Noranta especialistes sintetitzen el paper de les dones des de la prehistòria fins a la transició democràtica, allunyant-se dels relats d'heroïnes individuals per fixar-se en els processos col·lectius

Una obra col·lectiva arriba a les llibreries per capgirar el relat històric català que s’ha divulgat tradicionalment. Sota el títol La història de les dones. Una nova història de Catalunya, aquest volum de 726 pàgines reuneix les aportacions de 75 historiadores i 15 historiadors procedents de les universitats públiques dels Països Catalans, amb l’objectiu de combatre la visió androcèntrica dominant i fer accessible la recerca universitària al gran públic.

El projecte, coordinat per la historiadora i catedràtica de la URV Montserrat Duch i publicat per Edicions 62, sintetitza dècades d’investigació acadèmica. Neix amb la intenció de consolidar-se com un llibre de divulgació durador per al públic general i un manual de referència per a la comunitat educativa.

Lluny de l’estructura lineal cronològica, el volum s’organitza al voltant de set grans eixos temàtics que han definit la vida de les dones al llarg del temps: família, reproducció i sexualitat, religió i educació, poder i moviments socials, treball i desigualtats, creació, art i escriptura, ciència i pensament i lleure, festa i esport.

Segons explica Duch, la voluntat de l’obra és «mostrar l’experiència històrica col·lectiva de les dones» des de la prehistòria fins a la transició democràtica, defugint el model de les vides exemplars per centrar-se en les dinàmiques que afectaven la majoria social.

Entre les anàlisis que incorpora el llibre destaquen la feminització de la indústria tèxtil catalana des dels seus orígens, la presència activa de dones en el moviment remença, el paper emprenedor i autònom de les vídues al capdavant de negocis familiars o la participació majoritària de les dones en moviments socials de base en contraposició a la seva absència en les estructures de poder formal.

Treball ocult i espais d’acció pública

La medievalista Maria Bonet, professora del Departament d’Història i Història de l’Art de la URV que ha col·laborat en el llibre, subratlla que el gran repte de períodes com l’edat mitjana ha estat esquivar la barrera de les fonts escrites, aleshores monopolitzades pels homes, la qual cosa va relegar la dona a una penombra documental.

Bonet remarca que l’obra rescata com la influència femenina transcendia l’àmbit domèstic, començant pel treball: «Les dones treballaven igual o més que els homes, fins i tot en feines tradicionalment associades a l’acció masculina com l’agricultura». Així mateix, l’esfera religiosa es descriu com un altre dels espais destacats des d’on van tenir presència i incidència pública malgrat el control institucional masculí.

Combatre la criptogínia cultural

Per la seva banda, la investigadora Montse Palau, del Departament de Filologia Catalana de la URV, destaca la necessitat urgent de revertir la “criptogínia”, l’ocultació sistemàtica referent a les dones i els seus referents, en l’àmbit literari i cultural. Palau recorda que els estudis de gènere en la literatura catalana es van iniciar tot just als anys vuitanta i noranta, amb la Universitat Rovira i Virgili com un dels centres pioners, i que encara queda molta feina per transformar el cànon oficial.

Com a exemple d’aquest biaix persistent, Palau assenyala que la darrera gran obra col·lectiva de referència d’Història de la literatura catalana (publicada entre 2013 i 2021) recull només un 1,67% d’escriptores, una dada que xoca directament amb les investigacions recents sobre trobadores, compositores, autores teatrals, periodistes i creadores populars.

Amb l’impuls de l’editora Pilar Bertran i la coordinació de Montserrat Duch, La història de les dones. Una nova història de Catalunya estableix una nova base per a treballs acadèmics i assenyala els buits d’investigació que la historiografia encara ha de resoldre.