A la campanya anual d’excavacions, que acaba aquest dijous, hi han participat un grup de 27 arqueòlegs i arqueòlogues sota la direcció de l’IPHES-CERCA i de l’Àrea de Prehistòria de la URV. Enguany s’han recuperat més de 1.000 restes, entre eines de pedra, restes animals i fogars  

Tarragona, 24 d’agost de 2023. Fa 60.000 anys a l’entorn del poble de Capellades (Anoia) un grup de poblacions neandertals van estar buscant aliments. Les restes del que van menjar, i d’altres activitats quotidianes que van realitzar en aquest indret, han estat documentades aquest estiu durant la campanya anual d’excavacions que ha dut a terme a l’Abric Romaní un grup de 27 arqueòlegs i arqueòlogues sota la direcció de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA) i de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili (URV). L’objectiu d’aquesta campanya ha sigut excavar en extensió del nivell R que correspon a un campament neandertal especialitzat en la caça de cérvols i on durant la campanya anterior es va recuperar les restes parcials d’un crani de Neandertal de 60.000 anys d’antiguitat.

Per aquest motiu, la campanya s’ha centrat en l’excavació del nivell Rb, un dels més singulars dels que s’han intervingut els últims anys. En aquest estrat es registra el final d’un període glacial, el moment més fred documentat fins ara en el dipòsit de més de 10 metres de profunditat excavat a l’Abric Romaní. S’han localitzat les restes de com a mínim quatre cérvols mascles, dels quals tres s’han trobat apilats en una mateixa àrea fragments de banya i d’altres elements esquelets, fet que ens indica que es tracta d’un esdeveniment molt singular. Aquesta ocupació es va donar durant la tardor ja que els quatre animals presenten astes de grans proporcions sense desmogar i se’ls hi solen caure a la tardor o principis d’hivern. Escampades per tota la superfície s’han localitzat les restes de l’esquelet postcranial dels mateixos animals que van ser fracturades pels propis neandertals, ja que les trencaven per obtenir el moll de l’os, un nutrient important que era font de greix i proteïnes per a les poblacions caçadores i recol·lectores prehistòriques.

Junt als fragments de fauna les eines de pedra que s’han identificat també són abundants. Estan elaborades principalment sobre sílex local, però també sobre quars, calcaria i el gres com a matèries primeres predominants. M. Gema Chacón, codirectora de l’excavació, investigadora de l’IPHES-CERCA i professora associada de la URV destaca: “Al nivell Rb hem observat una gran diversitat de mètodes de talla emprats pels grups neandertals. A més, hi ha un gran nombre de restes retocades, que són exclusivament denticulats, eines de pedra amb vores similars als ganivets actuals de serra. Aquests instruments polivalents estan relacionats amb l’àmplia diversitat de tasques que es van desenvolupar durant l’ocupació d’aquest estrat”.

Alhora, Josep Vallverdú, codirector de l’excavació, investigador també de l’IPHES-CERCA i professor associat de la URV, comenta que enguany s’han trobat fins a 10 fogars. “Això és molt habitual en el registre de l’Abric Romaní i aporta important informació sobre l’espai que ocuparen en aquest jaciment les comunitats neandertals i la seva distribució”.

Un altre aspecte que ha remarcat Vallverdú és que “Aquest any s’han extret i preparat per la seva conservació els negatius de fusta descoberts els anys anteriors, alguns dels quals es planteja la possibilitat que es tracti d’eines elaborades. Caldrà esperar que finalitzin els treballs de conservació i restauració per tal de confirmar o no aquesta hipòtesi. I és que l’alt contingut de carbonat càlcic a l’aigua de la zona de Capellades va fer que els elements vegetals quedessin envoltats del carbonat i un cop la matèria orgànica es podria se’n conservà l’empremta de la branca o tronc”.

Palmira Saladié, codirectora de l’excavació, investigadora de l’IPHES-CERCA i professora associada de la URV, afegeix: “La conservació de negatius de fusta és un dels trets més singulars d’aquest de l’Abric Romaní, ja que les eines elaborades amb aquest material són escasses en el registre fòssil del paleolític del món”.

El campament del Neandertal de l’Abric Romaní

El nivell d’ocupació Rb que s’està excavant correspon al mateix nivell al qual es van recuperar les restes humanes neandertals durant la campanya anterior. Malgrat que els treballs de recerca en aquest nivell tot just es troben en la seva fase inicial. En aquest sentit, caldrà esperar els treballs de les properes campanyes d’excavació per tal de poder conèixer amb més profunditat quina és la interpretació que en fan els investigadors i investigadores de tot aquest material.

Finançament

Els treballs d’excavació han comptat amb la participació de 27 persones, de les quals 11 són investigadors/es de l’IPHES-CERCA i 3 estudiants de doctorat de IPHES-URV, a més d’altres estudiants i investigadors d’universitats i centres de recerca nacionals i internacionals.

Les intervencions als jaciments de la Cinglera han estat emmarcades en el projecte quadriennal “Cinglera del Capelló” aprovat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. La campanya està finançada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (CLT009/18/00054), per l’Ajuntament de Capellades i l’esponsorització de l’empresa Romanyà-Valls.