La professora Irene Zurrón va comentar en una conferència de la comunitat Iubilo la relació de les novel·les i relats de Moncada amb la vida i història de la seva Mequinensa natal, amb el riu, els llaüts, les mines de lignit, el poble vell i el fatídic embassament

Irene Zurrón Servera, professora del Departament de Filologia Catalana de la URV, va impartir al campus Catalunya la conferència sobre «Realitat i mite a Jesús Moncada», organitzada per la comunitat Iubilo URV, el passat 12 de maig. El motiu va ser la sortida cultural que membres de Iubilo realitzaran el 29 de maig a Mequinensa, «lo Poble», la vila del Baix Cinca aragonès a la Franja catalanoparlant, escenari de les obres de Jesús Moncada (1941-2005), un dels grans narradors en català de finals del segle XX.

La professora Irene Zurrón va entusiasmar els assistents comentant les principals obres de Moncada i, sobretot, la superba novel·la Camí de sirga (1988), on es descriu fictíciament el microcosmos de Mequinensa, sense esmentar-lo, convertint-lo en un mite literari. L’obra descriu un centenar de personatges en un període històric llarg, que es mouen en uns espais típics del poble com els cafès i els casals, i conté un entramat de narracions, amb anècdotes i fets quotidians, tot plegat amb humor i amb un llenguatge planer del català propi de Mequinensa i comarca, però també donant prestigi a la llengua.

A més, tal com va explicar Irene Zurrón, Camí de sirga aporta diferents mirades i versions sobre els diversos esdeveniments, inclosos els de la resistència sota el franquisme, com els maquis, els miners o la cooperativa. Els aspectes emotius de desconsol i enyorament també són presents en aquesta obra, i en algunes altres, amb la narració de la desaparició de l’antiga vila de Mequinensa a causa de la construcció de l’embassament de Riba-roja, aigües avall, amb l’afegit inhumà de l’enderrocament total del poble vell.

En aquest sentit, la professora Zurrón va emocionar els assistents amb un poema del mateix Moncada, escrit a màquina, que diu, amb el títol i el subtítol següents:

“Al qui vingui a enderrocar-la,  Per escriure a la porta de ca meva”

“Enruna-la, si cal  /  però sense escarnir-la. /  El que els teus ulls prendran per argamassa i pedra  /  és dolorida pell d’uns altres dies;  /  allí on no sentiràs sinó el silenci  /  nosaltres hi escoltem les antigues paraules.”

Altrament, per il·lustrar millor l’imaginatiu i portentós tarannà de Jesús Moncada, Irene Zurrón va reproduir fragments de dues entrevistes que li van fer Raimon i Màrius Serra:

– Entrevista del 1991 al programa Literal, de Raimon: “La infantesa, el riu i les mines de lignit“.

– Entrevista del 2004 al programa Alexandria, de Màrius Serra: “La falsificació de la història i la identitat lingüística“.