Arqueòlegs del grup de recerca GRESEPIA de la URV i estudiants reprenen les excavacions aquest 25 de juliol amb indicis clars que el poblat tenia una relació estreta amb la pesca i el control del comerç mediterrani

El grup de recerca Seminari de Protohistòria i Arqueologia (GRESEPIA), del Departament d’Història i Història de l’Art de la URV, reprèn les excavacions al poblat ibèric de l’Antic d’Amposta amb un objectiu molt clar: investigar el primer barri o sector residencial trobat al poblat. “És un seguit d’àmbits o recintes adossats que vam localitzar i començar a delimitar en l’última campanya. Entenem que podria ser un barri de cases annexes i, des d’un punt de vista urbanístic, és el primer sector de l’assentament que comencem a conèixer de forma detallada i que ens confirma aquesta idea del poblat ibèric esglaonat o en vessant, edificat en diverses terrasses”, explica el director de les excavacions i professor de la URV, Samuel Sardà.

Aquesta serà la tercera campanya que el GRESEPIA realitza al jaciment protohistòric de l’Antic. Van començar les excavacions l’any 2020 i, després de dues campanyes, els investigadors asseguren que el poblat és més antic del que es pensaven en un principi i va estar habitat durant més temps. El jaciment està inclòs dins la Carta Arqueològica de la comarca del Montsià i en el Catàleg del Patrimoni Arqueològic Municipal d’Amposta, que el dataven entre els segles V i II ANE (Abans de la Nostra Era). Però tal com relata Sardà, “hem identificat una sèrie de materials, ceràmics i metàl·lics, així com estructures constructives que corresponen a una fase preibèrica que anomenem Primera Edat del Ferro (s. VIII al s. VI ANE). Per altra banda, també hem documentat materials ceràmics i una moneda romana en alguns sectors que podrien indicar-nos una darrera ocupació de l’indret que ens portaria fins a inicis del s. I ANE”.

Un poblat estretament vinculat a la pesca

Les excavacions, que s’allargaran entre aquest 25 de juliol i fins al dia 5 d’agost, es reprenen amb una altra certesa: el poblat ibèric de l’Antic d’Amposta estava estretament relacionat amb la pesca. Segons els investigadors, el sector del barri de cases podria tenir dues fases d’ocupació: una de més antiga, a l’Ibèric Ple (s. V i IV ANE), i una de més recent, que l’ubica a l’Ibèric Final i que s’inicia a la segona meitat del s. III ANE. És aquí on els arqueòlegs han recuperat fins al moment més de 80 pesos de plom de xarxa, una quantitat “singular” si es compara amb altres assentaments ibèrics, indica Sardà.

“És una dada interessant i que singularitza l’Antic, perquè ens parla molt explícitament de la importància que hauria tingut la pesca entre les activitats econòmiques que duien a terme els habitants d’aquest assentament, situat a tocar de l’antiga desembocadura”, explica el director de les excavacions. En aquest sentit, cal recordar que el poblat s’ubica en un punt geoestratègic “crucial” de la Serra del Montsià.

Es tracta d’un espai que, en època protohistòrica, es trobava a tocar de l’antiga desembocadura de l’Ebre. Segons els darrers estudis del Programa d’Ecosistemes Aquàtics de l’IRTA i de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, s’ha precisat que la plana de l’actual delta té uns 8.000 anys d’antiguitat i s’ha evidenciat l’existència d’un primitiu braç de riu orientat cap al sud que passaria enfront mateix del jaciment. De fet, assenyala Sardà, “pensem que els habitants de l’Antic devien tenir una panoràmica excel·lent de determinats episodis de gran transcendència històrica com la famosa batalla naval de les Boques de l’Ebre, que la primavera del 217 ANE va enfrontar romans i cartaginesos just a l’alçada de l’actual ciutat d’Amposta, en el transcurs de la Segona Guerra Púnica”.

Primera edició del curs d’arqueologia de l’Antic

En les excavacions d’aquest 2022 està previst que hi participin vuit membres del GRESEPIA, amb Sardà al capdavant, i set alumnes de la primera edició del curs d’arqueologia de l’Antic d’Amposta. Són estudiants que estan cursant el grau en Història o en Història de l’Art de la URV, d’altres de la Universitat Pompeu Fabra i de la Università La Sapienza (Roma), i alguns amb els estudis de grau finalitzats, però que cursaran l’any vinent la primera edició del Màster interuniversitari d’Arqueologia Clàssica Aplicada (MACA), que organitzen la Universitat Rovira i Virgili, la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica.