17/06/2021
Lourdes Beneria, una de les millors especialistes internacionals en estudis d’economia i gènere, ha estat la primera ponent del cicle ECO-SOS Converses
Beneria insta a substituir la teoria econòmica de l’homo economicus per una de base més solidària i sostenible als ensenyaments d’Economia
Beneria insta a substituir la teoria econòmica de l’homo economicus per una de base més solidària i sostenible als ensenyaments d’Economia
Lourdes Beneria, llicenciada en economia per la Universitat de Barcelona i doctora en economia per la Universitat de Columbia, és catedràtica emèrita de Cornell University (Nova York) i una de les millors especialistes del món en economia i gènere. Va ser la ponent de la primera edició del cicle ECO-SOS Converses el 16 de juny.
En una conversa a partir de les preguntes dels assistents a la Sala de Graus de la Facultat d’Economia i Empresa, Beneria va tractar diverses qüestions. Així, va tractar temes relacionats amb l’economia i el feminisme, abordant aspectes com ara l’economia domèstica; les conseqüències de la reproducció sobre el món laboral; les diferents tendències del feminisme al llarg de les últimes dècades; els sacrificis de les dones per a la consecució de l’èxit professional; les cures; solucions per pal·liar les desigualtats de gènere i socials al mercat; els efectes de l’envelliment constant de la població en el futur, i la configuració de l’economia postpandèmica.
La catedràtica també va fer un incís per criticar la idea de la teoria econòmica de l’homo economicus, que es presenta encara avui als manuals universitaris dels graus en Economia. En concret, aquesta aproximació posa l’èmfasi en la maximització de la producció i els beneficis, sense tenir en compte quines externalitats es generen i quin ús es fa dels recursos naturals. En aquets sentit, Lourdes Beneria va instar a superar-la o substituir-la per una teoria de base més solidària i sostenible.
Beneria té, entre altres guardons, el Premi Alice Cook de Cornell University (2000); la Medalla Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya (2002); la Medalla al Treball President Macià de la Generalitat (2016) i la Creu de Sant Jordi (2018).
L’aforament de l’esdeveniment es va limitar degut a les mesures de la covid-19, però es va poder seguir a distància i es pot recuperar a YouTube.