Investigadors del CIBER-URV-IISPV analitzen teixits greixosos del cor per determinar la relació entre la seva acumulació i disfuncions en el miocardi

Dos equips de l’àrea de diabetis i malalties metabòliques associades del CIBER (CIBERDEM), de la Universitat Rovira i Virgili i l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) han estudiat la relació entre l’acumulació de greix al cor i la disfunció del miocardi relacionada amb la diabetis i la composició específica dels lípids implicats en les alteracions cardíaques relacionades amb el metabolisme. L’estudi, publicat a l’International Journal of Molecular Sciences, ha identificat un marcador associat a alteracions metabòliques induïdes per una dieta alta en greixos i podria proporcionar informació valuosa sobre els mecanismes subjacents a la disfunció del múscul cardíac relacionada amb la diabetis i la resistència a la insulina.

“Els resultats suggereixen que un perfil bioquímic del plasma —un component líquid de la sang que s’utilitza com a indicador— dels pacients diabètics podria assenyalar l’acumulació de greix al cor i, per tant, alteracions de la funció cardíaca relacionades amb la diabetis”, explica Ricardo Rodríguez-Calvo, investigador del CIBERDEM-IISPV-URV que ha coordinat la recerca. L’investigador defensa que existeix “una connexió crucial entre els metabòlits —molècula produïda o que intervé en el metabolisme— presents al cor d’animals prediabètics, un perfil bioquímic alterat i un patró específic de triacilglicerols —un tipus de molècula de greix— al fetge”. Els investigadors van observar alts nivells de triacilglicerol i una reducció significativa de carnitines —molècules que transporta àcids grassos a les mitocòndries, òrgans cel·lulars encarregats de la producció d’energia— al cor dels animals prediabètics. “Els resultats apunten cap a una reducció en la utilització d’àcids grassos per a la producció d’energia, la qual cosa podria explicar l’acumulació de greix al cor”, destaca Rodríguez Calvo

Així, els components d’aquest greix cardíac no sols podrien ser responsables de l’acumulació de teixit adipós, sinó que també podrien desencadenar respostes cel·lulars relacionades amb les alteracions cardíaques observades en individus diabètics. A més, aquesta recerca ha destacat que aproximadament el 30% dels metabòlits identificats mostren signes d’oxidació, indicant la presència d’un procés de toxicitat lipídica al cor. Aquestes alteracions en els greixos del múscul cardíac estarien estretament vinculades amb altres disfuncions metabòliques. L’equip de la URV-IISPV defensa que la comprensió d’aquest fenomen és fonamental per a desenvolupar teràpies més efectives contra les complicacions cardiovasculars associades a la diabetis.

En el procés d’investigació es van utilitzar tècniques com la cromatografia líquida —espectrometria de masses i l’espectrometria de masses per desorció/ionització làser per analitzar el greix cardíac de ratolins amb una dieta estàndard o una dieta alta en greixos, gràcies a la col·laboració de Xavier Correig i Óscar Yanes, de la plataforma de Metabolómica de la URV i del CIBERDEM. Es van identificar 63 metabòlits lipídics amb perfils diferents en els cors de ratolins prediabètics i en els cors de ratolins control. Aproximadament el 50% dels metabòlits identificats van ser triacilglicerols, encara que en menor mesura també es van identificar compostos d’altres espècies lipídiques com diacilgliceroles, esfingomielinas, fosfatidilcolinas o carnitines.

Referència: Girona, J.; Soler, O.; Samino, S.; Junza, A.; Martínez-Micaelo, N.; García-Altares, M.; Ràfols, P.; Esteban, Y.; Yanes, O.; Correig, X.; et al. Lipidomics Reveals Myocardial Lipid Composition in a Murine Model of Insulin Resistance Induced by a High-Fat Diet. Int. J. Mol. Sci. 2024, 25, 2702. https://doi.org/10.3390/ijms25052702