Marina Pujol ha rebut el premi Lluís Casassas i Simó de la Societat Catalana de Geografia, pel seu treball final de màster sobre la població turística de la Pineda; i Antoni Domènech ha rebut el premi Jordi Amorós, del Col·legi de Geògrafs i de l'Associació de Geògrafs Professionals de Catalunya, pel seu treball final de grau sobre el transport públic i el turisme a Cambrils

La Facultat de Turisme i Geografia a Vila-seca ha vist premiats recentment dos dels seus alumnes. Marina Pujol (Barcelona, 1986) s’ha fet mereixedora del premi Lluís Casassas i Simó, de la Societat Catalana de Geografia, pel seu treball final de màster: “Segregació residencial de la població estrangera en un nucli turístic: el cas de la Pineda”. L’ha dirigit el professor Aaron Gutiérrez i el va fer dins el programa Planificació Territorial: informació, eines i mètodes. L’entrega va tenir lloc el 21 d’abril amb els Premis Sant Jordi 2016, de l’Institut d’Estudis Catalans.

Segons l’estudi el nucli de la Pineda, el barri marítim de Vila-seca, amb un 42,3%, presenta el percentatge de població estrangera empadronada més elevat de l’àmbit central del Camp de Tarragona. A més, un 80% d’aquesta població prové de països en vies de desenvolupament. Aquesta dada apunta com el nucli, durant l’època hivernal, es caracteritza per allotjar col·lectius de rendes baixes. A partir d’aquest context, l’objectiu és estudiar el fenomen de la segregació residencial de la població estrangera a aquest nucli. També s’ha analitzat i calibrat la incidència de les característiques del parc d’habitatge sobre aquesta segregació. A partir d’aquest estudi de cas, es pretén omplir un buit existent  sobre els estudis de distribució i segregació de la població estrangera en nuclis turístics.

L’estudi de segregació plantejat contempla la utilització de diferents fonts estadístiques, tals com: el Padró Municipal d’Habitants de l’Ajuntament de Vila-seca, amb data de referència a l’1 de gener del 2015; el cadastre i el buidatge de portals immobiliaris. A partir d’aquestes dades s’han calculat els índex de segregació i quocient de localització al nucli. Per tal de ponderar els diferents factors explicatius de la distribució de la població i la seva relació amb l’espai construït, s’ha complementat aquestes dades amb informació qualitativa obtinguda a partir de treball de camp i entrevistes a agents immobiliaris.

Com a conclusions, les dades del padró creuades amb les del cadastre indiquen que aquesta població estrangera tendeix a concentrar-se en els habitatges més petits i més envellits, del nucli, per tant, tendeixen a concentrar-se en els immobles amb pitjors condicions d’habitabilitat. La explotació de dades dels preus de l’oferta d’habitatges dels municipis de l’àmbit ha demostrat que la Pineda és el nucli amb més concentració d’habitatge econòmic (entenent com a tal el que presenta un lloguer de fins a 300 euros/mes). El que ha acabat convertint el nucli en un espai residencial de baix cost dins del sistema urbà del Camp de Tarragona. Aquest factor ha acabat convertint el nucli en un espai atractiu per residència permanent (no estacional, ni d’estiueig) per col·lectius de amb menor poder adquisitiu. Aquesta dinàmica es produeix, de forma paral·lela al fenomen més massiu i significatiu de l’existència de segones residències ocupades només durant l’estiu.  En segon lloc, s’ha constatat com en el nucli de la Pineda, malgrat tenir una elevada concentració de població estrangera  (42,3%), el nivell de segregació residencial de la població de nacionalitat estrangera és baix en el seu conjunt. Com s’ha comentat la població estrangera tendeix a concentrar-se als habitatges més petits i antics de la Pineda. Però aquests no presenten una clara concentració en una determinada part del nucli, sinó que es troben relativament dispersos, fet que implica que, espacialment, la població estrangera no tingui una pauta de concentració clara.

L’autora va estudiar el grau en Geografia a la URV i actualment hi fa el 1r curs de doctorat. La tesi que prepara estudia la segregació residencial de la població estrangera en la ciutat turística.

El transport a Cambrils

Antoni Domènech (Móra d’Ebre, 1993) ha acabat el grau Geografia i Ordenació del Territori, i amb el seu treball final ha guanyat el premi Jordi Amorós al millor TFG (treball final de grau) en l’àmbit de Geografia, que atorga el Col·legi de Geògrafs a Catalunya i l’ Associació de Geògrafs Professionals de Catalunya. El lliurament va tenir lloc el 19 de maig a la Facultat de Geografia i Història de la UB.

El títol del treball guanyador és: “Ús del SIG (sistema d’informació geogràfica) en l’avaluació de l’eficàcia i l’equitat espacial de la xarxa de transport públic en una destinació turística madura: el cas de Cambrils (Catalunya)”. El tutor d’aquest treball és també el professor del Departament de Geografia Aaron Gutiérrez.

El treball planteja i aplica una metodologia per a l’avaluació de l’eficàcia i equitat espacials de la xarxa de transport públic per carretera de Cambrils (serveis autobusos urbans i interurbans). Per això s’ha elaborat un sistema d’indicadors territorials, mitjançant l’aplicació d’eines d’anàlisi espacial disponibles a través dels SIG. L’anàlisi es basa en la correlació espacial entre la xarxa de transport públic i la població resident i les seves característiques sociodemogràfiques. No obstant això, la principal novetat que pretén introduir el model és la incorporació a l’anàlisi de la població que habita el municipi temporalment (turistes). Per això, les dades utilitzades provenen de l’explotació del padró municipal d’habitants i dels registres de viatgers de les operadores de transport públic urbà i interurbà, però també de bases d’ocupació hotelera i enquestes a turistes realitzades per l’Observatori de Turisme de la Costa Daurada.

L’aplicació del sistema d’indicadors dona dos resultats concloents. En primer lloc, permet quantificar com la mobilitat amb transport públic col·lectiu per carretera de Cambrils s’incrementa durant la temporada estival. Increment que es concentra a les parades ubicades davant dels establiments hotelers i a prop dels pols generadors de mobilitat municipal, com el port, les platges i el centre històric. En segon lloc, s’identifiquen les desiguals condicions d’accés al transport públic a Cambrils. Es conclou que la pròpia morfologia urbana del nucli dificulta una òptima planificació del transport, tant dels serveis urbans, com dels interurbans. Fet que potencia que el vehicle privat segueixi sent, de lluny, el mode més utilitzat per la població de Cambrils. Aquest fet possibilita apreciar, de forma evident, la relació entre mobilitat i disseny urbà. És a dir, les àrees compactes i diverses funcionalment presenten unes millors dotacions de transport públic i propicien que el nivell d’accessibilitat de la població a aquest mode de transport sigui major; mentre que en les zones perifèriques i amb menor densitat de població, les condicions d’accessibilitat i connectivitat a través de la xarxa pública de transport són més limitades.

Antoni Domènech continua formant-se i segueix actualment el màster interuniversitari: Anàlisi i gestió del territori: planificació, governança i lideratge territorial.