Un equip de la URV participa en un projecte per impulsar la internet de les coses i millorar el tractament de les dades que genera

El grup de recerca CRISES, que centra l’activitat en afers de seguretat informàtica i privacitat en l’entorn tecnològic, ha format part del projecte FEM-IoT, amb l’objectiu de “sumar coneixement i capacitats” per impulsar el desenvolupament de tecnologies relacionades amb la internet de les coses (IoT, per les sigles en anglès). En col·laboració amb un altres onze instituts de recerca i universitats de Catalunya, l’equip investigador de la URV ha aportat el seu coneixement sobre privadesa i seguretat per dissenyar un mètode de gestió de dades derivades de les ciutats intel·ligents Paral·lelament, han creat un sistema innovador que permet controlar els vehicles que accedeixen a les zones de baixes emissions (ZBE) sense llegir-ne la matrícula ni fotografiar-los massivament, cosa que redueix força els problemes de gestió de les dades que se’n deriven i reforça la privacitat dels usuaris.

FEM-IoT (Fostering the Emerging Market of Internet of Things) és una agrupació amb l’objectiu d’impulsar la transferència i la recerca en el sector de la internet de les coses. El terme fa referència a una xarxa d’objectes físics de la vida quotidiana que recullen informació i la intercanvien mitjançant internet. Sovint utilitzen tecnologia d’aprenentatge automàtic i sensors de tipologies diverses per detectar els canvis del seu entorn. Els equips que han participat en el projecte han centrat la seva recerca en dues línies relacionades amb aquesta tecnologia. En la primera van plantejar propostes innovadores i solucions tecnològiques capaces de treballar en xarxa per donar resposta a necessitats de connectivitat i serveis d’una ciutat intel·ligent —dit d’un entorn urbà que empra sensors, tecnologies de la comunicació i/o d’aprenentatge automàtic per millorar la qualitat de vida dels seus habitants. En la segona, van dissenyar un sistema informàtic per gestionar de forma segura i responsable el gran volum de dades generades per la xarxa i, alhora, en unificar estàndards de programari i maquinari.

La privacitat i el control a les ZBE

Les zones de baixes emissions han esdevingut mecanismes de control imprescindibles per mitigar la congestió del trànsit i la contaminació ambiental als grans nuclis urbans europeus. Sembla que aquesta tendència ha arribat per quedar-se i, tal i com apunta el Pla nacional integrat d’energia i clima 2021-2030, es preveu que durant l’any 2023 s’implementin ZBE als nuclis urbans de més de 50.000 habitants. Davant d’aquest escenari, grans ciutats com Londres o Barcelona han optat per sistemes de control automatitzats basats en el reconeixement de matrícules. Així, fotografien els vehicles que accedeixen a les ZBE mitjançant una xarxa de càmeres —més densa en el cas de Londres, menys en el cas de Barcelona— capaces de detectar matrícules i enviar les dades a un servidor central, on es determina quins vehicles estan autoritzats a accedir a la zona i quins no.

Per Carles Anglés, investigador del Departament d’Enginyeria Informàtica i Matemàtiques implicat en el projecte, les dades de mobilitat que recullen aquests sistemes es consideren dades personals i estan emparades sota el nou Reglament general dep de dades (RGPR) de la Unió Europea que, entre d’altres coses, recomana no recopilar més informació sobre els usuaris de l’estrictament necessària. D’altra banda, casos recents de segrest de dades que han afectat algunes institucions públiques catalanes posen en relleu alguns dels perills de la tinença d’informació personal dels usuaris. “També s’ha de tenir en compte que els sistemes de reconeixement de matrícula, a vegades, s’equivoquen”, diu Anglés. Aquests índexs d’error, encara que mínims, es magnifiquen quan els reconeixements es fan de forma massiva, fet que suposa una despesa econòmica i de gestió molt elevada per a la administració pública.

L’equip investigador de CRISES proposa un sistema més eficient que no només redueix el volum de dades emmagatzemades als servidors sinó que és més respectuós amb la privacitat dels usuaris. Es tracta d’un dispositiu que estableix comunicació entre el vehicle i el sistema de control a l’entrada de la ZBE. En aquest procés, que dura menys d’un segon, es verifiquen les característiques del vehicle que accedeix a la zona. En el cas que contamini massa i entri en una àrea on no li està permès circular —o bé no es pugui establir la connexió per qualsevol motiu— el sistema convencional entra en joc i s’activa una càmera, amb reconeixement de matrícula, que identifica el vehicle en qüestió.

Aquest sistema utilitza DSRC (comunicació dedicada de curt abast, per les sigles en anglès), un mètode de comunicació sense fils que utilitzen exclusivament vehicles rodats que és capaç d’establir contacte de forma gairebé instantània. Ha estat testat exhaustivament en entorns controlats i a la via pública, a velocitats de fins a 50 km/h, amb resultats satisfactoris que avalen la seva viabilitat. La implementació d’aquest prototip, el primer que identifica els usuaris de forma selectiva, significaria un pas endavant per millorar la privacitat dels usuaris, alhora que facilitaria la gestió de dades personals a les administracions, expliquen els investigadors.

Segons Anglés, el projecte FEM-Iot respon a una “notable fragmentació de les solucions actuals pel que fa a la infraestructura” que s’utilitza en aquests espais, que anomenen carrer connectat. “Un dels objectius de la iniciativa consisteix a posar en comú les línies d’investigació entre socis i afavorir sinergies que impulsin noves recerques i projectes”, explica l’investigador. FEM-IoT és una de les nou agrupacions de tecnologies emergents acreditades per la Generalitat de Catalunya i està cofinançat en un 50% pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional de la Unió Europea en el marc del Programa Operatiu FEDER 2014-2020 amb una dotació total de 3.995.319,20 €.