La Universitat d’Stanford ha publicat la base de dades anual sobre l’impacte de les recerques en l’àmbit acadèmic durant l’últim any, que inclou més de 200.000 investigadors d’arreu del món, dels quals 39 són de la URV

La quantitat de cites amb què compta un article és un indicador de l’impacte que una determinada recerca té en la comunitat científica. Les persones que treballen fent recerca es recolzen en estudis previs per avançar en les seves pròpies investigacions, que a la vegada serviran perquè nous professionals construeixin coneixement. Totes les recerques utilitzen coneixement previ i els autors estan obligats a referenciar aquests treballs. Per tant, tenint en compte el nombre de citacions que acumulen els investigadors es pot determinar la seva influència i l’impacte de la seva recerca. Precisament d’això tracta l’informe anual sobre l’impacte de les recerques en l’àmbit acadèmic que publica la Universitat d’Stanford, on hi figura personal investigador de la URV, que se situa com la quarta universitat de l’Estat espanyol amb un índex més elevat d’investigadors influents.

L’informe inclou una doble anàlisi: d’una banda té en compte l’activitat del darrer any i, de l’altra, dades de tota la carrera. En el primer cas, de 200.409 investigadors inclosos, 39 són de la URV; en el segon, n’hi ha 30 d’entre 195.605. En els dos escenaris, la Universitat apareix com la quarta de l’Estat espanyol amb un índex més elevat d’influència entre les persones que fan recerca. Per determinar-ho, s’ha identificat el nombre d’investigadors de la URV que figuren en els llistats i s’ha normalitzat tenint en compte la quantitat de personal docent i investigador (PDI) permanent que treballa a la Universitat. En l’elaboració d’aquesta base de dades, la Universitat d’Stanford ha tingut en compte l’ordre d’aparició en la signatura dels articles, així com aquelles citacions que els autors fan de les seves pròpies recerques, entre d’altres factors. Cadascun té un pes determinat, mitjançant la suma dels quals s’obté un valor de referència, que ordena els investigadors i investigadores segons el seu impacte, ja sigui durant el darrer any o tota la seva carrera acadèmica.

Gerard Lligadas, professor del Departament de Química Analítica i Química Orgànica, és un dels investigadors més joves de la Universitat que figura entre els més citats aquest darrer any. Format a la URV, va treballar gairebé dos anys a la Universitat de Pennsylvania (EEUU), on el contacte amb el món empresarial li va permetre fer recerca amb resultats i aplicacions immediates. Després, va rebre una proposta de la Facultat de Química per tornar a Catalunya, i així ho va fer. Actualment, Lligadas és professor a la URV i investigador del grup Polímers Sostenibles, el qual centra la seva recerca en la utilització de fonts renovables de matèria prima per a l’elaboració de polímers i en cercar processos de síntesi més respectuosos amb el medi ambient, minimitzant subproductes i residus. També en el fi de vida d’aquests compostos, perquè siguin degradables i no persisteixin en l’ambient de forma prolongada.

“És un reconeixement; que citin els teus treballs vol dir que han rebut l’interès d’altres investigadors, és una satisfacció”, explica Gerard Lligadas, que valora el seu lloc als rànquings. L’investigador recorda les dificultats que ha superat, sobretot al principi de la seva etapa universitària, compaginant la recerca amb la docència i la gestió. En aquest procés de transició, Lligadas va passar de fer recerca amb les seves pròpies mans a “dirigir a altres que la fan amb les seves”. Entre d’altres coses, això genera interacció amb persones i la seva situació: “Una de les preocupacions que abans no tenia i tinc ara és que aquesta gent que està fent el mateix procés que vaig fer jo […] té un futur complicat”.

A Lligadas li preocupa la situació en la que molts investigadors joves es troben actualment: “Hi ha vies per a que el talent format aquí torni, però el procés es dilata massa en el temps”. En aquest sentit, l’investigador lamenta que les persones que es dediquen a la recerca tinguin tantes dificultats per estabilitzar-se en l’entorn laboral i que això pugui repercutir en la seva vida privada. Tot i això, creu que hi ha vies per fer-se un lloc al sector, que moltes vegades impliquen passar un temps a l’estranger, experiència que considera “importantíssima”. Malgrat tot, assegura que la constància i la dedicació són factors imprescindibles per a dur a terme una recerca exitosa, però que l’element clau és divertir-se investigant.

La URV figura en aquests rànquing no només com la quarta universitat de l’Estat Espanyol, sinó també com la quarta universitat catalana. Això significa que les universitats espanyoles amb índexs més elevats d’investigadors influents són a Catalunya. Tenint en compte l’activitat del darrer any, les set primeres són catalanes i, segons xifres de tota la carrera, ho són les sis primeres.