Un grup investigador de la URV-IISPV-HUSJR compara les característiques dels primers 200 pacients amb SARS-CoV-2 de cada onada, ingressats a l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, per entendre l’evolució de la malaltia

L’any 2020, en plena saturació provocada per la primera onada de la COVID-19, els centres sanitaris catalans s’enfrontaven a una malaltia aleshores desconeguda. Amb la intenció d’ampliar el coneixement que se’n tenia i acumular informació sobre el seu comportament, el personal sanitari de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus (HUSJR) va registrar dades dels 200 primers pacients ingressats de cada onada. A banda de les dades clíniques dels malalts, s’hi van incloure dades demogràfiques, de mortalitat, comorbiditats —malalties del pacient més enllà de la COVID—, símptomes, ingressos a la unitat de cures intensives, necessitat de ventilació artificial, etc. Els resultats mostren un impacte menor de la malaltia a mesura que se succeeixen les onades i l’avenç de la campanya de vacunació massiva.

Amb aquestes dades, el grup de recerca del servei de medicina interna de l’IISPV Autoimmunitat, Inflamació i Infecció ha elaborat una comparació que mostra l’evolució del comportament del virus i el seu efecte en els pacients hospitalitzats al llarg de les diferents onades entre el 2019 i el 2021. La Xarxa Nacional de Vigilància Epidemiològica en determina les onades, en funció de l’estructura genètica del virus i de canvis de tendència en el nombre de contagis, entre d’altres. Els resultats mostren que entre la primera i la darrera onada la mortalitat va caure d’un 22,5% a un 2%, i el percentatge de pacients que havien de ser ingressats a l’UCI va reduir-se vuit punts, de manera que van passar d’un 10% a un 2%. També es va registrar una disminució en la mitjana d’edat dels pacients ingressats al llarg de la pandèmia i una reducció significativa dels ingressos. La durada mitjana de les hospitalitzacions va escurçar-se i, tal com apunten les xifres d’ingressos a l’UCI, el nombre de pacients que manifestaven una reacció aguda al virus va disminuir a mesura que se succeïen les onades.

Aquestes diferències van repercutir en la capacitat del sistema sanitari, que va arribar a la saturació durant la primera onada però no a la darrera. Dos dels autors de l’article, Simona Iftimie, investigadora de l’IISPV, i Antoni Castro, investigador de la URV, integrants del Servei de Medicina Interna de l’HUSJR, expliquen que al principi van haver d’enfrontar-se a una versió molt agressiva de la malaltia, que va anar suavitzant-se amb el pas del temps. Aquesta millora s’atribueix sobretot a la campanya de vacunació massiva. L’estudi també inclou una comparació  entre el comportament del virus en entorns on es va vacunar de manera extensa i en llocs on no va ser possible fer-ho: “Tenim resultats similars a països com Corea del Sud, Alemanya, els Estats Units… Són països amb taxes de vacunació elevades”, assenyala Iftimie. Aquest escenari contrasta amb el que es va viure a països com l’Índia que, amb una taxa de vacunació més reduïda, van patir manifestacions més agudes de la malaltia i índexs de mortalitat més elevats. Castro defensa que la pròpia evolució del virus, amb la interacció de la vacuna, van comportar una disminució de la seva agressivitat.

Pel que fa a la vacunació, l’equip investigador mira el futur amb incertesa. “Els virus respiratoris muten ràpidament, i les vacunes de les malalties respiratòries solen perdre eficàcia amb el temps; això fa que ens haguem de revacunar sovint”, explica Castro. Els autors vaticinen que, amb el temps, aquesta malaltia perdrà agressivitat i acabarà per integrar-se dins el nostre mode de vida, tal com passa amb la grip. Tot i això, alerten que les malalties infeccioses seran més freqüents en el futur, a causa de  la globalització i la facilitat per viatjar d’una punta del món a l’altra en poques hores i que el sistema sanitari ha d’estar preparat.

Gràcies a les dades analitzades, els investigadors del grup de recerca Autoimmunitat, Inflamació i Infecció han publicat vuit articles sobre diversos aspectes del SARS-CoV-2 i permetran validar marcadors per detectar altres malalties infeccioses i la seva evolució.

Referència: Iftimie, S., López-Azcona, A.F., Lozano-Olmo, M.J. et al. Characteristics of hospitalized patients with SARS-CoV-2 infection during successive waves of the COVID-19 pandemic in a reference hospital in Spain. Sci Rep 12, 17384 (2022). https://doi.org/10.1038/s41598-022-22145-9