El catedràtic d’Història de la URV reconstrueix la Guerra Civil a la Mallorca del 1936 a partir de 491 cartes inèdites dels seus pares i una exhaustiva investigació d'arxiu

Després de dècades dedicat a la recerca del feixisme, el franquisme català i les relacions internacionals durant la Segona Guerra Mundial, l’historiador Joan Maria Thomàs ha decidit mirar cap a casa seva. El seu darrer llibre, Una isla brutalizada. La Guerra Civil en la Mallorca de 1936, reconstrueix la fractura social i bèl·lica de l’illa durant els primers mesos de la guerra fratricida a partir d’una font tan íntima com excepcional: 491 cartes que els seus pares es van intercanviar durant el conflicte.

De la correspondència amorosa al rigor de l’arxiu

El punt de partida van ser les cartes creuades entre dos joves nuvis de classe mitjana-alta catòlica que es van casar en plena guerra, just abans que el pare fos destinat a lluitar a la península. Lluny de quedar-se en el terreny purament memorialístic, Thomàs ha utilitzat aquestes vivències com a fil conductor per contrastar la informació amb més de dos-cents llibres especialitzats, documentació d’arxiu i el seguiment diari de tota la premsa mallorquina de l’any 1936.

Aquest contrast documental ha permès no només verificar la veracitat dels fets quotidians narrats a les cartes, sinó també rescatar la veu de les dones de l’època a través de les cartes de la seva mare. Uns textos marcats per la por, la solitud de l’espera i el naixement de la primera filla amb el marit al front, però també pel xoc amb les rígides normes socials imposades a les joves de l’època.

Una visió coral: bombardejos, combats i doble repressió

Una isla brutalizada aplega en un sol volum quatre eixos que sovint s’havien tractat de manera fragmentària:

• Els combats terrestres: El desembarcament i intent de reconquesta de tropes republicanes i milícies procedents de Catalunya i Menorca l’agost de 1936, i la seva posterior retirada per ordre del govern de Madrid.
• El front aeri i marítim: El paper estratègic de Mallorca com a base aeronaval des d’on avions franquistes, alemanys i italians van castigar el litoral republicà peninsular (incloses ciutats com Barcelona o Reus), a més de fets clau com l’enfonsament del creuer Baleares.
• La violència política: L’anàlisi de la repressió franquista a Mallorca i la repressió republicana a Menorca, dues realitats que van colpejar de manera directa branques de la pròpia família de l’autor.
• La repressió cultural: La persecució ideològica contra ciutadans i entitats de perfil esquerrà o catalanista.

Per a Thomàs, una de les aportacions més singulars del treball és aprofundir en les motivacions de la població civil que va donar suport a l’alçament militar. «El llibre intenta explicar per què una part de la població, segurament majoritària a Mallorca, es va posar al costat de Franco: la por a una revolució, la defensa de la religió o la destrucció de patrimoni que veien a la Península». Però també deixa clar que «estar d’acord amb aquell bàndol no significava compartir les salvatjades ni els assassinats extrajudicials que s’hi van cometre», puntualitza l’historiador.

Aquest conflicte bèl·lic i els bombardejos procedents de Barcelona també van alimentar en aquell context un fort sentiment anticatalà a les Balears, sovint confós i instrumentalitzat des del rebuig a les milícies republicanes d’esquerres.

De fet, durant anys Thomàs va postergar la investigació pel dubte de si podria mantenir el rigor metodològic davant un material tan vinculat a la seva pròpia biografia familiar: el seu pare va tenir trajectòria dins del règim franquista. «Em creava reticències perquè dubtava de la meva capacitat d’imparcialitat. Però després de veure obres de reputats historiadors que aborden temes familiars i de reflexionar sobre la meva pròpia trajectòria, on sempre he escrit sobre personatges del règim des d’una posició personal contrària, vaig veure que podia fer-ho amb total tranquil·litat», explica Thomàs.

Recursos rigorosos per a les noves generacions

L’historiador destaca que la recerca sobre la Guerra Civil ha fet un salt qualitatiu notable en les darreres dècades, oferint anàlisis molt més científiques i equànimes. En aquest sentit, recomana als lectors i als interessats recórrer a la bibliografia acadèmica especialitzada i a eines digitals contrastades com el Museu Virtual de la Guerra Civil Espanyola, una plataforma impulsada conjuntament amb altres historiadors per oferir continguts verificats enfront de la desinformació que circula a les xarxes.

La tasca de recerca sobre l’arxiu familiar i el context balear tindrà continuïtat pròximament: Thomas ja treballa en la redacció d’un segon volum que analitzarà la trajectòria de les Illes durant la resta del conflicte bèl·lic, des del 1937 fins a la fi de la guerra el 1939.