de disseny urbà, i professora de la Universitat Catòlica de Lovaina; Jennifer Duyne, antropòloga social especialitzada en les dimensions socioculturals de l’habitatge i la urbanització, el desplaçament, el reassentament i la reconstrucció després de desastres naturals, a més d’investigadora de l’Escola Federal Politècnica de Zuric (ETH Zürich) i directora de MAS ETH in Housing, i Carmen Andriani i Manuel Gausa, que són professors de la Facultat d’Arquitectura de la Universitat de Gènova (Università degli Studi di Genova) i han tractat com tornar a habitar el patrimoni. Manuel Gausa també ha realitzat diversos projectes guardonats a escala internacional des del seu estudi d’arquitectura.

Estudiants d’Arquitectura internacionals i de la URV cooperant en projectes per al Camp de Tarragona.

Per a l’estudiant de la URV Alba Azabal, el millor de participar al workshop és “compartir experiències amb gent de fora perquè hem coincidit arquitectes, paisatgistes i dissenyadors amb visions diferents”. Fruit de la multidisciplinarietat, aquesta estudiant i els seus companys i companyes han fet una proposta per connectar una zona perifèrica de Reus amb la ciutat, que ha comptat amb un bon acolliment entre el professorat i els professionals pel canvi d’enfocament plantejat. Si bé el repte que se’ls havia plantejat era rehabilitar la fàbrica Valira, el fet de treballar sobre el terreny els ha permès veure més enllà: “el patrimoni a recuperar són els torrents que connecten la ciutat amb la perifèria, que els ciutadans ara veuen descuidats però, en canvi, poden ajudar a frenar l’ús del cotxe amb rutes per a bicicletes i vianants”.

Livia de Bethune ha supervisat la proposta, que s’assimila amb el seu projecte de la línia de tramvia de Brussel·les en la filosofia: “el nou tramvia de Brussel·les és més que un tramvia funcional perquè crea valor afegit, amb un corredor verd, promou la mobilitat a peu i en bicicleta, crea petites places per al comerç i solucions d’aparcament”.

Les noves formes de treballar en els projectes urbanístics que el professorat i professionals han volgut transmetre als estudiants pretenen superar “els errors de metodologia dels nostres mestres perquè algunes vegades l’arquitectura moderna i contemporània no ha estat capaç d’entendre què feia que un espai urbà funcionés bé”, incideix Arturo Frediani. Així, seguint l’exemple del tramvia de la capital belga i com cal abordar els projectes urbanístics, de Bethune va explicar als estudiants la importància que va tenir el procés de participació ciutadana, que va fer que un projecte que inicialment era rebutjat pels barris on havia de construir-se, fos assumit i celebrat per aquests. “Va ser un procés llarg, de vuit anys, però va valer la pena perquè els ciutadans es van convertir en ambaixadors del projecte, es va pacificar la mobilitat de la zona i ara és la línia més utilitzada”.

L’estudiant Eleftheria Panagiotou prové de l’Escola Federal Politècnica de Zuric, que aporta l’expertesa sobre l’habitatge i veu en el workshop “l’oportunitat per mostrar el que fem”. En el seu cas, junt amb la resta de l’equip, ha treballat en la proposta de reutilització dels espais del complex fabril “Detroit” de Salou. El tercer eix que han explorat els estudiants i sobre el qual han fet propostes és la Sedera de Montblanc (actualment, la seu de la policia local).

Han estat dues setmanes intenses de treball i convivència, durant les quals han visitat les zones a treballar, han parlat amb les persones que hi viuen i han après dels professors i arquitectes referents en mobilitat i intermodalitat, emergència habitacional i patrimoni postindustrial.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

*