“Dones, generació A” agafa com a referents sis dones ebrenques pioneres i pretén omplir de retrats femenins anònims el campus Terres de l'Ebre

El sostre de vidre no es veu però hi és. Encara hi ha límits mentals, socials i psicològics que impedeixen que les dones, malgrat estiguin formades, creixin professionalment amb igualtat de condicions que els homes. Aquest és el punt de reflexió de la nova acció d’URVIART, el projecte de creació col·lectiva, ideat per l’arquitecta Cristina Bestratén, i coordinat per la responsable del campus Extens de la URV a Tortosa, Núria Gil.

Amb el títol Dones, generació A, aquesta nova proposta, l’acció 12, exposa el testimoni de sis dones de les Terres de l’Ebre o vinculades al territori, que han sobresortit professionalment malgrat haver nascut i crescut professionalment en una època en què les dones ho tenien bastant més difícil per formar-se i ocupar l’espai públic. Es tracta de Cinta Sabaté, artista; Margarida Genera, arqueòloga; Raquel Revuelta, professora de francès; Zoraida Burgos, bibliotecària i poetessa; Josefina Matamoros, directora i conservadora del Museu de Ceret; i Marini de Cid Puyet, professora d’Història i d’Història de l’Art. Totes nascudes entre el 1932 i el 1950.

“He patit tractes que no es poden qualificar.” “En moltes antologies poètiques els antòlegs obliden incloure poetes dones. Cosa que sempre m’ha semblat injusta i dolosament irresponsable”. “Em deien que arqueòloga no era una feina per a una nena.” Aquestes són algunes de les frases que apunten aquestes dones generació A després de reflexionar sobre si mai s’han sentit discriminades en la seua professió. “Són dones que han marcat un precedent, tot i les dificultats de l’època que els va tocar viure. Ens interessa difondre el seu testimoni”, argumenta Núria Gil. “He proposat aquest tema no només per commemorar el dia de la dona, sinó per la necessitat de recordar, a partir d’uns quants exemples, que les dones fa moltes dècades que s’han posicionat dins del seu àmbit professional i han adquirit una notorietat, que sovint s’ha intentat desdibuixar”, ha afegit.

A partir d’aquesta primera instal·lació, es proposa a la comunitat universitària a participar activament omplint el vestíbul del campus de retrats de dones. Per fer-ho es distribuiran una sèrie de fulls de paper acetat transparent Din A3 i retoladors permanents per tal que dibuixin el seu rostre. “M’agradaria omplir el vestíbul de rostres de dones formades i de les que s’estan formant, deixar constància de la gran quantitat de dones que trobem a les universitats avui en dia. I com totes elles deixen enrere el sostre de vidre i el traspassen”, apunta Bestratén. “Aquests rostres es podran veure, passejar entre ells des dels dos costats de l’acetat i no seran un mur infranquejable, és una manera de dir que el sostre de vidre és només una barrera psicològica i que l’hem superada”, afegeix.

Aquesta nova acció d’URVIART, que estarà al vestíbul del campus fins al 31 d’abril, ha estat una de les activitats principals de la commemoració del Dia Internacional de la Dona al campus Terres de l’Ebre. També s’ha pronunciat la conferència “Les violències masclistes: Aproximació a les perspectives d’abordatge i pràctica professional”, a càrrec de Carme Vidal, tècnica de planificació del projecte Tamaia i la lectura del manifest del Dia de la Dona.

Com a cloenda s’ha inaugurat un nou espai de trobada de la comunitat universitària: Art al campus, un espai on cada primer dijous de mes, un estudiant de la casa oferirà una actuació musical i/o artística. Aquesta activitat té per objectiu mostrar el talent dels estudiants en altres àmbits públics i, alhora, fomentar els vincles entre els estudiants dels diferents graus. En aquesta primera ocasió, hi hagut l’actuació de l’estudiant del grau d’Educació Primària, Cèlia Ruiz Pagès, que és cantautora.