La darrera sessió posa en valor l'experiència assolida especialment per les Terres de l'Ebre, que es reivindica com un laboratori de canvi

Les jornades “Emergència climàtica i transició energètica. Reptes de la Catalunya Sud” han finalitzat aquest dijous establint les bases per a la col·laboració dels diferents agents del territori que han de permetre afrontar la transició ràpida del clima i la gestió de l’energia. Les taules de treball han posat en contacte científics, polítics i tècnics i n’han sorgit iniciatives relacionades amb l’autosuficiència energètica, la limitació del despoblament rural i la instal·lació d’una fàbrica de bateries de nova generació, entre d’altres idees.

Al llarg de les diferents sessions s’ha posat de manifest l’experiència de les Terres de l’Ebre en la gestió de fenomens que són conseqüència del canvi climàtic, com ara els incendis forestals, la gestió de l’aigua i la preservació del paisatge. És per aquest motiu que els propis participants han assenyalat el territori com un laboratori d’experiències per al canvi. A més a més, el propi territori es reivindica per gestionar el desplegament d’energies més netes i extreure’n un rendiment que ara no es queda a la zona, especialment quan no es pugui comptar amb les centrals nuclears.

La d’avui ha estat la quarta sessió d’unes jornades que van començar el 7 d’octubre amb la intervenció de científics internacionals que han descrit la situació d’emergència climàtica que viu el planeta i els reptes. Prop de 150 persones, entre ponents i públic, han participat d’aquests quatre dies, que també han comptat amb la veu dels moviments socials, especialment dels joves, que, segons ha valorat Manola Brunet, catedràtica del Departament de Geografia de la URV, han estat els responsables que el canvi climàtic s’hagi situat en els primers llocs de l’agenda política, malgrat que els científics han predit i alertat de la situació des de fa quasi 30 anys.

En aquest sentit, la rectora de la URV, Maria José Figueras, ha expressat que la Universitat buscarà el compromís de les institucions per a la continuïtat del treball iniciat durant les jornades, amb el lideratge de la Diputació de Tarragona, que ha coorganitzat l’esdeveniment junt amb la URV.

El nivell de consciència social és ara més gran, com també són més diversos els àmbits d’intervenció per frenar l’escalfament global. Així ho ha exposat Marta G. Rivera-Ferré, directora de la Càtedra d’Agroecologia i Sistemes Alimentaris de la Universitat de Vic. Ella ha obert la darrera sessió de les jornades “Emergència climàtica i transició energètica” presentant els resultats del darrer Informe Especial sobre Canvi Climàtic i Terra, que ha elaborat el panell d’experts de canvi climàtic de la ONU, entre els quals hi ha la pròpia Rivera-Ferré. Per a aquesta investigadora, el document “aborda per primera vegada el paper de l’agricultura i l’alimentació” en relació al canvi climàtic i ho fa des del punt de vista de la producció agrària, la vinculació amb la nostra dieta i el malbaratament alimentari, ja que contribueixen de forma notable a l’emissió dels gasos d’efecte hivernacle.

Els experts coincideixen a destacar que les estratègies per fer front a aquests canvis no tenen tant a veure amb la tecnologia com amb el canvi d’usos, hàbits i consum.