Professorat de la Universitat ha publicat una sèrie d’articles sobre la situació de la llengua en diferents àmbits per fomentar el debat

La Comissió de Política Lingüística de la URV ha organitzat una sessió oberta a tota la comunitat universitària per recollir propostes per augmentar l’ús del català en l’àmbit universitari. L’objectiu és aportar idees dins el procés participatiu que impulsa la Generalitat de Catalunya per elaborar el Pacte Nacional per la Llengua.

La sessió, que es farà el 17 de juny, a les 10 del matí, a la sala de juntes del campus Catalunya de la URV, s’adreça a qualsevol membre del PDI, el PAS o del col·lectiu d’estudiants que vulgui contribuir amb propostes i reflexions a millorar la situació del català en la docència i la recerca universitàries, així com en els àmbits institucionals no docents. El treball resultant de la jornada es trametrà a la Secretaria de Política Lingüística del Govern perquè es pugui incorporar al Pacte Nacional per la Llengua.

Tot i que no és obligatòria, es recomana fer una inscripció prèvia a la jornada perquè l’organització pugui preveure’n el nombre de participants.

Articles del professorat de la URV per fomentar el debat

Amb motiu d’aquest procés i coincidint amb la sessió oberta de del proper divendres, set professores i professors de la Universitat han reflexionat sobre la situació de la llengua catalana en diferents àmbits per fomentar el debat. El resultat es pot trobar a la sèrie d’articles d’opinió publicats al Diari Digital de la URV.

La salut del català: una situació particular entre les llengües mitjanes, per Natxo Sorolla, professor de l’Àrea de Sociologia del Departament de Gestió d’Empreses de la URV i un dels autors de l’informe Un marc sociolingüístic igualitari per a la llengua catalana, que obre la sèrie amb una anàlisi sociodemogràfica.

Per un nou model lingüístic educatiu a Catalunya, per Miquel Àngel Pradilla, catedràtic de Sociolingüística catalana de la Universitat Rovira i Virgili i president de la Societat Catalana de Sociolingüística, que repassa els moments clau que han dut a la tensió del món educatiu pel conflicte lingüístic i planteja la necessitat d’un nou model adaptat al multilingüisme extrem, amb propostes pedagògiques provades en escenaris de complexitat arreu del món, així com recuperar l’adhesió del professorat.

Es pot revertir l’ús residual del català als tribunals de justícia?, per Roser Casanova i Elisabet Cerrato, professores de Dret Processal de la Universitat Rovira i Virgili, que apunten a la necessitat d’un canvi de normativa perquè el coneixement de la llengua catalana sigui un requisit indispensable i no només un mèrit per accedir a la carrera judicial a Catalunya.

Saba nova per a la llengua, en què Montserrat Palau, professora del Departament de Filologia Catalana, destaca que la falta d’oferta cultural en català a les noves plataformes per als nens i joves els deixa sense referents en aquesta llengua. Per això demana generar l’oferta, dissenyar continguts tenint en compte les noves realitats i les noves generacions.

El català en l’àmbit socioeconòmic, una font de beneficis, un article d’ Amado Alarcón, professor de l’àrea de Sociologia del Departament de Gestió d’Empreses de la URV, en el qual ressalta que no es dona al català el reconeixement que es mereix perquè aporti oportunitats de promoció laboral i social tant a autòctons com a migrants.

Enfortim el català a la universitat, per Jordi de Bofarull Bertran, secretari de la Comissió de Política Lingüística de la URV, que apunta que al sistema universitari li cal una estratègia de distribució funcional de llengües que aporti seguretat a la llengua minoritzada i que concreti objectius d’increment del català a la docència i a la recerca; i per fer-ho, cal disposar d’indicadors lingüístics fiables i complets.

Deixar en pau el català és l’article de Bernat López, professor del Departament d’Estudis de Comunicació, en què diagnostica que “mentre el debat es plantegi com una pugna entre llengua pròpia contra llengua aliena, els diners que es destinen als mitjans i les indústries culturals per fer-hi prosperar el català no serviran per incrementar la influència real en els hàbits lingüístics quotidians de la gent”.

La qualitat de la llengua catalana ¿Puja o baixa?, l’article del catedràtic de Filologia Catalana que tanca la sèrie incidint en les mesures per consolidar un model de llengua de qualitat, que són molt especialment la formació específica en llengua i literatura catalanes dels futurs mestres i també dels professors de secundària d’aquesta matèria a través del màster de professorat de secundària.