La teràpia de grup pot ser una alternativa al tractament contra la fibromiàlgia, segons les conclusions d'un projecte conjunt entre la URV i l'Hospital Verge de la Cinta de Tortosa, que ha analitzat el comportament de 66 pacients amb la malaltia

El projecte “Percepció del malestar i dificultats psicosocials en les persones diagnosticades de fibromiàlgia amb dolor cervical predominant” el va impulsar l’any 2013 un equip de treball integrat per infermeres, personal docent i investigador del Campus Terres de l’Ebre de la URV i del Servei d’Anestesiologia, Reanimació i Terapèutica del Dolor de l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa.

L’estudi ha analitzat el comportament de 66 persones que pateixen dolor crònic i que han estat sotmeses a tres tractaments diferents per combatre la Fibromiàlgia. Concretament s’han dividit en tres grups. Als pacients del primer se’ls ha realitzat un tractament pal·liatiu amb infiltracions, que és el que es du a terme de forma habitual. Als del segon grup se’ls ha aplicat una teràpia de resolució de problemes grupal (TRPG). I als del tercer se’ls han aplicat els dos tractaments. L’objectiu era veure amb quin dels tres tractaments experimentaven una millora més significativa.

Després d’analitzar els resultats, la principal conclusió és que l’estat de salut dels pacients millora després d’haver rebut el tercer tractament: infiltració més teràpia grupal. També és important destacar que aquest tercer tractament també disminueixen els pensaments de suïcidi, una situació amb índex elevat en pacients amb dolor crònic.

Si analitzem els resultats de cadascun dels tractaments, ens trobem amb què la infiltració disminueix el dolor i la depressió en un 30%, la teràpia grupal només redueix el dolor en un 13,6%, però la depressió en un 45%. I el grup que rep infiltració més teràpia de grup aconsegueix reduir el dolor en un 22.7%, i la depressió/ansietat en un 36.3%, xifres inferiors als dos tractaments per separat. Segons els impulsors del projecte, això pot ser degut a alguna reacció secundària de les infiltracions experimentada per alguns dels pacients d’aquest tercer grup, un fet que ha pogut alterar d’alguna manera l’estadística tenint en compte que la mostra de pacients analitzats estava molt ajustada (només una vintena de pacients per grup).

Els investigadors també han observat que el fet que els grups 2 i 3 (teràpia i teràpia+ infiltració) tinguessin una edat superior, d’entre 62 i 67 anys, respecte als 56 anys del grup infiltració també pot haver influït en el fet de reduir menys el dolor ja que hi ha estudis que diuen que a més edat millor adaptació al dolor.

Tot i això els impulsors del projecte consideren que la teràpia de resolució de problemes grupal podria ser una alternativa a la infiltració ja que té un menor cost econòmic i és menys invasiva, però per demostrar aquest fet caldria augmentar la mostra de pacients. A més, dintre de la Teràpia de Resolució de Problemes Grupal que es realitza, recomanen també afegir alguna activitat per millorar l’exercici físic, ja que és important complementar el tractament cognitiu amb l’exercici.

Els 66 pacients que han participat en aquest projecte van ser seleccionats de la Unitat de Dolor Crònic de l’Hospital Verge de la Cinta i de diverses associacions de malalts que hi ha a les Terres de l’Ebre. L’edat mitjana de les persones seleccionades és de 58.8 anys, està entre els 48 i els 68 anys. La meitat té estudis primaris i un 34% secundaris. Cap té estudis universitaris. El 58% té una persona al seu càrrec i el 45% té la percepció que rep poc suport per part de la seua parella. La percepció de la salut d’aquestes persones es molt baixa, de 3.2 sobre 10 punts i el dolor percebut es molt alt, de 7.3 sobre 10 de mitjana.

“Les persones que pateixen Fibromialgia perceben una molt baixa qualitat de vida, per tant creiem que és important implementar estratègies per abordar aquesta malaltia”, afirma Pilar Montesó, coordinadora del projecte. “Pensem que un canvi d’enfoc en el canvi d’activitats i creences en quant a la malaltia pot millorar els seus símptomes, però hem d’analitzar més pacients”, afegeix.

La paraula Fibromiàlgia significa dolor als músculs, lligaments i tendons, és a dir a les parts fibroses del cos. Un 90% dels casos diagnosticats són dones i l’edat d’inici més freqüent està entre els 30 i els 60 anys. L’ansietat i la depressió són els símptomes més freqüents en pacients als quals se’ls ha diagnosticat Fibromiàlgia, també influeixen en la malaltia situacions de sobrecàrrega familiar i laboral, violència de gènere, poc suport familiar, dificultats en la infantesa o situacions d’estrès post-traumàtic. A més hi ha molta relació entre depressió i dolor, aquesta és la principal hipòtesi des de la qual han partit ens investigadors del projecte. “Comparteixen vies neurals i representen una alteració del sistema nerviós central”, argumenta Montesó. D’aquí que s’hagi volgut investigar com reaccionen aquests pacients a la teràpia de resolució de problemes.

El projecte ha comptat amb el suport econòmic del Banc Santander dins el programa d’ajuts que s’atorguen a la URV per fomentar la incorporació i visualització d’investigadors emergents.

L’equip de treball està integrat per quinze persones i coordinat Pilar Montesó, professora del Campus de les Terres de l’Ebre, infermera, llicenciada en sociologia i doctora per la UNED, i Maria del Carmen Gómez, anestesiòloga del Servei d’Anestesiologia de l’Hospital Verge de la Cinta. La resta de l’equip són Montserrat García (infermera, llicenciada en Documentació i doctora per la URV), Maria Luisa Panisello (infermera, doctora per la URV), Maria Luisa Mateu (infermera, Màster en Ciències de la Infermeria), Sara Romaguera (infermera, Màster en Ciències de la Infermeria, Subdirectora del Campus Terres de l’Ebre), Lidia Sarrió (infermera de salut Mental, estudiant Psicologia UOC, Màster en Ciències de la Infermeria), Maria Teresa Cubí (infermera, Màster en Bioètica i Envelliment), Sandra Ferré (anestesiòloga HVC), Antonio M. Sánchez (anestesiòleg H.V.C.), Laura Monfort (estudiant 4art infermeria, becaria de col·laboració), Joan Manuel Capera (tècnic informàtic i de programació).