Entre les principals conclusions que es desprenen de l’informe “L’impacte a les empreses catalanes de les ajudes públiques a l’R+D”, que es presenta aquest dijous i que ha analitzat una mostra de 3.410 empreses catalanes, es destaca que les empreses beneficiàries d’ajudes públiques d’R+D -subvencions, préstecs o desgravacions fiscals- tenen, en general, una mida considerable, elevades taxes de creixement, inverteixen en recerca i desenvolupament i són eficients en el moment d’ innovar

El treball, dirigit pel catedràtic d’Economia Aplicada Agustí Segarra, ha analitzat una mostra de 3.410 qüestionaris que formen part del projecte Community Innovation Survey (CIS) del 2012, facilitat per l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT).  Dels resultats es desprèn que el 27,3% d’empreses catalanes han accedit a alguna ajuda pública per fomentar l’R+D+I durant el període 2010-2012. D’aquestes, un 12,2% va obtenir alguna subvenció, un 8,9% algun préstec i, finalment, un 17,8% va desgravar les seves inversions en recerca, desenvolupament i innovació.

 Les empreses que perceben subvencions són més petites, creixen menys i inverteixen més en R+D interna, mentre que les beneficiàries de préstecs destaquen per les seves inversions en R+D externa i són les que pateixen més restriccions financeres. D’altra banda, les que accedeixen a desgravacions fiscals a l’R+D+I tenen més edat i són més grans, creixen a taxes més moderades, inverteixen menys en R+D i pateixen menys restriccions financeres. De l’estudi també es conclou que les que realitzen activitats de recerca i desenvolupament més properes al mercat recorren amb major freqüència a les desgravacions fiscals.

Pel que fa a les característiques de les empreses que concorren a les ajudes públiques hi té a veure la dimensió i l’edat de l’empresa, la pertinència a un grup empresarial, la seva ubicació en un parc científic i la participació en projectes de cooperació en R+D, que afecten favorablement la capacitat de l’empresa innovadora catalana de beneficiar-se de les polítiques públiques de foment de l’R+D. En canvi, entre les barreres a la innovació, les dificultats per generar finançament intern d’una empresa afecten negativament la probabilitat que aquesta accedeixi a les ajudes públiques.

D’altra banda, s’ha comprovat que les ajudes percebudes per les empreses catalanes a través dels tres instruments —subvencions, préstecs i desgravacions— tenen un efecte additiu i provoquen un augment en les despeses en R+D, mentre que no s’ha trobat cap evidència que les ajudes desplacin o substitueixin les inversions que prèviament tenien previst les empreses privades.  Les ajudes públiques analitzades afecten amb més intensitat les inversions que fan les empreses en les activitats relacionades amb la innovació i, amb menys, les inversions en recerca.

En els últims anys l’interès per avaluar les actuacions públiques que tenen com a objectiu incentivar la inversió empresarial en R+D ha crescut considerablement. La dificultat que tenen les agències governamentals com ara ACCIÓ o el CDTI per determinar quines són les empreses privades

amb més potencial per invertir en R+D -i així arrossegar la resta d’empreses- recomana avaluar l’impacte de les polítiques públiques relacionades amb l’R+D+I. Els resultats de l’estudi són doncs de gran interès per al disseny de futures actuacions que tinguin com a principal objectiu incrementar la recerca i la innovació entre les empreses catalanes.

La presentació de l’informe es farà aquest dijous a tarda a la Facultat d’Economia i Empresa en el marc de la jornada organitzada per la  Càtedra Universitat-Empresa per al Foment de la Innovació Empresarial que porta per títol “La regulació fiscal de la R+D i el seu impacte sobre les empreses catalanes” i  que comptarà amb la presència de Jordi Cadillac, enginyer industrial, inspector d’Hisenda i cap de l’Equip Nacional d’Inspecció de la Delegació Central de Grans Contribuents que impartirà la conferència: “La regulació fiscal de la R+D+I a la Llei de l’Impost sobre Societats”.

Podeu llegir l’informe aquí.