La investigadora de l'IRTA Assumpció Anton va revisar els mètodes per quantificar l'aigua necessària en l'elaboració dels diversos aliments, tenint en compte el cicle de vida complet, des dels cultius agrícoles o les granges fins a la recuperació ambiental de l'aigua utilitzada

La 8ª Tertúlia Científica d’aquest curs organitzada per Iubilo URV, que tingué lloc el proppassat 5 de maig, fou presentada per Assumpció Anton Vallejo, investigadora de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA). Amb aquest títol ben suggeridor va il·lustrar de manera entenedora la complexitat d’aquest tema, amb la preocupant necessitat de tenir en compte la quantitat d’aigua que es consumeix en l’elaboració dels aliments i dels efectes que això té en el medi ambient, a banda de l’escassetat global d’aquest compost imprescindible per a la vida.

En primer lloc, Anton va recordar els principals conceptes relacionats amb l’aigua i els seus usos. La massa d’aigua total global és només 1/4400 de la massa total de la Terra i un 97% d’aquesta aigua és salada, mentre que només el 2,5% és aigua dolça utilitzable, i gran part d’aquesta —un 68,7%— és actualment gel. Per tant, l’aigua dolça és globalment escassa i genera conflictes geopolítics. Els usos globals són un 70% agrícola, 15% industrial i 15% municipal, però aquests són molt variables lògicament segons els països.

La petjada hídrica és la mesura de la quantitat d’aigua dolça utilitzada per produir cadascun dels béns i serveis utilitzats, ja sigui consumida o utilitzada i retornada al medi ambient. Aquesta petjada serveix per entendre per a quins propòsits els limitats recursos d’aigua estan sent utilitzats. L’impacte que té depèn d’on s’extreu l’aigua i quan, i per això cal tenir en compte la sostenibilitat ambiental, l’econòmica en quant a l’eficiència del recurs, i la social per a una distribució equitativa.

Assumpció Anton també va repassar els conceptes d’aigua verda —o sigui, la de pluja—, l’aigua blava —que correspon a la d’aigües superficials i aqüífers— i l’aigua grisa, que és la teòricament necessària per diluir els contaminants produïts i poder-la retornar al medi ambient.

Centrant-se en la petjada hídrica dels aliments, va explicar el concepte d’evapotranspiració, molt variable segons el cultiu i la situació geogràfica, que explica, per exemple, que mentre que la poma té una petjada hídrica semblant a Catalunya i a la Bretanya, el blat de moro té una petjada cinc vegades superior aquí que a la Bretanya, degut a l’alta disponibilitat d’aigua de pluja en aquella regió atlàntica, i que per a aquest cultiu li cal molta més aigua que per al de la poma. Quan els cultius agrícoles es nodreixen d’aigua blava com la de reg, aquest pot ser de diferents tipus amb eficiències diverses d’aprofitament hídric, per als quals cal tenir en compte el consum d’energia específic. Algunes de les alternatives a l’aigua blava, com la dessalinització d’aigua marina, tenen una petjada hídrica nul·la però comporten una alta despesa energètica.

Els càlculs de la petjada hídrica es fan tenint en compte el consum d’aigua, però també amb un factor de caracterització (FC) com AWARE (del projecte WULCA), que fa referència a la disponibilitat d’aigua en una àrea, la qual inclou la influència humana aigües amunt, i el requeriment ambiental d’aigua. Per exemple, aquest FC (calculat en m³ eq / m³) pot ser 2,5 a la conca del Roine, i en canvi és 85,6 a la de l’Ebre.

Finalment, Assumpció Anton va plantejar als nombrosos assistents diversos temes concrets de debat, com la petjada hídrica, i també la de carboni, que suposen dos tipus de menús amb diversitat d’aliments. O també la petjada hídrica d’una granja intensiva, on el principal efecte és el cultiu dels components del pinso com el blat de moro, i on s’observa que el FC és molt més alt a Catalunya i a l’Aragó que a França o al Brasil, amb la qual cosa en aquest cas es planteja un dubte preocupant.

Per tenir més informació d’aquest tema de la petjada hídrica, ben inquietant i sovint no tan considerat com ho és la petjada de carboni, encara que igualment important, Anton va proporcionar enllaços d’internet com el de la FAO AQUASTAT sobre recursos hídrics, o la xarxa WATER FOOTPRINT, o les dades d’aigua dins OUR WORLD IN DATA.

Cal assenyalar que en aquesta tertúlia científica els organitzadors van realitzar una prova de transmissió en directe per Teams amb èxit, de tal manera que les properes conferències, tertúlies científiques o altres actes públics que organitza Iubilo ja podran ser seguits a distància per les persones que no es puguin desplaçar.