El professor Santiago Roquer així ho ha constatat, en la conferència pronunciada durant l'acte acadèmic d'homenatge per la seva jubilació

Santiago Roquer, catedràtic de Geografia Humana de la URV, ha viscut avui un homenatge acadèmic a la seva trajectòria humana i professional davant la seva jubilació a la Facultat de Turisme i Geografia, organitzat pel centre i pel Departament de Geografia.

Com a cloenda de la Geojornada que se li ha dedicat, el professor ha escollit pronunciar la conferència: “40 residint i observant Tarragona. Canvis i permanències de la seva geografia urbana”. Hi ha presentat una síntesi dels seus treballs d’estudi de la ciutat des de 1974, moment en què va començar a exercir-hi de professor, fins l’entrant del segle XXI. “La ciutat ha canviat a millor, però observo resistències al canvi i permanències”, ha dit, en referència a l’estructura urbanística fortament fragmentada que tenia la ciutat i que ha comportat sempre una segregació socioespacial. S’ha referit a dos estudis, fets un al 1986 i l’altres l’any 2.001, a partir dels censos i padrons de població, per comparar l’estructura de la ciutat i diferents paràmetres socials com la procedència de les persones, els estudis, la professió o la taxa d’atur per zones.

Quan Santiago Roquer va arribar a Tarragona els anys 70, els barris de Ponent es relacionaven amb el centre de Tarragona a través de les carreteres N-340 i N-420, però estaven aïllats entre ells. Entre 1960 i 1980, la població tarragonina va augmentar 2, 5 vegades, per la industrialització i l’expansió turística. En els barris perifèrics i també a la Part Alta es concentraven els immigrants, principalment d’Andalusia i zones rurals de l’interior d’Espanya, amb les taxes més altes d’analfabetisme, el percentatge més baix de persones amb estudis superiors i la mà d’obra menys qualificada. Després van arribar els nous immigrants, principalment magrebins i d’Amèrica Llatina, que van canviar el panorama social. Al llarg d’aquests anys les diferències socials han disminuït i s’han fet actuacions urbanístiques per “cosir” els barris. Tot i així, encara perviu una estructura fragmentada i segregada: “És una herència feixuga per a la ciutat”, ha afirmat.

Un professor amb humor

El secretari de la Facultat, el professor Jordi Blay, ha recordat com a exalumne de Santiago Roquer que era un professor excel·lent i molt pròxim, que explicava acudits a classe; a més de bon company com a docent, que sempre ha treballat en equip amb la resta de professorat. En el comiat, Roquer ha demanat precisament que continuï el bon ambient entre col·legues en el Departament  de Geografia.

Santiago Roquer va nèixer Falgas d’en Bas-Joanetes (Girona) i ha complert els 70 anys. Es va llicenciar en Filosofia i Lletres per la UB, on va fer el doctorat. Professor als centres universitaris de la UB al Camp de Tarragona des de 1974, va obtenir la càtedra de Geografia Humana el 1995. Vinculat sempre a la geografia social, a la urbana i a la demografia, ha treballat en la planificació estratègica i en plans de desenvolupament rural i ha publicat en les principals revistes científiques de Geografia. Va ser director dels centres universitaris de Tarragona entre 1978 i 1980 i degà de la Facultat de Lletres entre 1988 i 1993, i per tant, un testimoni de l’evolució de la Universitat a Tarragona fins a convertir-se en la autònoma Universitat Rovira i Virgili.

Durant la GeoJornada d’homenatge, ha tingut lloc diferents activitats. En primer lloc el conseller d’Urbanisme, Mobilitat i Béns de Tarragona Josep M. Milà ha fet la conferència: “Present i futur urbanístic de la ciutat de Tarragona”. El geògraf per la URV Adrià Balart (URV) ha presentat el seu treball final de grau: “Avaluació de la qualitat dels parcs de Tarragona”, i s’ha inaugurat l’exposició dels resultats del Treball de Camp dels estudiants sobre el centre històric de San Cristóbal de la Laguna (Tenerife, Illes Canàries), fet el curs passat.