Un estudi de la URV pretén determinar quines variables poden facilitar el comportament antisocial i agressiu en adolescents per poder fer-ne prevenció

Els problemes associats amb la violència durant l’adolescència han augmentat en les últimes dècades. Molts estudis s’han centrat a trobar-ne les causes, algunes de les quals depenen de l’entorn -nivell socioeconòmic i educatiu dels progenitors, pobresa, barris marginals- i d’altres són causes individuals -trets de la personalitat, capacitats i factors històrics i clínics vinculats al risc de violència-. Tot i amb això, una combinació d’ambdues variables sembla la millor opció per a la predicció.

Aquests són els resultats de l’estudi que han dut a terme investigadors del grup de recerca Innovacions tecnològiques en la Mesura de Trets Latents de la URV, en què han avaluat la rellevància de les característiques individuals, factors de risc contextuals i factors protectors a l’hora d’explicar conductes antisocials i delinqüents en l’adolescència. Segons els investigadors, identificar aquestes característiques pot ajudar a entendre per què alguns adolescents cometen delictes i practiquen comportaments antisocials amb efecte negatiu sobre altres persones.

Ho han fet comparant tres mostres: una de la comunitat, una mostra de joves en risc d’exclusió social provinent de centres de les comarques de Tarragona (centres oberts, unitats d’escolarització compartida, etc.) i una mostra de delinqüents juvenils ingressats en centres oberts, que han presentat comportaments antisocials i penals amb conseqüències jurídiques.

Els resultats d’aquest treball mostren que els joves en risc d’exclusió social i els delinqüents juvenils tenen un perfil similar en trets de personalitat i capacitats. De fet, aquestes dues mostres presenten nivells semblants d’extraversió, estabilitat emocional, amabilitat i obertura a l’experiència. També presenten nivells semblants d’impulsivitat i d’agressivitat física, verbal i indirecta. A més, s’assimilen en intel·ligència general i en capacitats concretes com la verbal, l’espacial, el raonament o la fluïdesa verbal.

Per contra, es diferencien en variables contextuals i familiars com la delinqüència entre el grup d’iguals (amics, companys de classe, persones de la mateixa edat, etc.),  la poca habilitat per educar dels pares , la desorganització de la comunitat o la separació primerenca dels pares. De fet, els estils de criança parentals inadequats, com la manca de supervisió infantil, la disciplina inconsistent o la permissivitat excessiva, s’han convertit en predictors de la delinqüència en l’adolescència i aquest és el perfil dels joves que han comès algun delicte. Per tant, viure en comunitats desorganitzades (amb alts índexs de delictes percebuts, venda de drogues, bandes o habitatges pobres) i tenir amics delinqüents pot proporcionar més oportunitats criminals, cosa que augmenta el risc d’implicar-se en comportaments antisocials.

Així, els joves en risc d’exclusió tenen més suport familiar i del seu entorn que els que es troben en centres de justícia juvenil. És a dir, en comparació de la mostra en risc d’exclusió social, el delinqüents juvenils no tenen una xarxa d’individus (persones de la mateixa edat o adults) que proporcionen suport emocional i assistència específica en moments d’angoixa i de necessitat de suport. La mostra de delinqüents juvenils en general té poca empatia,  remordiment i falta de compromís amb l’escola, resultats que són congruents amb estudis previs.

El context marca la diferència

Aquestes variables contextuals i les ambientals que diferencien els dos tipus d’adolescents són de gran interès per als investigadors. Per tant, són els factors contextuals, no els individuals, els que permeten diferenciar entre delinqüents juvenils i adolescents en risc d’exclusió social que facilitarien la conducta antisocial i la delinqüència en aquests joves. En canvi, els adolescents dels instituts tenen nivells més baixos d’agressivitat física i d’impulsivitat motora que els joves en risc d’exclusió social i delinqüents juvenils.

Els resultats apunten que la combinació de factors individuals i contextuals són la millor manera de predir el comportament antisocial, tot i que pocs estudis inclouen els dos tipus de variables. En canvi, en el treball actual els investigadors han avaluat característiques individuals i factors de risc contextual així com factors de protecció vinculats a una conducta antisocial i l’exclusió social.

En aquest estudi hi van participar 1.041 joves d’entre 12 i 21 anys de Tarragona, Barcelona i Lleida. Les dades de 105 individus van ser eliminades perquè no havien respost correctament els qüestionaris, per la qual cosa la mostra final va ser de 936 persones. La mostra de delinqüents juvenils es va reclutar a partir de programes d’intervenció oberta i centres educatius d’infractors menors i la mostra de la comunitat, en cinc escoles de secundària. El treball l’han dut a terme els investigadors Silvia Duran, Andreu Vigil, Sandra Cosi i Fabia Morales i s’ha publicat a la revista Frontiers in Psychology.

Referència bibliogràfica:  Duran-Bonavila, S; Vigil-Colet, A; Cosi S; Morales-Vives, F; “How Individual and Contextual Factors Affects Antisocial and Delinquent Behaviors: A Comparison between Young Offenders, Adolescents at Risk of Social Exclusion, and a Community Sample” Frontiers in Psychology DOI: 10.3389/fpsyg.2017.01825