L’alerta sanitària del coronavirus ha generat un seguit de conseqüències a les quals la població ha de respondre per primera vegada. El psicòleg Jaume Descarrega, professor de Psicologia de la URV, resumeix algunes de les indicacions per fer que l’emoció “normal” de la por no es converteixi en desesperació

Seguir les recomanacions per a una bona gestió psicològica per afrontar a aquesta nova situació és clau. Dubtes, pors, tristesa són algunes de les emocions més comunes i per això Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC) ha elaborat una guia per evitar la pèrdua del control i fer més tolerable la situació. El psicòleg Jaume Descarrega, professor de Psicologia de la URV  i membre del COPC en resumeix alguns aspectes:

Teletreball i vida familiar

Com es pot compaginar la vida familiar amb la feina sense sortir de casa? Aquesta és, segons el psicòleg, una de les peticions més recurrents d’aquests dies. Partint de la base que hi ha nens i nenes de totes les edats sense poder sortir de casa i amb necessitats diferents, recomana donar una informació adequada a cada edat que permeti, sobretot als més petits, tenir resposta als dubtes i preguntes per tal que puguin entendre i contextualitzar la realitat, sense que els suposi un excés d’alarmisme. No s’ha de mentir però cal evitar la sobreinformació.

Explicar la situació és fonamental, com ho és, també, assenyalar la diferència entre la situació actual i les vacances. Cal adoptar unes normes en funció de les recomanacions sanitàries i establir una organització quotidiana: tenir cura dels horaris —es poden adaptar una mica— és clau per mantenir unes rutines, un ritme quotidià.

 Els aspectes positius de la situació

Descarrega explica que als nens i nenes se’ls ha de fer veure tot allò positiu del moment actual: estan més hores junts amb els pares i mares. Els progenitors han de deixar clar, però, que ells han de treballar i fills han de fer els deures i les tasques que els pertoquin.

Afegeix que de totes les situacions de crisi en sorgeixen elements de reforç individual, col·lectiu, social, sanitari, etc. L’important, assegura, és veure l’oportunitat de recuperar el contacte amb la família que no permet la voràgine del dia a dia. “Tindrem la sort de gaudir d’un temps que no teníem, però cal saber gestionar-lo”, explica Descarrega. Per combinar feina i oci a casa, un element important és la creativitat de cada membre de la família d’introduir possibilitats de fer coses. És un bon moment també per organitzar el veïnat i utilitzar els terrats, els jardins, els espais oberts… per cremar energies i mantenir tant la psique com el cos.

 Viure sol: el suport

Aquelles persones que viuen soles cal que tinguin cura d’estar connectades: la telemàtica i el telèfon són elements fonamentals per mantenir la relació amb els altres: familiars, amics… sobretot els que estiguin a distància. Fer trobades virtuals i sentir el suport dels altres és essencial: “Hem d’ajudar a suportar millor la situació. I suportar és tan aguantar la situació com donar-hi suport, totes dues accepcions són fonamentals”, apunta el psicòleg.

Qualsevol situació de crisi pot fer aflorar el millor i més desitjable o el pitjor i més indesitjable de cadascú. Dependrà de com cada persona pugui reforçar aquells elements que són necessaris emocionalment i psíquicament. Serà important la força del treball en equip, no en grup, i fer que cadascú hi pugui aportar el seu granet de sorra.

La por i angoixa

La por, l’angoixa, l’ansietat, la tristesa, l’avorriment són emocions que formen part de l’ésser humà. La por és normal però cal intentar que no es converteixi en insuportable. Per tant, tot i la preocupació pel moment, no cal arribar a perdre el control. Sobretot tenint en compte que la situació es pot allargar. D’aquí la necessitat de comptar amb l’altre: un company de treball, un amic, un familiar, i si és necessari els professionals que aquests dies ofereixen assistència telefònica i telemàtica per al que no són urgències. Per fer font a la por és important obrir el ventall d’interessos i no estar tot el dia centrat en el mateix tema. La por no s’ha de convertir en desesperació, ja que llavors es comencen a fer coses fora de lloc: comprar massa, anar a les segones residències trencant les recomanacions… La por és irracional i cal donar-hi un sentit per desdramatitzar la situació al màxim possible. Per això considera que l’humor és una eina indispensable per treure les preocupacions excessives.

Aquest moment ens permetrà replantejar-nos com a persones: “Som éssers vius biopsicosocials o, més ben dit, éssers vius biopsicoxarxessocials” i aquesta situació, diu el psicòleg, permetrà repensar les nostres prioritats: la cura de la salut, en primer lloc, i la cura emocional, en segon. Aprendrem a fer un ús de les xarxes socials per al que ens sigui necessari, no simplement per ser-hi.

 El món de la parella

Encara que algunes notícies parlen d’un augment de divorcis, els experts consideren que, si hi ha trencaments de la parella no serà per la situació de confinament sinó que alguna cosa no funcionava prèviament. Tant la relació amb les parelles com la relació amb fills adolescents es complica en moments així, si hi ha una base complicada. En ocasions, però, pot servir per fer un gir a la situació: per reorganitzar la vida familiar, aprendre a viure de la millor manera possible i recuperar allò que havia quedat en segon terme.

La guia

El Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya ha publicat una guia amb la missió d’evitar que aquestes emocions es converteixin en un problema viral afegit i aconseguir que les persones  visquin el confinament amb calma, intel·ligència i bona disposició. Això els generarà el màxim de benestar per a elles, els seus i el conjunt de la població. La podeu consultar aquí.