L’eina EBRE MOB, desenvolupada per la Càtedra d’Economia Local i Regional de la URV i l’empresa Datagis a partir de dades anonimitzades de telefonia mòbil, permet analitzar la mobilitat entre qualsevol parell de municipis del territori

Una eina d’intel·ligència territorial basada en big data comptabilitza 245.546 desplaçaments entre municipis de les Terres de l’Ebre en un dia feiner tipus i 1.269.259 en el conjunt de la setmana laboral. Es tracta d’EBRE MOB. Estudi de mobilitat de les Terres de l’Ebre, que la Càtedra d’Economia Local i Regional (CELiR) de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i l’empresa Datagis han presentat al Campus Terres de l’Ebre.

Aquestes xifres corresponen a un territori de 3.308 quilòmetres quadrats i més de 52 municipis, amb una densitat de 57,6 habitants per quilòmetre quadrat i en què el 63 % dels municipis tenen menys de 2.000 habitants. En aquest context, la mobilitat no segueix un model radial cap a les capitals de comarca, sinó un model policèntric i variable d’un dia a l’altre que fins ara només es podia estimar a partir d’enquestes de població, les quals, segons Pau Galiana, sotsdirector de la CELiR, “sempre són una mostra i donen una imatge esbiaixada de la realitat”.

La plataforma és un visor web que, en paraules de Miquel Torta, enginyer i fundador de Datagis, empresa especialitzada en analítica de dades i sistemes d’informació geogràfica, “permet agilitzar la presa de decisions”. L’eina permet conèixer el volum de desplaçaments entre qualsevol parell de municipis o de comarques, elaborar un rànquing dels corredors amb més volum i analitzar-ne la variació segons el dia de la setmana. Els trajectes tenen una distància mitjana de 15 quilòmetres i, en un dia feiner, sumen 3,56 milions de quilòmetres, mentre que durant el cap de setmana el nombre de desplaçaments és de 423.276.

Un desplaçament per cada mòbil

L’eina treballa amb registres agregats i anonimitzats obtinguts a partir del senyal dels telèfons mòbils, que el Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible utilitza per elaborar les matrius diàries de mobilitat entre municipis. La versió presentada s’ha posat en funcionament amb les dades del 2024, les últimes que ha actualitzat el Ministeri, i reflecteix la mitjana anual sense comptar els mesos de juliol i agost. Quan el Ministeri publiqui dades més recents, es podran incorporar a la plataforma.

Com que les dades es basen en el senyal de cada telèfon, l’eina comptabilitza desplaçaments de persones i no de vehicles, i considera cada trajecte entre dos municipis com un desplaçament independent. Galiana ha remarcat que el sistema preserva l’anonimat, ja que “no sabem qui es mou, però sí quantes persones es mouen”, i tampoc no permet conèixer el motiu del desplaçament ni el punt concret d’origen o destinació dins de cada municipi.

A més, la informació facilitada pel Ministeri utilitza una zonificació que agrupa alguns municipis de menor dimensió per garantir la representativitat estadística i l’anonimització de les dades, de manera que la seva mobilitat no apareix de manera individualitzada, sinó integrada en àmbits territorials més amplis.

Els eixos de la mobilitat ebrenca

Els corredors amb més volum són els que uneixen Tortosa i Roquetes, Amposta i l’Aldea, i Tortosa i Amposta. En un dijous, per exemple, l’eina registra 16.856 desplaçaments de Tortosa a Roquetes i 16.838 en sentit contrari, més de 6.000 en cada direcció entre Amposta i l’Aldea i més de 5.100 entre Tortosa i Amposta.

Els diagnòstics municipals posen de manifest eixos de dependència entre municipis veïns. Al Perelló, el 70 % dels 3.310 desplaçaments diaris es dirigeixen a l’eix marítim de l’Ametlla de Mar i l’Ampolla, mentre que Tortosa en rep 413 i Amposta, 197. A la Ràpita, més de la meitat dels 7.929 desplaçaments diaris tenen com a destinació Amposta, amb 4.148 viatges.

A l’interior del territori, Móra d’Ebre emet 11.348 desplaçaments diaris, dels quals 4.510 es dirigeixen a Móra la Nova. Gandesa, que la zonificació del Ministeri agrupa amb un municipi veí, concentra el 45,8 % dels seus 1.268 desplaçaments diaris en la connexió amb la Ribera d’Ebre, per davant de Tortosa, que en rep 362.

De la dada a la política pública local

Amb aquesta informació, els ens locals poden detectar connexions entre municipis sense una cobertura adequada de transport públic i justificar, amb dades objectives, reforços horaris, línies exprés o serveis de bus a la demanda. L’eina també permet fonamentar inversions i acords intermunicipals en evidència empírica i pot contribuir a reduir la dependència del vehicle privat. Per a Torta, l’objectiu final és que aquesta anàlisi “arribi també a la ciutadania en forma d’una millora dels transports públics”.

L’eina no és d’accés obert, sinó que hi accedeix el personal de la URV mitjançant credencials, i la Càtedra elaborarà estudis a demanda de les comarques, els municipis o la Diputació que necessitin dades concretes per millorar la mobilitat pública o les infraestructures. Segons Galiana, “només a les Terres de l’Ebre se’n poden fer fins a 500 de diferents”. La CELiR obrirà un torn de sessions bilaterals amb les administracions i entitats interessades per analitzar en profunditat les dades de cada territori.

La plataforma està dissenyada per ser escalable i pot incorporar dades d’altres territoris sense necessitat d’equips d’altes prestacions. De cara al 2027, la CELiR preveu ampliar l’abast de l’estudi més enllà de les Terres de l’Ebre, amb l’anàlisi dels fluxos amb la resta de Catalunya, especialment amb el Camp de Tarragona, l’àrea metropolitana de Barcelona i Lleida, i dels corredors de llarg recorregut amb la Comunitat Valenciana, l’Aragó i Madrid. També vol creuar les dades amb fonts sectorials, com els operadors de transport, l’Institut Català de la Salut (ICS), els centres educatius i el teixit empresarial, per conèixer millor els motius dels desplaçaments.

EBRE MOB és un projecte de la Càtedra d’Economia Local i Regional de la URV, desenvolupat conjuntament amb Datagis, que compta amb el suport de la Diputació de Tarragona i l’Ajuntament de Tortosa.