Es proposa instaurar una metodologia docent en què l’aprenentatge de l'estudiant s'assoleix responent a reptes rellevants

Ioanis Katakis és el nou director de l’Escola Técnica Superior d’Enginyeria Química després d’obtenir el vot favorable de 25 membres de la Junta de l’Escola i 16 en blanc en les eleccions d’aquest 12 de maig. Agafa així el relleu de Montserrat Ferrando, que ha estat al capdavant del centre durant els últims quatre anys. Al nou director l’acompanyaran Manel Vallés com a sotsdirector i Albert Fabregat com a secretari. Lluís Masip serà el coordinador del grau en Enginyeria Química, Francisco Huera, del grau en Enginyeria Mecànica, i Christophe Bengoa, del grau en Enginyeria de Bioprocessos Alimentaris.

Ioanis Katakis és Enginyer Químic per la Universitat d’Aristòtil (Tessalònica, Grècia), màster i doctor en Enginyeria Química per la Universitat de Texas a Austin (UTA), als Estats Units. Va ser investigador postdoctoral a UTA (1994) i líder de grup en I+D a Bayer (1999/2000,  Elkhart, Indiana, Estats Units). L’any 1994 es va incorporar al Departament d’Enginyeria Química de la URV (DEQ) com a professor visitant i des de 1997 n’és professor titular. Imparteix docència en l’àmbit del disseny de processos químics en diversos graus i màsters de la URV, aplicant metodologies docents basades en estudis de casos, aprenentatge cooperatiu i emprenedoria.

La seva recerca se centra en l’àmbit de la bioelectroquímica, amb aplicacions en el desenvolupament de biosensors de diagnòstic humà, monitorització del medi ambient i control de processos agroalimentaris. Actualment se centra en l’estudi de sostenibilitat de biorefineries basades en microalgues, que es desenvolupa en el grup consolidat Interfibio, del Departament d’Enginyeria Química. Es coautor de més de 80 articles científics en revistes internacionals, coinventor de cinc patents, algunes de les quals explotades per empreses multinacionals, i cosupervisor de 14 tesis doctorals. Ha estat investigador principal o investigador en més de trenta projectes estatals i internacionals, més de vint contractes industrials en aquest àmbit i director del centre d’Innovació Dinamic fins a la seva dissolució al 2009. Des de 2010 ha estat promotor de dues empreses spin off de la URV.

És professor visitant de la Universitat de Western Cape, a Sudàfrica, i participa en la plataforma de nanociència d’aquest país des de 2013. Com a professor de l’ETSEQ ha participat en el desenvolupament del model cooperatiu de l’Escola basat en projectes, que ha merescut premis d’innovació docent de la URV, la Generalitat de Catalunya i el Ministeri d’Educació del’Estat espanyol. Des de 2017 és professor distingit per la URV. Ha estat secretari d’Estudis Graduats del DEQ (2002-04) i director d’aquest departament entre 2005 i 2012.

Línies de treball pel nou mandat

El nou equip de direcció de l’ETSEQ vol consolidar un model de governança que instaura el sentit de pertinença i la complicitat dels estudiants, el Personal d’Administració i Serveis (PAS) i el Personal Docent i Investigador (PDI) perquè participi en els processos de l’Escola. La comunicació creativa i la transparència seran les eines principals d’aquest model.

L’equip planteja “posicionar l’Escola en el centre de la Universitat de la quàdruple hèlix, creant un nexe de trobada i col·laboració dels quatre brins de l’ ADN de la societat -la Universitat, l’administració local, el sector productiu i la societat civil- per innovar”, explica Katakis. Amb aquest propòsit vol obrir l’ETSEQ a l’implicació ciutadana amb la participació del sector productiu, i transformar la metodologia docent cap a un model on l’aprenentatge s’aconsegueix mitjançant respostes a reptes rellevants.

Al mateix temps vol treballar per incrementar la reputació internacional de l’ETSEQ i aconseguir una repercussió positiva al territori, l’experiència formativa de l’alumnat i el desenvolupament professional del PAS i PDI que treballa a l’ETSEQ. “D’aquesta manera -afirma el nou director-, l’ETSEQ és, i serà reconeguda com un centre de creació de valor amb efecte multiplicador de la inversió pública”.