Una recerca de la URV analitza les xarxes socials i les cerques a Internet i conclou que la COVID-19 fa renéixer un terme nou, staycation, que descriu un vell concepte de comportament turístic que ja va aparèixer durant la crisi del 2008

Un equip investigador del Departament de Gestió d’Empreses de la URV està treballant al voltant de la reaparició de l’staycation, un fenomen que va aparèixer per primera vegada durant la crisi financera del 2008 i que va tornar a ser d’ús comú durant la pandèmia de la COVID-19. Staycation és un neologisme, una expressió derivada de la combinació d’estada i vacances (stay i vacation, en anglès). La definició d’aquest terme, que encara no està ben desenvolupat a la literatura científica, va impulsar els investigadors a proposar algunes claus per entendre’l millor.

“La pandèmia va provocar un fort ressorgiment de les staycations, ja que va obligar a moltes persones a passar les seves vacances a casa o a prop de casa a causa de les restriccions de mobilitat”. Aquesta evidència, explicada per l’investigador del Departament de Gestió d’Empreses de la URV, Babajide Muritala, és el punt de partida del seu darrer article. El fenomen de l’staycation es va generalitzar per primera vegada l’any 2008, quan l’economia mundial va entrar en una profunda recessió acompanyada d’una forta pujada dels preus del combustible. Això va comportar que la població disposés de menys ingressos per gastar en viatges d’oci i turisme i va donar lloc a la substitució dels viatges d’oci internacionals per activitats de turisme nacional.

Durant la primera part de la pandèmia, l’any 2020, la principal mesura preventiva implementada pels governs per frenar la propagació del nou virus SARS-CoV-2, abans que es desenvolupessin vacunes i nous medicaments, van ser accions d’intervenció no-farmacèutica. Aquestes incloïen l’obligatorietat de quedar-se a casa, confinaments i restriccions de mobilitat. Això va provocar que, en termes de turisme, la població optés per el turisme nacional i les staycations, mentre que el turisme internacional es va aturar gairebé completament. Segons els principals estudis, a l’abril del 2020, els viatges internacionals havien caigut fins a un 97% en tot el món.

En el seu darrer estudi, els investigadors proporcionen una imatge completa del creixement i la pràctica de les staycations durant els dos primers anys de la pandèmia, mitjançant l’anàlisi de dades de xarxes socials i de cerques a Internet. Per fer aquesta anàlisi, van fer una modelització de dades a Twitter mitjançant la tècnica coneguda com a Assignació Latent de Dirichlet, un mètode analític de text utilitzat per extreure els principals temes d’un gran cos de text sense etiquetar. En paral·lel, van utilitzar dades de Google Trends per identificar patrons globals de cerca a Internet sobre les staycations, inclosa una comparació de cerques relacionades per als anys 2020 i 2021.

Els resultats de la seva anàlisi van mostrar que, encara que la població optés per destinacions properes al seu lloc de residència o fins i tot en el seu propi municipi, intentaven aconseguir una distància psicològica, triant per exemple allotjament en hotels. Amb aquesta decisió evitaven la quotidianitat, les rutines i les tasques habituals de la llar, de manera similar a la sensació d’estar en entorns més allunyats. Una evidència que demostra aquest fenomen és la gran quantitat de temes i cerques a internet relacionats amb hotels.

El seu estudi també ofereix una anàlisi del concepte staycation, que ha anat creixent constantment des que es va generalitzar durant la crisi financera i que ara s’ha accelerat, i s’espera que segueixi sent popular els propers anys. Aquest terme proporciona una visió crítica per a les empreses d’hostaleria i els responsables polítics en matèria turística sobre com augmentar els ingressos i promoure un turisme de proximitat. Els autors, a més, ofereixen una sèrie de recomanacions al sector, entre les quals hi ha, per exemple, que els hotels ofereixin i comercialitzin paquets d’estades, especialment durant la temporada baixa, per al turisme internacional. Així mateix, es recomana als responsables polítics el subministrament de vals d’estada o plans de crèdit, i la promoció del turisme local i sostenible.

L’article, publicat a la revista científica Heliyon, ha rebut finançament del programa de recerca i innovació Horitzó 2020 de la Unió Europea a través de les Accions Marie Skłodowska-Curie i de la URV.

Referència: Babajide Abubakr Muritala, Ana-Beatriz Hernández-Lara, Maria-Victoria Sánchez-Rebull. COVID-19 staycations and the implications for leisure travel. Heliyon 8 (2022) e10867. DOI 10.1016/j.heliyon.2022.e10867.