11/07/2017
Les troballes davant de la Catedral de Tortosa concentren la història de la ciutat
L’Ajuntament recull el repte de fer-les visitables
L’Ajuntament recull el repte de fer-les visitables
L’empresa IBER, Arqueologia, Patrimoni i Turisme S.L, derivada de la Universitat Rovira i Virgili (spin-off), ha finalitzat la tercera i última campanya d’excavacions arqueològiques del carrer Croera, davant de la Catedral de Tortosa. Entre les troballes més destacades hi ha un tram de la muralla romana del segle III, i les restes d’un absis del que podria ser, segurament, el primer temple cristià d’època visigòtica. A més, en aquesta darrera fase també s’ha trobat una gran plataforma monumental d’època altimperial que hauria funcionat com a plaça pública i que està relacionada amb el podi d’un temple, del segle I, localitzat fa quatre anys sota l’edifici de l’Hospitalitat de Lourdes, contigu als solars que s’han acabat d’excavar ara. Els arqueòlegs consideren que podria ser el fòrum de la Dertosa romana. Pel que fa a la muralla romana, és un tram de més de 40 metres de muralla conservada. La seva orientació indica que tancava i delimitava la ciutat en relació al curs del riu Ebre. El tram es dirigeix directament al portal de Tamarit, d’origen medieval i existent avui dia.
Aquesta darrera campanya també ha permès treure a la llum i identificar el que possiblement seria el primer conjunt episcopal cristià de Tortosa, localitzat en la campanya anterior. La seva situació a la vora de la muralla és una característica molt comuna entre els conjunts religiosos tardoantics, al mateix temps que constitueix un fet propi de les seus episcopals creades al segle IV, entre els regnats de Constantí i Teodosi. La datació se situa probablement contemporània del Concili de Tarragona (516), moment en què hi ha constància del primer cap de la seu tortosina històricament documentat, el bisbe Urs.
L’excavació també ha servit per recuperar una antiga claveguera que desembocada al riu en forma de teulada de casa, d’època romana, així com estructures d’èpoques posteriors com la islàmica, restes de l’antic fossar de Santa Anna, estructures d’habitatges, i monedes, ceràmiques i altres peces significatives que permeten resumir la història de la ciutat dels darrers 2.000 anys. D’aquí que els arqueòlegs Jordi Diloli, coordinador, i Ramon Ferré, director de l’excavació, destaquin el potencial didàctic i turístic del jaciment. “Les troballes corresponen a diferents episodis històrics de la ciutat, la Dertosa romana, la ciutat visigòtica, la Turtuxa andalusí, la Tortosa medieval i moderna. Són els 2.000 anys de la història civil, militar i religiosa de la ciutat concentrats aquí”, apunta Diloli.
Finalitzada aquesta etapa, el repte ara és poder fer aquest conjunt visitable. L’Ajuntament manté la idea original de fer una gran plaça davant la catedral que actuï de nexe d’unió entre la façana i el riu; una escalinata central d’accés a la catedral, i incorporar les restes arqueològiques fent-les visitables. “Hem d’acabar de configurar-ho però la muralla romana o l’absis donen molt valor afegit a la nostra oferta turística”, ha explicat l’alcalde de Tortosa Ferran Bel tot precisant que els pròxims mesos, l’Ajuntament parlarà amb experts i amb Patrimoni de la Generalitat per treure a concurs el projecte executiu d’actuació de l’espai.
Tot i que ja s’han acabat les excavacions, està previst que durant l’obra d’urbanització de tot l’espai públic es pugui anar més enllà, sobretot en referència a l’absis, si s’aixeca una part del carrer Croera per saber la continuïtat que té l’estructura i si hi ha més restes d’un temple d’època visigòtica.