08/04/2026
La creació d’espais de protecció és clau per a la sostenibilitat d’un litoral tarragoní “al límit”
És la principal conclusió de la jornada organitzada pel grup de recerca Tecnatox de la URV per oferir una visió diversa sobre la problemàtica ambiental de la Costa Daurada

És la principal conclusió de la jornada organitzada pel grup de recerca Tecnatox de la URV per oferir una visió diversa sobre la problemàtica ambiental de la Costa Daurada
El Museu del Port de Tarragona ha acollit aquest dimecres la segona edició del workshop “Propostes de sostenibilitat per a un litoral al límit”, una jornada que ha reunit investigadors, responsables institucionals i agents socials amb l’objectiu d’oferir una visió diversa sobre la problemàtica ambiental del litoral de Tarragona, així com plantejar iniciatives de millora. La trobada, organitzada pel grup de recerca Tecnatox de la URV i la Societat Catalana de Biologia, ha posat sobre la taula la necessitat d’accions coordinades i, sobretot, de l’establiment d’espais protegits.
“L’única política realista, eficient i que pot ser posada a la pràctica de forma immediata és la creació d’espais de protecció litoral i marina. És l’única eina de què disposem per mitigar i adaptar-nos al canvi climàtic”, afirma l’investigador de la URV Jaume Folch, del Departament de Bioquímica i Biotecnologia i de Tecnatox. En aquest sentit, Folch posa com a exemple de bona gestió la preservació i la divulgació que es fa de la Reserva Marina de Cavet, a Cambrils, per part de l’Associació Cave Cavet, que també ha participat en l’esdeveniment.
Durant la jornada s’ha destacat la importància de disposar d’una visió global i integradora del litoral, en un context marcat per la manca de polítiques de gestió unificades i la insuficient protecció dels espais marins i els seus recursos, com ara els vinculats a la xarxa Natura 2000.

Un dels principals blocs del workshop s’ha centrat en la investigació científica. Anna Boqué, del grup de recerca C3-Centre pel Canvi Climàtic de la URV, hi ha intervingut per parlar sobre els reptes de l’adaptació al canvi climàtic (pujada de temperatures i del nivell del mar, i esdeveniments meteorològics més extrems), en què és clau disposar de més dades sistematitzades sobre l’estat de conservació del litoral per a la presa de decisions informades.
Els experts també han alertat de problemàtiques creixents com ara la presència de microplàstics, considerats un contaminant persistent i en expansió, així com de la regressió de les dunes, l’erosió de les platges i la pèrdua de biodiversitat marina. La catedràtica de Microbiologia de la URV Maria José Figueras ha fet referència a la gestió de la contaminació microbiològica. Aquestes qüestions, vinculades tant a l’activitat humana com al canvi climàtic, requereixen mesures de mitigació i adaptació a curt i llarg termini.
També s’han presentat diversos models i experiències de gestió de les diferents administracions, i s’ha remarcat la necessitat de coordinació entre elles i amb la resta d’agents. S’ha destacat el paper emergent de l’economia blava com a oportunitat per compatibilitzar desenvolupament econòmic i preservació ambiental, tot i que s’ha lamentat que el seu desplegament sigui massa lent, i s’ha recordat la importància de diversificar l’oferta turística. “La Costa Daurada pot ser resilient si repensa el seu model costaner per garantir la seva viabilitat a llarg termini”, assegura Anna Boqué.
La jornada també ha tractat l’impacte social de la preservació del litoral, reivindicant la implicació ciutadana i dels moviments socials, amb la cocreació i la sensibilització com a elements clau. El workshop ha conclòs amb el compromís de continuar treballant en propostes concretes que contribueixin a garantir la sostenibilitat d’un litoral cada cop més pressionat.
