El campus Catalunya de la URV ha acollit la 6a trobada d’Arqueologia i Món Antic Tarraco Biennal que finalitza aquest divendres i està organitzada per la URV i l’ICAC

Tarragona s’ha convertit durant dos dies en l’epicentre de l’arqueologia i el món antic. Des del dijous, una vintena d’investigadors i investigadores d’Itàlia, Portugal i de l’Estat espanyol s’han reunit a l’Aula Magna del campus Catalunya per analitzar i debatre diferents recerques sobre la domus romana i el seu paper com a factor de canvi cultural. El congrés està organitzat per la Universitat Rovira i Virgili i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica.

“Durant aquests dos dies hem examinat com les cases de la gent es van veure transformades pel canvi cultural que va significar l’ocupació militar, política i social de Roma a la Península Ibèrica des de finals del sevle III a.C. fins a l’època d’August”. Ho explica el catedràtic de la URV Joaquín Ruiz d’Arbulo que, juntament amb l’investigador del Departament d’Història i Història de l’Art de la Univesritat, Ricardo Mar, són codirectors d’aquesta trobada.

La domus, més que un simple reflex de la societat romana, va ser dissenyada per albergar rituals que regien la vida dels seus habitants. En aquests dos dies s’han analitzat els vestigis arqueològics que documenten aquests rituals, des de la salutatio fins als cultes al genius, els lares i els penates, revelant com l’arquitectura i la disposició d’aquests espais dirigien la sociabilitat dels romans i les seves relacions.

Partint de la premissa de similituds culturals a les famílies de l’Imperi Romà, s’han examinat les pràctiques familiars que s’expressaven a través d’actes i activitats específiques als seus llars. La casa romana, especialment en l’elit, es converteix en un escenari d’auto-representació, reflectint modes, símbols de prestigi i posició social. No obstant això, la complexitat de factors que influeixen en el disseny d’una casa romana resulta en particularitats reveladores que mereixen una anàlisi detallada.

A diferència dels edificis públics estandarditzats, l’arquitectura privada estava subjecta a la voluntat dels habitants, proporcionant un reflex fidel de l’assimilació dels patrons romans. La trobada es justifica en dos objectius fonamentals: primer, explorar els antecedents culturals mediterranis de la casa romana, i segon, caracteritzar la implantació i evolució d’aquest tipus d’habitatge a les capitals provincials de la Hispània romana i altres ciutats de la Península Ibèrica.

El congrés, que finalitza aquest divendres, proporciona un espai de reflexió i discussió per a persones expertes i entusiastes interessades a desvetllar els misteris de la domus romana i el seu impacte en la transformació cultural.